En el darrer article, vaig començar a parlar d’un tema que considero essencial pel nostre benestar –la vida professional–, i vaig crear un nou apartat al bloc anomenat “emprenedoria” per agrupar-hi els diferents articles que vagi publicant. No sé ben bé per què, se’m va acudir buscar aquesta paraula al diccionari, i em vaig endur una bona sorpresa: no existeix.
D’entrada, no m’ho esperava. En anglès sí que existeix, per exemple. Però després vaig pensar que tenia la seva lògica: sent sincers amb nosaltres mateixos, hem de reconèixer que no tenim gaire esperit emprenedor.
Pel que fa la nostra vida professional, molts somiem posar en marxa un negoci, però pocs ho acabem fent. A la pràctica, és com si creguéssim que l’única opció que tenim per trobar feina és que algú ens contracti i ens ho doni fet.
I a la vida en general, ens passa una mica el mateix. Ens encanta allò de “lluita pels teus somnis”, però ho deixem per a la setmana que ve, que ara fan no sé què a la tele i demà tinc molta feina. Ganes de ser feliços en tenim, i idees fantàstiques també, però no acabem de fer el pas. Ens lamentem de mil impediments, i ens quedem quiets.
Ens falta aquella valentia de creure realment en nosaltres mateixos, mirar al món de cara i dir: “no ets el meu enemic. Tu i jo som amics de l’ànima, i farem grans coses junts”.
Ens falta emprenedoria, vaja, com al nostre diccionari.
Què n’opines? Creus que ens falta una mica d’empenta? Creus que hauríem de posar-nos les piles i fer que els lingüistes no tinguin més remei que posar la paraula “emprenedoria” al diccionari? Digues la teva aquí o al facebook!
