Aquest és un missatge canalitzat. No tinc un nom per a l’entitat que el transmet, però sí que sé que ve de la nostra veritable llar i que ens estima profundament. Espero que et sigui d’utilitat.
Salutacions estimats. Soc el vostre germà de llum. Soc el que era al vostre costat per acomiadar-me quan vau marxar de casa i vau iniciar aquesta aventura. I soc el que us estarà esperant amb els braços oberts quan torneu.
Soc igual que vosaltres. Exactament igual.
Aquesta és una de les coses que més ens costa transmetre-us, i que veiem que més us costa assimilar.
Per molt que diguem el contrari, us seguiu veient com a éssers inferiors.
Creieu que els àngels són més que vosaltres.
Creieu que els éssers de llum són més que vosaltres.
Creieu que Déu és més que vosaltres.
No és així. En absolut.
Som exactament iguals que vosaltres. L’única cosa que canvia és que som en un lloc diferent.
Imagineu un ésser humà que és a casa, descansant tranquil·lament. I després imagineu-ne un altre que és a la selva explorant nous camins. El primer segurament tindrà més bon aspecte, oi? Estarà més net, més tranquil i més relaxat. El segon, en canvi, estarà més cansat i brut.
Ara bé, diríeu que el primer és millor? Diríeu que és més fort i savi?
Per descomptat que no. És en un entorn més còmode i fàcil, sí. Però això no el converteix en algú millor.
De fet, és possible que el que és a la selva sigui més fort. Els reptes enforteixen.
Doncs això és el que passa amb vosaltres.
Us trobeu en un entorn complex. Dels més complexos que hi ha a l’Univers.
I sou aquí per un motiu molt poderós que beneficia tota l’Existència.
Això no us converteix en éssers inferiors.
Tot el contrari.
Sou el regal més gran de l’Univers.
Sou els que feu que la Llum s’expandeixi.
Parlem de la terrenalitat
Avui parlarem d´un tema important, però que està una mica oblidat. De fet, ni tan sols teniu una paraula oficial per referir-vos-hi en el vostre idioma. Així que ens la inventarem. En direm “terrenalitat”.
El que direm avui no és aplicable a tots vosaltres. No tots teniu aquest repte. Però alguns sí que el teniu.
La majoria de vosaltres coneixeu el concepte d’espiritualitat, oi? I us encanta.
Us encanta meditar. Us encanta la gent pura. Us encanta tot allò que tingui a veure amb la llum, la calma, la sinceritat i l’harmonia.
Ara bé: què penseu de les coses “terrenals”?
En el teu cas concret, què penses de les tasques domèstiques?
Què penses de la política?
Què penses dels diners?
Què penses del teu cos?
Què penses del sexe?
Al nostre costat del vel, que és la vostra veritable llar, no tenim res d’això.
No és necessari netejar la casa ni anar a comprar. Aquí està tot sempre net i lluent, i l’aliment que ens nodreix és sempre present i abundant.
Tampoc no hi ha problemes de política. No hi ha ningú amb intencions deshonestes.
No necessitem diners. Col·laborem sempre. El bé comú és tan obvi, que ni tan sols necessitem parlar-ne.
No tenim cos físic. Tenim cos de llum, i el cos de llum sempre és perfecte. No hi ha cansament, ni dolor, ni malalties ni res que se li assembli.
I no practiquem sexe. O, si més no, no com l’enteneu vosaltres. Estem en comunió constant, i no sentim ni pudor ni vergonya al respecte.
Això que acabem de descriure és el vostre estat natural.
I, en el fons, ho sabeu.
Per això us molesten les coses terrenals. Una part de vosaltres les percep com a pesades i innecessàries. I fins i tot brutes.
Et ressona aquesta sensació?
Si la resposta és sí, et plantegem una pregunta molt important.
Creus que tot això és un error?
Creus que els diners són un error?
Creus que el desig sexual és un error?
Creus que tenir cos és un error?
Creus que la política és un error?
Creus que la vida “a la llum” és la vida correcta i que la vida terrenal és un problema que cal superar?
Si penses això, deixa’ns que et diguem una cosa de forma molt clara: no és així.
Les coses físiques són tan lluminoses com les espirituals.
Són una creació de Déu.
Com tot.
Fes les paus amb la terrenalitat
Per a una gran part de la humanitat, el repte principal és obrir-se a l’espiritualitat: estar més centrats, més presents i més connectats.
Per a una altra part, en canvi, aquest camí ja està força avançat.
Per a aquest grup, el repte és un altre: integrar l’espiritualitat amb la terrenalitat.
Si estàs llegint això i et ressona, potser és el teu cas.
I si és així, tenim un missatge per a tu: no has de ser més espiritual. No has de meditar més. No has de centrar-te més.
Pots continuar fent-ho i millorant en aquest aspecte, és clar. Però no és el teu repte principal.
El teu repte és fer-te més terrenal.
El teu repte és mantenir tota la llum que has anat acumulant durant anys i projectar-la cap a la vida física.
Projecta la teva llum cap als diners.
Projecta la teva llum cap al sexe.
Projecta la teva llum cap al poder.
El canvi a la Terra no arribarà mantenint les persones espirituals al marge de les coses terrenals.
Arribarà quan les persones espirituals es fonguin amb allò terrenal.
I una d’elles ets tu.
El teu germà de Llum.
4 respostes a “El Repte Principal de les Persones Espirituals”
Moltes gràcies Jan. Segueixo amb atencio el teus escrits.
Molt agraida que m’enviis els teus nous treballs.
Gàcies.
Moltes gràcies, Jan, per compartir aquest meravellós missatge. Està ple de Llum!
Bona tarde, sí, Gràcies Jan!!! Ho estic vivint exactament així, sentint que la demanda dels episodis presents en la meua vida ara, me demanen una baixada a terra, mirar els diners, la casa, la neteja, el valor concret de les coses. I també materialitzar, dient-los, expressant-los, los sentiments. MERCI! Una Abraçada,
M’ha encantat aquest missatge. Som cos i ànima, som terrenals i espirituals, i hem d’abraçar i experimentar tot el que som.
Gràcies!!