Com Aprendre a Estimar Més i Millor i Elevar la Nostra Vibració al Màxim

En les últimes setmanes hem parlat de què significa exactament elevar la nostra freqüència de vibració i de com aconseguir-ho, i hem vist que la clau és l’amor.

L’amor és la força que eleva la nostra freqüència al màxim. És la força que ens permet entendre el món on vivim i que impulsa la nostra creativitat. És la força que fa que tot el nostre potencial flueixi amb la màxima llibertat. (Per entendre el perquè d’aquest fet, pots llegir aquest article.)

Així doncs, la pregunta important és: com potenciar el nostre amor? Com aprendre a estimar cada vegada més i millor?

Avui parlarem d’això.

Hi ha un camí molt poderós per aconseguir-ho. I no té pèrdua.

Com Aprendre a Estimar

És possible que la primera idea que ens vingui al cap per aprendre a estimar sigui “fent actes cada vegada més amorosos”: sent més amable amb els altres, respectant a tothom, fent coses que ens agraden, etc.

En part, aquesta és una part del camí. Sens dubte, estimar implica que els nostres actes siguin respectuosos i beneficiosos per al nostre entorn.

Però no és el camí complet. Ni tan sols és la primera part del camí.

Abans hem de fer un altre pas molt important.

El més important de tots.

Hem d’aprendre a pensar amb amor.

L’amor no pot fluir de cap manera a la nostra vida si no pensem amb amor. És igual que intentem ser amables, que intentem forçar un somriure o que intentem respectar a tothom. Si els nostres pensaments no són amorosos, els nostres actes tampoc ho seran.

El primer pas per aprendre a estimar de veritat és aprendre a pensar amb amor.

Per Què És Tan Important Pensar amb Amor

Cada vegada som més conscients de la importància de la ment, però tot i així, encara no li posem tota l’atenció que es mereix. Pensem: sí, tot és a la ment, i tot depèn d’ella. Però a la pràctica seguim molt més pendents dels nostres actes que dels nostres pensaments.

De fet, no fem pràcticament cap esforç per controlar els nostres pensaments. Ens focalitzem principalment en el món físic, i deixem que els pensaments segueixin la seva pròpia inèrcia.

I així ens va 😉

Aquest fet es deu principalment a la nostra concepció del món. Generalment, el percebem d’aquesta manera: És a dir, ens percebem a nosaltres mateixos al centre de la nostra vida, envoltats pel món exterior. Ens veiem a nosaltres (principalment el nostre cos) enmig del món, i creiem que la nostra vida consisteix a realitzar actes per a relacionar-nos amb ell.

Si t’hi fixes, en aquest plantejament no apareix la ment en cap lloc. D’alguna manera, assumim que la ment forma part de nosaltres, i que en algun lloc deu ser, però no tenim clar quin és aquest lloc ni quina és la seva funció. I per això la tenim una mica oblidada.

La qual cosa és un problema, perquè la ment té un paper crucial en la nostra vida.

Si fem un esquema una mica més detallat de la realitat, seria una cosa així: Aquest esquema és molt profund, i necessitaríem més d’un article per explicar-lo bé. Però resumint-lo, podríem dir que tu no ets el teu cos, ni tampoc la teva ment. Tu ets una cosa molt més profunda que això. Ets un punt molt petit (però a la vegada molt gran) situat en una zona molt concreta del teu cap. (Si vols saber més sobre aquest punt i localitzar-lo amb exactitud, pots llegir aquest article).

Al voltant d’aquest punt hi ha la teva ment. És la part més propera a tu. Si t’hi fixes, pots tancar els ulls i tapar-te les orelles i aïllar-te bastant del món físic, però no pots aïllar-te dels teus pensaments. Són massa a prop teu. T’envolten completament.

Més enllà dels teus pensaments, es troba el teu cos. I més enllà del cos hi ha el món exterior.

L’ordre d’aquestes capes és molt important perquè, en envoltar-se completament les unes a les altres, només podem accedir a una capa des de la capa immediatament anterior. Per exemple, només podem accedir al món exterior a través del cos. Si volem agafar un objecte, per exemple, no podem fer-ho amb la ment, sinó que hem de fer servir el cos. I si volem fer alguna cosa amb el nostre cos, primer hem de pensar-hi. (Cal puntualitzar que això no és 100% exacte, i que segurament amb el temps canviarà, però de moment podem assumir que per a la majoria de nosaltres sí que ho és.)

Com et deia, aquest és un tema molt profund, i si vols entendre‘l millor tens tota l’explicació detallada al llibre “La Fórmula Exacta de la Felicitat“. Però el més important per al tema d’avui és simplement veure que la ment ens envolta completament. És una capa que es troba entre nosaltres i el nostre cos i el món físic, així que tot ha de passar per ella.

Tot ha de passar per la ment per poder manifestar-se.

Inclòs el nostre amor.

Com Aprendre a Pensar amb Amor

Així doncs, el pas clau per augmentar la nostra vibració és aprendre a pensar amb amor. La ment és la primera capa a través de la qual ens expressem, així que els nostres pensaments han de ser amorosos perquè l’amor pugui fluir.

Si els nostres pensaments no són positius, l’amor es bloqueja i no pot sortir a l’exterior. Independentment del que fem amb els nostres actes.

Personalment, aquest és un punt al qual li estic posant molta atenció actualment. Cada vegada veig més clar que, sempre que alguna cosa no va bé a la meva vida, és perquè no estic pensant amb amor. Així que la clau és simplement intentar pensar amorosament la major part del temps possible.

I ara mateix crec que el millor camí per aconseguir-ho (i potser l’únic…) és entrenar-se. Si volem tenir la força suficient per a dominar els nostres pensaments, hem de exercitar-nos a nivell mental.

Potser aquesta idea pot semblar estranya d’entrada: entrenar-nos per tenir pensaments amorosos? Quina cosa més rara…

Però en realitat té molt sentit. L’entrenament i la pràctica és el camí per enfortir qualsevol àrea de la nostra vida. Si algú vol tenir un cos fort, ha de exercitar-se a nivell físic, oi? Difícilment ho aconseguirà assegut al sofà. I si algú vol aprendre a tocar el piano, ha de practicar.

Doncs amb la ment passa el mateix. Cal exercitar-la. Cal practicar per tenir pensaments positius. I cal fer-ho de forma habitual.

Una possibilitat és fer-se un programa d’entrenament mental. Jo ho estic fent i la veritat és que va molt bé. Com amb qualsevol altre programa d’entrenament de qualsevol tipus, s’avança poc a poc; però s’avança, que és el que compta.

La idea bàsica és simplement triar uns dies a la setmana (entre dos i quatre dies pot ser suficient) i dedicar un temps a exercitar-nos mentalment. Com si anéssim al gimnàs.

Qualsevol exercici que ens ajudi a pensar més positivament és vàlid (per exemple aquest). L’única cosa a tenir en compte és que cal fer-lo de forma continuada. Fent-lo un cop aïllat de tant en tant no s’avança.

Així que, si et sembla una idea interessant, t’animo a fer-ho. Fes-te un pla de treball i dedica un temps a exercitar la teva ment per aprendre a controlar els teus pensaments.

La nostra ment és la principal eina que tenim per expressar amor.

I necessitem que estigui en bona forma.