Avui parlarem de què és la sincronicitat i de com funciona.
Alguna vegada t’ha passat alguna cosa just en el moment que més ho necessitaves? Potser vas conèixer a la persona adequada en el moment adequat… O vas trobar un llibre que necessitaves en el moment just… O va aparèixer una oportunitat inesperada…
Aquestes i altres coses semblants succeeixen sovint. Semblen casualitats, però no ho són.
Són sincronicitats.
Són una manera de comunicar-nos i crear conjuntament amb l’univers.
Avui parlarem de com funciona aquest fenomen i de com el podem potenciar.
És un dels fenòmens més poderosos que existeixen.
I tots hi podem accedir.
Què És la Sincronicitat
La sincronicitat és una de les eines principals que utilitza l’univers per comunicar-se amb nosaltres i participar activament en les nostres creacions.
I consisteix a crear situacions que ens donen algun tipus d’informació o facilitat perquè puguem avançar en algun aspecte de la nostra vida.
Hi ha molts tipus de sincronicitats: pot ser que ens vingui una intuïció aparentment del no-res; pot ser que anem pel carrer i veiem un cartell que sembli fet especialment per a nosaltres; pot ser que algú ens digui alguna cosa; pot ser que aparegui una determinada oportunitat…
La forma concreta que adopten les sincronicitats pot ser molt diversa, però tenen un punt en comú: semblen casualitats. I la nostra ment moltes vegades intenta convèncer-nos que és una coincidència i ja està .
Però el nostre cor sap que no és només això. És molt més.
És l’univers comunicant-se amb nosaltres i facilitant-nos el camà perquè puguem crear el que volem crear.
Com Es Posa en Marxa la Sincronicitat
La sincronicitat és un procés molt poderós, perquè posa en marxa tota l’energia de l’univers per crear una cosa. L’univers sencer es reconfigura a si mateix per facilitar-nos el camÃ.
I tots i cadascun de nosaltres tenim aquest procés al nostre costat, i podem connectar amb ell sempre que vulguem.
Però per poder-ho aprofitar bé, és molt important entendre com funciona exactament i, sobretot, com es posa en marxa.
Perquè la sincronicitat es posa en marxa d’una manera molt especial: a través de l’amor.
La sincronicitat comença sempre amb amor. Aquesta és la llavor que l’activa.
El procés exacte és el següent: tu penses en una cosa que t’agrada, i sents amor per ella. L’univers detecta els teus pensaments i el teu amor (perquè és una unitat amb tu i sent el que tu sents), i de seguida es posa en marxa per crear-ho.
I a partir d’aquà crea les sincronicitats.
Sempre que penses en alguna cosa amb amor, s’activa un procés per facilitar que això que estimes arribi a tu.
Sempre.
Aixà que, en principi, el procés per activar la sincronicitat és senzill: només has de pensar en el que realment estimes, i deixar que el teu amor flueixi.
Però a la prà ctica no sempre és tan fà cil. Per diversos motius.
El primer és que sovint ens costa connectar plenament amb el nostre amor. Moltes vegades, per exemple, en lloc de pensar en les coses que realment estimem des d’un punt de vista positiu, pensem en com n’estem de malament pel fet de no tenir-les. I això no activa la sincronicitat.
Altres vegades pensem en coses que creiem que volem, però en el fons de la nostra à nima no és aixÃ. I això tampoc activa la sincronicitat.
La sincronicitat s’activa només amb l’amor pur i sincer.
Hem de pensar en coses que realment estimem, i pensar en elles de forma amorosa i positiva.
I a part d’això, també hi ha un altre factor molt important: la confiança.
Les sincronicitats requereixen molta confiança en la vida, perquè rarament són situacions clares. Quan l’univers vol mostrar-nos alguna cosa, no acostuma a enviar un à ngel del cel per dir-nos-ho clarament. Gairebé sempre apareix alguna circumstà ncia que sembla una casualitat. I a la nostra ment solen aparèixer dubtes: “serà un senyal de veritat? No m’ho estaré imaginant? ”
Si fem cas a aquests dubtes, ens allunyem de l’amor que hem sentit en el primer moment, i moltes vegades ho acabem deixant.
Però si ens mantenim connectats i escoltem el nostre cor, llavors desapareixen els dubtes.
I aquesta és la clau de tot: mantenir-nos centrats en l’amor.
I tant que és veritat.
És un dels processos més bonics que existeixen: el teu cor i l’univers totalment connectats, creant conjuntament.
Per Què les Sincronicitats Semblen Casualitats?
Aixà que, si connectem amb el nostre amor sincer i ens mantenim alineats amb ell, l’univers va posant situacions al nostre camà que semblen casualitats, però que no ho són, i que ens faciliten aconseguir allò que estimem. Això és la sincronicitat.
Ara bé, sobre aquest procediment pot sorgir la següent pregunta: i per què l’univers actua d’aquesta manera tan poc clara? Per què no actua d’una manera més evident? Si realment vol col·laborar amb nosaltres, per què no es mostra amb més claredat?
Aquesta és una pregunta molt important.
Per a mi, és una de les preguntes més importants de la nostra existència: per què la intel·ligència de l’univers no es mostra més clarament?
Per què Déu (si vols fer servir aquesta paraula) no es mostra més clarament?
La resposta està directament relacionada amb la nostra missió aquÃ.
Tots i cadascun de nosaltres, quan naixem en aquest planeta, oblidem qui som: oblidem d’on venim, com funciona l’univers, què hem fet abans i per què hem decidit venir aquÃ.
I hi ha un molt bon motiu per a això. No és un cà stig ni res semblant, és una decisió que vam prendre de forma lliure i conscient.
No parlarem avui d’aquest motiu (encara que pots llegir més sobre això aquÃ). El més important és comprendre que hi ha un motiu i que és un motiu positiu.
I que l’univers ho entén plenament, ho honra i ho admira. Per això no es mostra de forma clara. Perquè sap que tenim un motiu molt poderós i ple de llum, i vol respectar-lo.
Aixà que som aquÃ, sense recordar qui som, per un motiu molt poderós i ple de llum.
I l’univers és al nostre costat. No es mostra clarament per respectar la nostra decisió, però és aquà en tot moment.
Només hem de connectar amb el nostre amor per veure-ho.
Una forta abraçada,
Jan
4 respostes a “Què És la Sincronicitat i Com Activar-la Plenament a la Teva Vida”
Hola Jan, m’ha agradat molt l’article, justament avui pensava que m’havia passat una sincronicitat, i això que és una cosa material, i no petita, és en forma de cotxe… Just el que jo havia imaginat! Grà cies pels escrits que fas, tens molta raó.
Què bo, un cotxe! La sincronicitat no té lÃmits, oi? Una abraçada!
Ma agradat l´article sobre La sincronicitat, pero per mi no va arrivar a ferse plenament, la vaig sentir un dia amb una persona, pero desprès varem ser diferents, la sincronicitat va desapareixa en contra la meva voluntad.
Ara a partir del 69 la sincronicitat no la visc massa. Si et digués el contrari doncs mentiria, i m´agradaria mentir pero no es aconsellaple.
grà cies!