Una Senzilla Prova per Descobrir la Veritable Naturalesa Humana

Quina és la nostra veritable naturalesa?

Som capaços del millor i del pitjor. Podem fer actes plens d’amor, i també barbaritats terribles. Podem estimar amb tota la nostra ànima, i podem causar dolor sense límits.

Davant d’aquest fet innegable, fa temps que la humanitat es planteja si l’ésser humà és bo o dolent per naturalesa. Quina és la naturalesa humana, fer mal o estimar?

Hi ha partidaris de totes dues opcions, com en pràcticament tot. Personalment, però, ho tinc molt clar: l’essència de la naturalesa humana és l’amor. I hi ha una manera molt simple de veure-ho.

La Veritable Naturalesa Humana És Estimar

Hi ha una manera molt senzilla de veure que el nostre estat natural és la bondat i no la maldat. Només cal observar com reaccionem davant de la notícia d’un nou naixement. Què pensem en un cas així? ¿Que potser pensem coses com “quin desastre, un altre ésser malvat a la Terra” o “quina mala notícia, ara serem un més amb qui competir i lluitar”?

En absolut. La notícia d’un nou naixement sempre és motiu d’alegria. I aquest fet tan simple diu molt de nosaltres.

Per un costat, això vol dir que en principi esperem que el nouvingut serà bona persona. Quan mirem un nadó, no veiem un petit dimoni en potència, veiem un àngel. De forma intuïtiva, sabem que dins seu hi ha bondat. I sabem que, si la vida no el castiga massa, serà amorós amb els altres.

Però a part d’això, el fet d’alegrar-nos quan hi ha un nou naixement vol dir que nosaltres també tenim la bondat dins nostre. No veiem el nou nen com un perill ni com un competidor, ni tampoc li desitgem cap mal. No en sabem pràcticament res d’ell, perquè acaba de néixer, però volem que estigui bé. Això és amor. Amor pur.

La Teva Naturalesa És l’Amor

Ara t’animo a pensar, no en el que penses tu quan hi ha un nou naixement, sinó en el que va pensar el teu entorn quan tu vas néixer. Pensa en tot l’amor i l’alegria que hi ha sempre que arriba una nova personeta a la Terra. Això és el que va passar quan tu vas néixer.

Els teus pares, els teus avis i la gent del teu entorn et miraven amb llàgrimes d’alegria. Et miraven quan dormies, quan menjaves, o quan feies pràcticament qualsevol cosa, i no veien un ésser humà perillós que amb el temps creixeria i es convertiria en algú ple de maldat. Veien un àngel.

I saps per què veien un àngel? Doncs perquè això és el que ets.