La Funció Espiritual dels Òrgans del Cos

Fa unes setmanes vaig escriure al blog un article sobre la funció dels òrgans del cos.

Aquest primer article parlava de cinc dels òrgans del nostre cos: el cor, el fetge, la vesícula biliar, el pàncrees i l’estómac. Avui ho completarem amb els principals òrgans que faltaven: l’intestí prim, l’intestí gros, el pulmó, el ronyó i la bufeta.

Com et comentava a l’article anterior, et convido a llegir aquestes explicacions posant molta atenció en els teus propis òrgans. Mentre vas llegint, intenta sentir els teus òrgans i l’energia pròpia que té cadascun d’ells.

En general, tenim els nostres òrgans bastant oblidats. Normalment no pensem en ells; i quan ho fem, solem considerar que són mers trossos de carn que fan una funció mecànica.

I no és així. Els nostres òrgans estan vius.

Tenen sentiments, tenen personalitat, i cadascun té la seva pròpia història.

I estan desitjant que els miris per poder connectar amb tu.

La Funció de l’Intestí Prim

L’intestí prim és l’òrgan més alegre, generós i despreocupat del cos.

A l’article anterior comentàvem que l’estómac i el pàncrees són el pare i la mare que nodreixen el cos, ja que són els òrgans encarregats d’obtenir i preparar els aliments. Seguint aquesta analogia, l’intestí prim és una mica com el fill adolescent.

A nivell biològic, l’intestí prim s’encarrega d’absorbir els aliments que l’estómac ha aconseguit i que el pàncrees ha preparat. Ell s’encarrega de triar els nutrients que són necessaris i d’incorporar-los al flux sanguini perquè arribi a tot el cos. No es queda res per a ell. Tot ho reparteix.

No es preocupa per saber d’on venen els aliments ni la feina necessària per aconseguir-los. Simplement els reparteix i els gaudeix amb alegria.

Aquesta generositat i despreocupació són molt importants. No podria ser tan alegre si estigués preocupat. I els nutrients no arribarien a tots els racons del cos si no fos generós.

Però també cal que sigui mínimament conscient que pot viure sense preocupacions gràcies a la feina que fan l’estómac i el pàncrees.

Els pares li donen tot el que necessita i ha de mostrar respecte, i també una certa moderació si cal. Si no, l’estómac i el pàncrees acabaran patint, igual que pateixen els pares quan els seus fills es descontrolen.

La Funció de l’Intestí Gros

L’intestí gros és un dels òrgans més especials del cos. Darrere de la seva aparent senzillesa hi amaga una gran porta al creixement personal i la il·luminació espiritual.

El cor és l’òrgan de l’amor. El fetge és l’òrgan de la saviesa. La vesícula biliar és l’òrgan de la decisió i l’acció. La majoria dels òrgans tenen una funció que resulta atractiva a primera vista, i ens resulta relativament fàcil voler connectar amb ells.

En canvi, l’intestí gros fa una funció que no és gens “sexy”. Fa el que ningú vol fer, i el que aparentment no té cap mèrit.

A nivell biològic, l’intestí gros s’encarrega bàsicament a donar forma als excrements i expulsar-los. Recull tot el que l’intestí prim no ha volgut i ho prepara per poder-ho expulsar del cos.

És una feina pesada que pràcticament no requereix intel·ligència. No és com l’intestí prim, que ha de decidir quines parts dels aliments ingerits són necessàries per al cos; ni com el fetge, que ha de processar una gran quantitat de substàncies de la forma adequada. La gran majoria dels òrgans requereixen una gran intel·ligència per fer la seva funció, però l’intestí gros no.

L’intestí gros recull deixalles, les compacta i les expulsa. Recull deixalles, les compacta i les expulsa. Una vegada i una altra.

És una feina mecànica, però molt important. I aquesta és la fortalesa de l’intestí gros. Ell fa una feina cansada i que aparentment no té gaire mèrit. Però la fa, i això sí que té mèrit.

La fa sense parar, un dia rere l’altre. Plogui o faci sol.

Perquè sap que la vida de tot l’organisme en depèn.

És molt important que els altres òrgans aprenguin a mirar l’intestí gros i a valorar la seva feina com es mereix.

Quan l’organisme està desequilibrat, la majoria dels òrgans menyspreen l’intestí gros. És el mateix que fem nosaltres amb algunes professions de la nostra societat: creiem que són feines brutes i molt menys importants.

En canvi, en un organisme sa tots coneixen la importància i el mèrit de tothom.

L’intestí gros és un indicador de l’estat general del cos. I és també una gran font de força, constància, respecte, confiança i autoestima.

La Funció del Pulmó

El pulmó és l’encarregat de gestionar tot el que té a veure amb la nostra relació amb el món extern.

Per aquest motiu, té una particularitat única a tot el cos: és l’únic òrgan que està en contacte total amb l’exterior.

L’aire que hi ha als pulmons és el mateix aire que hi ha fora. I si ens imaginem que anem seguint tota la nostra pell amb els dits sense perdre el contacte en cap instant, en algun moment haurem d’entrar imaginàriament per la boca fins als pulmons i tornar a sortir. Per aquesta raó, la Medicina Tradicional Xinesa considera que la pell forma part del pulmó.

El pulmó és l’enllaç que connecta l’interior del cos amb l’exterior.

Quan està bé, se sent fort i important, i permet que la nostra relació amb el món flueixi amb harmonia.

En canvi, quan està feble, se sent sol, trist i desconnectat de tot. Com el guardià d’un castell que és a la muralla passant fred mentre els altres estan calents a l’interior.

La Funció del Ronyó

A nivell biològic, la funció del ronyó consisteix a filtrar la sang per decidir quines substàncies ja no són necessàries i expulsar-les a través de l’orina.

Hi ha diversos òrgans al cos que fan una funció de filtrat, però cap com la del ronyó. Quan un òrgan en general decideix que hi ha alguna cosa que ja no necessita, no l’expulsa del cos directament. Simplement l’aparta, sabent que un altre s’ocuparà més endavant de reciclar-la o rebutjar-la del tot.

Aquest altre és el ronyó. A diferència de les decisions dels altres òrgans, les del ronyó són decisions definitives. No hi ha ningú més per sota d’ell. Si el ronyó decideix que una cosa ja no cal, s’expulsa del cos i no hi ha marxa enrere.

El ronyó és l’òrgan vital que està situat més avall al cos, i no és casualitat que sigui així. Per sobre seu, hi ha la vida: tots els òrgans funcionant i fent les seves tasques diàries. I per sota hi ha el buit: tot el que deixa anar surt del cos de forma definitiva.

Per aquest motiu, el ronyó està relacionat amb la vida i la mort, i la capacitat de deixar anar i renovar-se.

És també el suport principal del cos. És com un pilar que l’aguanta i li dóna seguretat.

Quan el ronyó està sa, no té por. Sap que la vida i la mort en realitat són un cicle que es repeteix, i que és necessari per mantenir la roda de l’existència. La seva tranquil·litat es transmet a la resta del cos, i llavors els altres òrgans poden fer les seves tasques sense preocupar-se per si hi haurà demà o no.

En canvi, quan està feble s’espanta molt. Mira el buit que hi ha sota seu i es posa a tremolar. No és capaç de veure el cicle de la vida ni d’assumir la necessitat de deixar anar. La seva por i la seva angoixa es transmeten a tot el cos i tot comença a fallar.

Quan el ronyó tremola, tot el cos tremola.

La Funció de la Bufeta

La funció biològica de la bufeta consisteix a guardar temporalment l’orina abans d’expulsar-la.

El ronyó filtra la sang, i totes les substàncies que considera que ja no són necessàries les incorpora a l’orina i les envia a la bufeta. Així doncs, la bufeta és l’última etapa abans que una substància que formava part del cos l’abandoni definitivament.

Però és important tenir clar que la bufeta no té la capacitat de recuperar res del que el ronyó ha rebutjat. Tot el que hi ha a l’orina és com si ja fos fora del cos. L’únic que falta decidir és en quin moment exacte sortirà.

I aquesta és la funció de la bufeta.

La bufeta està relacionada amb el concepte del temps, el saber buscar el moment adequat per a les coses i el saber estar.

El temps juga un paper molt important a la vida a la Terra. No tot pot fer-se sempre en qualsevol moment. Per molt que tinguem ganes de fer pipí, no és apropiat fer-ho en qualsevol situació. Sovint cal esperar, adaptar-se, tenir paciència i actuar en el moment adequat.

Aquesta és la feina de la bufeta.

Per aquesta raó, quan no podem controlar les nostres emocions (riure, por, nerviosisme…) moltes vegades ens entren ganes d’anar al lavabo. La bufeta és l’encarregada de gestionar el nostre comportament perquè puguem fer les coses en el moment adequat. Si la bufeta està feble, perdem el control.

La Funció Espiritual dels Òrgans

Amb això acabem la descripció de la funció dels principals òrgans del cos. Evidentment, el cos és molt complex i es podrien dir moltes coses més, però llavors en lloc d’un article sortiria un llibre 🙂

A més a més, personalment crec que el més important no són les explicacions que algú pugui donar sobre aquest tema, sinó que cadascú aprengui a connectar amb els seus propis òrgans. Crec que la millor manera d’utilitzar aquesta informació és fer-la servir com a guia per començar a fixar-nos en els nostres òrgans i començar a escoltar la seva veu.

T’animo a fer-ho. Sent els teus òrgans. Escolta’ls. Fixa’t en el que fan per tu i en la personalitat que té cadascun.

Estan tots vius.

I tenen moltes ganes de parlar amb tu.