Les Diferències entre la Tercera, la Quarta i la Cinquena Dimensió (i Com Desplaçar-nos entre Elles)

Avui parlarem en detall de les diferències entre la tercera, la quarta i la cinquena dimensió.

Aquests tres termes, especialment la tercera i la cinquena dimensió, es fan servir molt habitualment en molts cercles d’espiritualitat i creixement personal: la tercera dimensió generalment per referir-se al món físic, i la cinquena per a referir-se a un pla més elevat de l’existència.

Però, què són realment aquestes dimensions?

I en què es diferencien? Què determina que ens trobem en una dimensió o una altra?

Avui parlarem en profunditat d’aquest tema. És un pas molt important en la nostra evolució personal.

Què Són les Dimensions

Quan es parla de les diferents dimensions, sovint solem interpretar que cada dimensió és un lloc diferent: pensem que la tercera dimensió és el món físic, que la cinquena dimensió és un pla espiritualment més avançat i la que quarta és un lloc intermedi.

Però és molt important aclarir que això no és així. Les dimensions no són llocs, sinó estats de consciència.

Si t’interessa aprofundir en aquest tema, pots llegir aquest article sobre la cinquena dimensió. Però resumint-ho, podríem dir que cada dimensió és un aspecte de la vida, i que el fet de ser en una dimensió o una altra està relacionat amb la capacitat de percebre més o menys d’aquests aspectes. A mesura que percebem més aspectes de la vida, diem que som en una dimensió superior.

Per exemple, si una persona es troba a la Terra i només percep les coses físiques que hi ha al seu voltant i poc més, direm que es troba a la tercera dimensió. En canvi, una altra persona que també sigui a la Terra, però que a més a més del món físic percebi també altres elements més subtils, direm que es troba a la quarta o a la cinquena dimensió (ara parlarem en detall de les diferències entre elles). El lloc físic on són és el mateix, però la seva percepció de la vida és diferent.

Així doncs, l’expressió “ser en una determinada dimensió” no fa referència al lloc on ens trobem, sinó a l’estat de consciència que tenim. I anar cap a una dimensió més elevada no implica moure’ns de lloc, sinó ampliar la nostra consciència per percebre més aspectes de la vida.

Què És un Estat de Consciència

És molt important entendre que passar d’una dimensió a una altra no implica canviar de lloc, sinó d’estat de consciència. Així que, per “ascendir a una dimensió superior” no hem de deixar el planeta, sinó simplement expandir la nostra consciència.

Arribats fins aquí, una qüestió important és: i què defineix exactament el nostre estat de consciència? Què determina que siguem en un estat o un altre?

Doncs en realitat és molt simple: tot depèn dels nostres pensaments (més sobre això aquí).

El nostre estat de consciència depèn dels pensaments que tenim més freqüentment i que considerem que són certs; és a dir, de les nostres creences. En funció del que creiem, percebem la vida d’una manera o altra, i això fa que tinguem un estat de consciència o un altre.

Per exemple, si veiem una pedra i creiem que és dura i sòlida i que no es pot modelar fàcilment, sentirem que vivim en un món físic i limitat, i tindrem l’estat de consciència associat a la tercera dimensió.

D’altra banda, si veiem la mateixa pedra, però sentim clarament que aquesta pedra és només un pensament de la Ment Universal (més sobre això aquí) i que pot canviar fàcilment, tindrem l’estat de consciència de la quarta dimensió i experimentarem una realitat molt més lliure i amb molt més potencial.

La pedra és la mateixa en els dos casos, i nosaltres també, però en funció del que creguem sobre ella i sobre nosaltres tindrem en un estat de consciència o un altre.

(Nota: aquí és important aclarir que no val intentar “enganyar” per canviar d’estat de consciència. Si veiem una pedra i intentem pensar que pot canviar fàcilment, però en el fons no ens ho creiem o tenim dubtes, seguirem estant en la tercera dimensió i no en la quarta. Els pensaments només tenen força quan realment creiem en ells.)

Les Creences de la Tercera Dimensió

Així doncs, el fet de “ser” en una dimensió o una altra depèn de les creences principals que tenim sobre nosaltres i sobre la vida. I per “ascendir” a dimensions superiors hem de comprendre bé aquestes creences i sanar aquelles que ens estan limitant.

En el cas de la tercera dimensió, que és l’estat en què ens trobem la majoria d’éssers humans, hi ha una creença principal molt important: la creença que hi ha coses impossibles.

Aquesta és la creença bàsica de la tercera dimensió i la que fa que ens quedem en ella. Tots els éssers que creiem que hi ha coses impossibles vivim ancorats en l’estat de consciència de la tercera dimensió.

Si t’hi fixes, aquesta creença està associada a la matèria, i per això la tercera dimensió s’associa al món material. Creiem que hi ha coses impossibles perquè creiem que la matèria té uns límits que no es poden superar: creiem que no es pot volar, travessar parets, curar segons quines parts del cos, fer créixer un arbre en un segon, i un llarg etcètera. I creiem tot això perquè creiem que la matèria té una sèrie de límits infranquejables.

En realitat res és impossible, i la matèria no té cap límit, però nosaltres creiem que si. I les creences defineixen la realitat que vivim.

D’altra banda, si canviem aquesta creença, i comencem a connectar de veritat amb la idea que tot és possible, començarem a obrir-nos a una realitat molt diferent i molt més àmplia: el que anomenem la quarta dimensió.

Les Creences de la Quarta Dimensió

La quarta dimensió, a diferència de la tercera, es caracteritza perquè desapareix completament la creença que hi ha coses impossibles. Els éssers de quarta dimensió tenen claríssim que tot, absolutament tot, és possible. I com que ho creuen possible, per a ells ho és.

Potser d’entrada això pot semblar una mica estrany, però en el fons ho experimentem tots quan somiem. En els somnis tot és possible, i no ens sorprèn gens ni mica.

Parlarem d’això pròximament en un altre article, però els somnis no són una cosa irreal, sinó una part de l’existència tan real com el món físic. Podríem dir que els somnis són una porta a la quarta dimensió: en ells entrem en un estat de consciència on acceptem que tot és possible, i per això experimentem aquesta realitat.

La quarta dimensió és un estat més elevat que la tercera, perquè percebem la realitat d’una forma més àmplia, però tot i així segueixen havent-hi creences que ens limiten i que poden generar malestar.

Concretament, a la quarta dimensió encara hi ha la creença que les coses estan separades les unes de les altres. Aquesta és la característica principal de la quarta dimensió: creure que tot és possible, però que les coses estan separades entre elles.

Quan som a la quarta dimensió, per exemple en un somni, podem volar, travessar parets i canviar de forma en un segon. Podem agafar una pedra i fer que es transformi en un ocell. Però la pedra és la pedra i nosaltres som nosaltres. No ens sentim units a la pedra ni a res més.

A la quarta dimensió, igual que a la tercera, hi ha separació. I, per tant, pot haver-hi dolor.

Per aquest motiu, l’estat de la quarta dimensió no sempre és lluminós, ni els éssers de quarta dimensió són sempre del tot amorosos. A la quarta dimensió poden haver-hi coses boniques i coses que no ho són tant, de forma semblant al que passa al món físic.

En canvi, quan comencem a sentir clarament que no hi ha separació entre res i que tot forma una unitat inseparable, ens obrim a una realitat encara més àmplia, i entrem en un estat on sí que desapareix el dolor: la cinquena dimensió.

Les Creences de la Cinquena Dimensió

La cinquena dimensió s’associa a un alt grau d’evolució espiritual, perquè aquí desapareixen les creences que ens limiten de les dimensions anteriors.

A la cinquena dimensió no hi ha res impossible.

I tampoc hi ha cap separació entre res.

La cinquena dimensió és un estat de llum i benestar, perquè tot és unió i potencial. Res està sol, res està aïllat i res s’enfronta a res.

Però no perquè sigui un lloc especial amb unes lleis especials. La cinquena dimensió pot ser qualsevol lloc. Pot ser el lloc just on ets ara.

Insisteixo molt en el fet que no cal canviar de lloc per canviar de dimensió.

L’únic que importa són les teves creences.

Si creus que tot és possible, ho serà.

Si sents que estàs unit a tot, ho estaràs.

Així de poderós ets.

Sempre ho has sigut, i sempre ho seràs.

Un gran abraçada,

Jan