Com Aprendre a Meditar de Forma Profunda i Completa

Avui parlarem de com aprendre a meditar de manera profunda i completa.

Generalment, pensem que meditar implica buscar un espai tranquil i seure en una determinada postura, i després dedicar una estona a intentar estar en pau i silenci interior.

Però tot i que aquest és un dels aspectes de la meditació, no és l’únic.

La meditació no és només una recerca de silenci i pau.

És molt més que això.

I avui parlarem de com accedir a tot el seu potencial.

Les 3 Fases per Aprendre a Meditar

En aquest article parlarem de tres fases concretes per aprendre a meditar. Així serà més fàcil aprendre i progressar: començarem de la forma més senzilla, i després hi anirem afegint idees i conceptes cada vegada més profunds i potents.

És interessant conèixer les tres fases des del principi per tenir clar quin és l’objectiu final i quin és camí a seguir. Però a l’hora de portar-ho a la pràctica, és molt important no córrer i no voler avançar més ràpid del compte.

Cada fase té les seves característiques, els seus objectius i la seva forma concreta d’aplicar la meditació, i sol requerir diverses setmanes o mesos adquirir l’experiència necessària per passar a la següent.

Així que no tinguis pressa. Gaudeix de cada fase i dedica-li el temps que necessitis. I només quan sentis que és el moment adequat, passa a la següent.

Fase 1: Observació “Passiva”

La primera fase per aprendre a meditar és la que la majoria coneixem: dedicar un temps de forma regular a observar-nos a nosaltres mateixos. Si fa poc que medites, o si vols començar ara, aquesta sol ser la millor manera de fer-ho (si portes més temps, probablement puguis passar a la fase 2).

A aquesta fase l’anomenarem “observació passiva” (encara que el nom és el menys important), perquè l’objectiu principal és mirar el nostre interior sense buscar res en concret; simplement observar a veure què descobrim.

Hi ha diverses maneres de fer-ho, però la més habitual és buscar un espai on puguem estar tranquils, i dedicar una estona a observar el que va passant en el nostre interior: quines sensacions tenim en el nostre cos, què sentim a nivell emocional, quins pensaments van passant per la nostra ment, etc.

Si vols fer-ho de forma estructurada, pots fer-ho per ordre: primer dedicar uns minuts a observar les teves sensacions físiques, després uns minuts a observar el que sents emocionalment, i després uns minuts a observar els teus pensaments. Però pots fer-ho d’altres maneres.

De manera similar, també pots fer-ho en alguna postura concreta (en aquest vídeo tens l’explicació de les postures més habituals), o fins i tot en moviment (encara que això acostuma a ser més recomanable quan ja tenim una certa experiència). Però això no és el més important.

El realment important és l’atenció i l’observació.

Això et permetrà conèixer-te cada vegada millor, i començar a descobrir el gran potencial que hi ha dins teu.

Fase 2: Observació Activa

L’essència de la primera fase és l’observació dels elements principals que hi ha en el teu interior: si sents tristesa, observa aquesta tristesa; si et ve un pensament de preocupació, observa aquest pensament; si sents una sensació física en el teu cos, observa aquesta sensació. Seria equivalent a entrar a una habitació i observar el que hi veiem a primera vista: una finestra, un armari, un escriptori, etc.

Ara bé, quan entrem a una habitació, el que veiem a primera vista no és tot el que hi ha en ella. Dins de l’armari, segurament hi ha coses; en els calaixos de l’escriptori, probablement també; a través de la finestra, podem veure el carrer, etc.

Però per poder veure aquestes coses, hem de moure’ns: obrir l’armari, obrir els calaixos, apropar-nos a la finestra,… Si ens quedem quiets, no les veurem, i tindrem una imatge molt limitada del que l’habitació és realment.

Doncs amb nosaltres passa el mateix. Hi ha una sèrie de coses que, quan ens observem internament, es veuen de seguida. Si tens tendència a estar de mal humor, si tens pensaments de preocupació amb freqüència, o si tens alguna molèstia física, per exemple, tot això ho veuràs amb relativa facilitat. Són els mobles més grans de l’habitació.

Però això no és el que tu ets en la teva totalitat. Ets molt més.

Però per veure-ho, has de buscar activament. Has d’obrir els calaixos i mirar a tots els racons.

Aquest és l’objectiu de la fase dos de la meditació: observar-te activament per trobar les coses que no es veuen a primera vista.

I quines són aquestes coses?

Doncs n’hi ha tres que tots tenim i que són especialment valuoses: la nostra alegria, la nostra llum i el nostre amor.

Independentment del que estigui passant a la nostra vida, tots tenim una gran font d’alegria, llum i amor dins nostre. A vegades pot estar amagada i tapada per les preocupacions del dia a dia, però mai s’apaga i mai se’n va.

Doncs bé, l’objectiu d’aquesta segona fase és trobar aquesta font.

Per a això, no et limitis a observar passivament com a la fase u, sinó a buscar activament. Si estàs trist, no et limitis a observar la tristesa; si tens pensaments de preocupació, no et limitis a observar aquests pensaments. Ves un pas més enllà. Obre els calaixos i mira bé en el teu interior.

I busca la font de l’alegria.

Una manera de fer-ho és recordar algun moment del teu passat en què t’hagis sentit alegre, i connectar una altra vegada amb aquesta alegria. Quan ho hagis fet, fixa’t que, tot i que el moment sigui passat, l’alegria és present. El que va succeir aleshores ja no és amb tu, però l’alegria sí. De fet, ha estat amb tu sempre, però estava amagada.

A partir d’aquí, el camí és el mateix que a la fase u: observar. Un cop vegis l’alegria, observa-la, sent-la i deixa que et parli.

Té moltes coses per dir-te.

I fa molt temps que espera.

Fase 3: Meditació Creativa

Si segueixes aquest procés de meditació, passant amb calma per les dues fases anteriors (recorda que cadascuna requereix el seu temps), descobriràs moltes coses importants de tu.

Però n’hi ha una que és la més important de totes: la teva alegria, la teva llum i el teu amor no volen estar amagats. Són la font de la teva vida. Són el que fa que tot tingui sentit.

I volen ser visibles.

L’element principal de les dues primeres fases de meditació era l’aprenentatge: observar-nos per descobrir i aprendre. Però descobrir i aprendre per si sol no té gaire valor. El que fa que tingui valor és fer servir el que aprenem per crear alguna cosa.

Així que no serveix de gaire meditar i connectar amb la teva llum i el teu amor, si després no fas servir aquesta connexió per crear alguna cosa i expressar aquesta llum i aquest amor.

I aquest és l’objectiu de l’etapa tres de la meditació. Aquí ja no es tracta d’observar, perquè això ja ho hauràs fet àmpliament durant les etapes anteriors; ara es tracta de crear. Connecta amb la teva alegria, la teva llum i el teu amor, i fes-ho servir per crear coses boniques a la teva vida.

Abans hem fet servir l’exemple d’entrar en una habitació i observar el que hi ha en ella. Doncs bé, imagina’t que hi trobem un paper i uns llapis. En un cas així, les fases una i dues serien equivalents a observar bé el paper i els llapis per comprendre què són i descobrir el potencial que tenen.

La fase tres, en canvi, implica fer-los servir i posar-nos a pintar.

A efectes pràctics, això implica utilitzar la teva ment per a visualitzar allò que vols crear a la teva vida. Primer pots dedicar uns moments a sentir la llum i l’alegria com a la fase dos, però després utilitza els teus pensaments per donar forma a aquesta llum i pensar en com vols projectar-la.

És a dir, connecta amb les coses que estimes, i utilitza la teva ment de forma activa per pensar-hi.

Aquest pas té un gran poder creatiu per si sol, perquè la ment afecta la realitat física. Però a més amés d’això, si en aquest procés et venen idees de coses que pots fer per crear el que vols, aixeca’t i posa’t en marxa.

L’objectiu últim de la meditació no és la contemplació. Aquest és només el pas inicial.

L’objectiu final és la creació.

Tu ets un ésser creatiu, i ets aquí per crear.

I la meditació és una eina per connectar amb el teu poder i fer exactament això.

Un gran abraçada,

Jan