Els Dos Records Més Importants de la Nostra Infància (i Com Sanar-los Completament)

Els records de la infància són un dels elements més importants de la nostra vida.

Les situacions que vam viure quan érem petits van ser les que van formar les nostres creences sobre la vida, i aquestes creences ens acompanyen ara d’adults, condicionant completament el que ens passa.

Per aquest motiu, és molt important analitzar i sanar els records de la infància; especialment els més dolorosos.

Aquest és un procés molt personal, perquè cada persona és diferent i té els seus propis records, però hi ha dos records concrets que estan presents en gairebé tots nosaltres.

I són molt importants, per l’impacte que van causar.

Avui parlarem d’ells i de com sanar-los.

El Primer Record Clau de la Infància

Cada persona és única, i la seva trajectòria en aquesta vida també ho és. Però hi ha alguns punts comuns en tots nosaltres.

El primer és que tots vam arribar al planeta en pau i harmonia. Tots vam arribar sabent qui som realment i per què som aquí. I sabent això (i moltes coses més) sentíem un gran amor per nosaltres mateixos i per tothom.

Però durant els primers mesos d’estada al planeta, aquesta informació es va anar diluint en la nostra ment i va passar a un pla subconscient. No explicarem avui els motius d’aquest procés, però és important saber que no és un càstig ni un error. Forma part de l’aventura de la Terra (més informació sobre això aquí).

En un primer moment, aquesta pèrdua d’informació sobre qui som no ens va causar cap malestar. Seguíem connectats amb el nostre amor, i seguíem estant en pau i harmonia.

Però va arribar un dia en què això es va torçar. I aquest és el primer record del que parlarem avui.

Pràcticament tots nosaltres ens hem sentit rebutjats alguna vegada: hem sentit que no ens estimaven, que no ens escoltaven, que no ens valoraven, que no sentien interès per nosaltres, etc. Aquesta sensació de rebuig pot ser més suau o més intensa, i pot ser per motius diferents, però la gran majoria de nosaltres l’hem experimentat.

Doncs bé, hi va haver un moment en què la vam experimentar per primera vegada. Hi va haver un moment en què, per primera vegada, vam sentir que algú ens rebutjava.

I aquesta primera vegada és molt important.

Per comprendre millor la importància d’aquest instant, pots posar-te en situació: imagina’t que ets un nen petit que mai ha experimentat el rebuig. Per a tu, el món és amorós i compassiu. És un lloc segur, amable i ple de potencial.

Però, de cop, algú fa una cosa. Sents que et rebutja. Sents que pensa que has fet una cosa que “no està bé”.

En un instant, es trenca la imatge que tenies de la vida. El món ja no és 100 % amable. Ara és un lloc potencialment hostil, i s’ha de vigilar.

És molt important recordar aquest moment.

Qui va ser aquest algú que vas sentir que et rebutjava?

Què va fer i com ho vas interpretar exactament?

I quines conclusions vas treure a partir d’això?

Amb molta probabilitat, aquestes conclusions es van transformar en creences.

I segurament t’han acompanyat fins al dia d’avui.

La Creences que Es Van Formar a Partir d’Aquest Primer Record

A partir d’aquesta primera sensació de rebuig, va canviar completament la visió que teníem de la vida: vam passar de creure que el món era un lloc plenament lluminós, a creure fermament en les ombres.

Els detalls concrets depenen de cada persona: de la personalitat de cadascú i del que va passar concretament en aquell moment. Però més enllà dels detalls concrets, hi ha dues reaccions bàsiques a aquesta primera sensació de rebuig.

La primera és creure que hi ha alguna cosa en nosaltres que no està bé. Si algú ens ha rebutjat, deu tenir part de raó. I a partir d’aquí es forma la creença que no som prou bons. És la llavor de la manca d’autoestima que molts tenim.

I la segona reacció és creure que és el món el que no està bé. Jo sé que sóc bo i vàlid, així que si algú em rebutja o em critica, el dolent és ell. I aquí es forma la creença que la resta del món és ignorant i incompetent. És la llavor del sentiment de superioritat, que també molts tenim.

Aquestes dues reaccions són diferents, però tenen en comú que sempre són doloroses. A nivell profund, sabem que res d’això és cert: ni els altres ni nosaltres som “dolents”. Però a nivell més superficial, no entenem què està passant (som nens petits), així que vivim aquest moment com una gran trencament. Sentim que es crea una separació entre nosaltres i els altres, i això ens causa un gran dolor.

A partir d’aquest moment, sempre buscarem calmar aquest dolor. Durant la resta de la vida, estarem contínuament buscant maneres de sentir-nos una altra vegada estimats i acceptats; de vegades intentant canviar nosaltres, d’altres intentant forçar els altres a canviar.

I aquesta és l’arrel del drama humà.

La major part del dolor i dels conflictes humans sorgeixen d’aquesta experiència de rebuig que tots hem viscut i que en el seu moment no vam saber gestionar.

El Segon Record Clau de la Infància

A part d’aquest primer record relacionat amb el rebuig, hi ha un altre record que també és molt important: el primer moment després del primer rebuig en el qual tornem a sentir que algú ens estima.

És a dir, després d’aquesta primera sensació de rebuig, i amb la creença ja formada que no som vàlids o que la resta del món no és vàlid (o les dues coses), va arribar un moment en què algú va fer alguna cosa que ens va agradar: ens vam sentir estimats i acceptats una altra vegada.

I, igual que en el cas anterior, aquí els detalls també són molt importants.

Qui va ser aquest algú?

Què va fer o què va dir exactament?

I què vam sentir que valorava en nosaltres? La nostra intel·ligència? La nostra força? La nostra valentia? La nostra dolçor?…

En funció d’això, es va formar una altra creença en nosaltres: “si faig això, em sentiré estimat i acceptat”.

Així que, en només dos instants de la nostra vida, es va formar tota una visió molt profunda de l’existència: “el món és hostil i poden rebutjar-me, però si faig això, m’estimaran.”

Evidentment, per a comprendre bé cada cas concret s’han de tenir en compte més elements, però només amb aquests dos records ja podem entendre moltes coses de la nostra vida.

La gran majoria de nosaltres ens hem sentit rebutjats. Alguns ens culpem a nosaltres mateixos per no ser prou bons, i altres culpem als altres. Però la sensació de rebuig és la mateixa.

I pràcticament tots hem sentit que, si fem determinades coses concretes, serà més fàcil que ens valorin.

Tot això està condicionant intensament la nostra vida.

I sorgeix d’aquests dos instants concrets de la nostra infància.

Com Sanar Aquests Records de la Infància

És molt important per al nostre creixement personal connectar amb aquests dos records: connectar amb la nostra infància i intentar recordar quan vam sentir el rebuig per primera vegada i com vam reaccionar al respecte.

Aquesta és una manera de comprendre millor per què creiem moltes de les coses que creiem, i per què sentim moltes de les coses que sentim.

I, per descomptat, també és molt important sanar-los. Quan sanem els records, s’alliberen les creences i el dolor que hi ha associat a ells, i això ens permet tornar a connectar millor amb el que realment som.

I una de les maneres més senzilles i efectives de sanar records és el tapping.

Per si no el coneixes, el tapping és una eina molt senzilla que podem fer servir per tractar qualsevol situació que ens preocupi. I la manera de fer-ho és buscar frases sobre el que volem tractar i donar-nos uns cops molt suaus en uns punts del cos mentre les diem en veu alta. Tens tot el procediment detallat aquí: Què És el Tapping? – Manual Bàsic per Començar en 5 Minuts.

Doncs bé, aquest procediment el podem fer servir per sanar records del passat. Per no estendre’ns, et deixo un altre article que parla específicament de com fer-ho:

Com Superar Traumes del Passat de Forma Ràpida i Eficaç amb Tapping

La idea principal és reviure el record mentalment a càmera molt lenta i fer tapping amb les emocions que van sorgint. És un procés que qualsevol persona pot fer pel seu compte.

L’única dificultat és recordar els esdeveniments que vulguem tractar, cosa que no sempre és fàcil. Alguns records estan molt enterrats.

Però no hem d’oblidar que aquesta informació és dins nostre. Tots els teus records són dins teu.

I si busques amb paciència i amb afecte, els pots alliberar.

Un gran abraçada,

Jan