El famós ego.
Es parla molt d’ell, oi? I normalment no massa bé…
Que si és dolent dolentÃssim, que si és l’origen de tots els nostres problemes, que si l’hem d’esborrar completament de les nostres vides…
Pobret, oi?
Avui parlarem de què és l’ego exactament, i de què fer amb ell.
No es tracta d’eliminar-lo. En absolut.
Podem fer una cosa molt millor que això.
Què És l’Ego
El primer pas per entendre bé l’ego és definir-lo correctament. Actualment hi ha una petita confusió al respecte.
En general, i sobretot en entorns d’espiritualitat i creixement personal, fem servir la paraula “ego” per referir-nos a aquesta idea que tenim al nostre cap que ens diu que som una determinada persona, amb un determinat cos i una determinada personalitat.
És a dir, normalment fem servir el terme “ego” per referir-nos al cos i la personalitat.
Però l’ego no és exactament això. És una cosa molt més simple i subtil.
L’ego és la idea que cada persona té de si mateixa. I aquesta idea no té perquè ser el cos i la personalitat. Pot ser moltes altres coses.
Si creus que ets una persona amb unes determinades caracterÃstiques, el teu ego serà la imatge d’aquesta persona; si creus que ets una part de la natura, el teu ego serà aquesta part de la natura; si creus que ets un focus de llum, el teu ego serà pura llum.
El teu ego és allò que tu creus que ets.
Sigui el que sigui.
¿Hem de Eliminar l’Ego?
Actualment, està molt estesa la idea que l’ego és una cosa “dolenta” que hem d’eliminar. Aquesta idea ve del fet de creure que l’ego és el nostre cos i la nostra personalitat.
Però, com hem vist, l’ego no és el cos i la personalitat. És simplement la idea que tenim de nosaltres mateixos.
I això no té per què ser negatiu. Tenir una idea d’un mateix no és negatiu per definició.
El que és negatiu és que aquesta idea sigui limitada. Si jo crec que sóc una persona concreta independent de les altres, és molt fà cil que en algun moment cregui que he de lluitar contra altres persones per defensar els meus interessos. Però si jo crec que sóc part inseparable de l’Univers, i que el meu paper és col·laborar perquè tot flueixi amb amor, llavors el meu ego no és un problema en absolut.
El problema no és tenir ego. El problema és tenir un ego limitat, i creure que som persones aïllades independents del nostre entorn.
I, per tant, la solució no és eliminar l’ego. La solució és ampliar-lo.
Eliminar l’ego significaria deixar de tenir qualsevol idea sobre nosaltres mateixos. Tinc els meus dubtes de si fer una cosa aixà és possible sense deixar d’existir (com deixar de tenir una idea sobre un mateix sense deixar d’existir?). Però, més important que això, és que el simple fet d’intentar eliminar l’ego ens allunya de l’amor incondicional. Voler eliminar una cosa és el contrari d’estimar.
Ampliar l’ego, en canvi, significa no eliminar-lo, sinó transformar-lo en alguna cosa millor. Significa adonar-nos que som una cosa molt més gran que el nostre cos i la nostra personalitat.
Ampliar l’ego significa prendre consciència que estem units a tot el que existeix, i que, quan diem la paraula “jo”, en realitat ens estem referint a tot l’Univers.
Aquest és un procés molt més bonic.
I és el camà més directe per transcendir els lÃmits de la nostra vida actual.
Com Transcendir els LÃmits del Teu Ego Actual
És possible que la idea d’ampliar l’ego et resulti estranya. Estem massa acostumats a veure’l com una cosa dolenta.
Per entendre-ho millor, et proposo un petit experiment. Imagina’t que tries una persona a l’atzar i li preguntes “¿tu qui ets?”
El més probable és que et respongui “jo sóc tal persona”, oi?
Aquest és el seu ego. És la seva idea de si mateixa.
Però ara imagina’t que li fas la mateixa pregunta a un dels grans mestres espirituals que han caminat per la Terra. El mires als ulls i li preguntes: tu qui ets?
Què creus que et respondrà ?
Amb molta probabilitat, et dirà alguna cosa aixÃ: “jo sóc part de tot el que existeix. Sóc part de les muntanyes, els rius, l’aire i el Sol. Sóc també part de tu, i tu ets part de mi. Formo part de tot, i tot forma part de mi. ”
Saps el que això significa? Que també tenien ego. Els grans mestres també tenien a la seva ment una idea sobre el que ells eren.
La diferència és que, en el seu cas, aquesta idea era molt à mplia. La idea de si mateixos ho abastava tot, perquè se sentien units a tot.
Això és el que hem de fer els altres per desenvolupar la nostra llum al mà xim.
No es tracta d’eliminar qualsevol idea que hi hagi al teu cap sobre el que ets, sinó ampliar aquesta idea perquè abasti tot el que existeix.
Tenir un ego aixà no és un problema. Al contrari.
És una benedicció per a tot l’Univers.