Com Guarir Ferides del Passat Ràpidament i Caminar Cap a un Futur Brillant

Un dels passos més importants per poder créixer a nivell personal i espiritual és guarir les ferides del passat.

Tots hem viscut una gran quantitat d’experiències doloroses en el passat, i carreguem amb elles com si fossin una pesada motxilla.

Com podem alliberar-nos d’aquesta motxilla? Com podem guarir les ferides del nostre passat?

A dia d’avui, una de les tècniques més eficaces que conec és el tapping. Requereix temps, però és molt poderós. Realment permet anar guarint a poc a poc tots els records dolorosos de la nostra vida. (Si vols conèixer com fer-ho, pots llegir aquest article sobre com guarir traumes amb tapping).

Però a part d’això, fa uns dies vaig descobrir un preciós exercici al llibre “Journey Through the Arcturian Corridor” de Suzanne Lie (es pot descarregar gratuïtament aquí), que permet fer una cosa semblant, però per un camí diferent. Personalment, crec que és un bon complement a la feina amb tapping. És molt bonic, i només per com n’és de senzill, ja val la pena fer-ho.

Espero que et sigui d’utilitat.

Com Guarir Ferides del Passat Ràpidament

Per començar l’exercici, imagina’t que tens davant teu tots els “jo” que has sigut en el passat: el teu jo de nadó, el teu jo de nen, el teu jo que anava a l’escola, el teu jo adolescent, el teu jo que es va enamorar per primera vegada, el teu jo que va començar a treballar, etc. Tots ells són davant teu, ordenats per edat de més petit a més gran.

Llavors aixeques el cap un moment, i veus un punt de llum brillant a l’horitzó. Al principi no el veus bé, però a poc a poc es va apropant, i llavors el reconeixes. És un cercle de vius colors, que està girant a gran velocitat. I té una energia inconfusible per a tu: l’energia de casa.

És la porta de casa teva; la teva veritable casa. Un portal de tornada a la teva veritable llar.

El portal segueix apropant-se a tu, sense deixar de girar en cap moment. Fins que es troba just davant teu i dels teus “jo” passats.

En un primer moment, us quedeu tots quiets, simplement mirant el portal. És bonic, i desprèn un amor il·limitat i incondicional cap a vosaltres.

Llavors, sense cap por, els teus jo més petits comencen a dirigir-se cap al portal. Els nadons, de quatre grapes; i els que s’aguanten de peu, caminant.

En veure-ho, alguns dels teus jo més grans s’apropen a ells i els acompanyen. Els agafen de la mà, i junts entren al portal.

Després, la resta els segueix. Primer els teus jo de nen, després els adolescents i al final els adults que faltaven. Tots ells entren al portal, i la seva llum i el seu amor els envolta completament.

Fins que només quedes tu.

Et quedes mirant el portal i sents la seva poderosa crida. Tens moltes ganes d’entrar-hi. Saps que si ho fas, tot el dolor i tot el patiment de la vida a la Terra s’acaben. Un mantell d’amor infinit t’està esperant a l’altra banda del portal. Allà tot és Llum i seguretat, i el dolor no existeix.

Però les teves ganes de quedar-te són encara més grans que el teu desig de tornar. Vas fer una promesa, i ho saps. Hi ha una cosa que has vingut a fer aquí. I no vols deixar-la a mitges.

El teu amor per la Terra és molt més gran que les teves ganes de tornar a casa.

El portal reconeix la teva decisió de seguida. Lentament, comença a allunyar-se de tu, emportant-se amb ell tots els teus jo passats. Ara ells estan segurs. Són a casa.

I tu et quedes sol.

Ara que no hi ha ningú més, i que el portal no hi és, la seguretat que senties fa un instant ja no és tan forta.

Has fet bé quedant-te?

No hauria sigut millor haver entrat?

Però llavors sents una bonica música que ve de lluny. Et gires i alces la vista al cel, i veus com s’obre una porta. Després apareix una llarga escala que baixa cap a tu, i per ella baixen flotant uns éssers lluminosos que semblen àngels, i que en realitat ho són.

Quan els tens davant teu, els reconeixes de seguida. Són els teus jo futurs. Són el poder, la llum i l’amor que hi ha en tu, i que fins ara gairebé no havien pogut manifestar-se.

Però ara que el teu passat està envoltat d’amor, poden mostrar-se amb tot el seu esplendor.

Et miren als ulls i et somriuen, i tu els somrius a ells.

El món ja no et sembla un lloc difícil en absolut.

Perquè tu ets aquí, i el teu amor i la teva llum ho inunden tot.