Com Sanar el Sentiment de Culpabilitat

Aquest és un missatge canalitzat. No tinc un nom per a l’entitat que el transmet, però sí que sé que ve de casa nostra i que ens estima profundament. Espero que et sigui d’utilitat.

Salutacions estimat, sóc el teu Germà de Llum. I, com sempre, et saludo des del lloc que és la teva veritable llar.

Pot ser que, en un primer moment, em percebis com algú estrany o desconegut. Potser d’entrada pensis que això que llegeixes només són paraules escrites per una altra persona i ja està.

No és així.

Sóc el teu germà, amb tot el que això significa. I estic fent servir un missatger per arribar a tu.

Pensa un moment en els éssers més estimats que tens en aquest planeta. Pensa en què sents per ells i què signifiquen per a tu. Pensa en la connexió que hi ha entre vosaltres.

Això és el que hi ha entre tu i jo.

L’única diferència és que no ho recordes.

Aquest és el gran repte de la Terra, i el que fa que sigui un lloc tan especial i poderós. És un lloc on els àngels obliden que són àngels. És un lloc on la família oblida que és família.

Però oblidar una cosa no vol dir que desaparegui.

Que hagis oblidat que ets un àngel no fa que deixis de ser-ho.

Que hagis oblidat que tu i jo som fills de la mateixa llum, no fa que deixem de ser-ho.

Som germans.

Hem jugat i rigut infinitat de vegades.

Hem compartit els moments més bonics junts.

Fins que vas decidir emprendre aquesta aventura.

Et convidem a obrir el teu cor a això que t’estem dient.

Sabem que no et vindran totes les imatges de cop, però pots intentar recordar una mica?

No intentis intel·lectualitzar-ho. Simplement sent-ho.

Pots sentir que hi va haver un temps en què no eres aquí?

Pots sentir que en aquell moment eres pura Llum?

Pots sentir que érem molts els qui estaven amb tu?

Doncs al fons, res no ha canviat.

Continues sent pura llum.

I seguim estant al teu costat.

El Sentiment de Culpabilitat

Avui parlarem d’un tema que us afecta molts de vosaltres: el sentiment de culpabilitat. Juntament amb la por, és el sentiment que més us limita.

A la vostra societat, actualment hi ha una sèrie de creences sobre el que està bé i el que està malament. I això fa que, sovint, sentiu que heu de fer determinades coses.

Aquesta idea és molt important: “heu de fer”.

Alguna vegada t’has sentit així?

Alguna vegada has sentit que has de fer alguna cosa, no perquè realment vulguis, sinó perquè sents que és el teu deure?

És una sensació molt potent, perquè implica una lluita de forces oposades al teu interior. D’una banda, en el fons del teu cor, no ho vols fer. Però de l’altra, et sents culpable si no ho fas.

Alguna vegada t’ha passat?

Si la resposta és sí, et convidem a pensar uns instants en per què et senties culpable. Recorda aquell moment i pensa: per què creies que havies de fer una cosa que en realitat no volies fer?

Qui et va dir que ho havies de fer?

Què creies que passaria si no ho feies?

O, si et sents culpable ara mateix, què creus que passarà si no fas això que suposadament “has de fer”?

Aquí, les respostes poden ser diverses, però generalment estan relacionades amb les altres persones: el que pensen els altres, el que esperen de tu i com creus que et tractaran si no fas determinades coses.

Però sovint també hi ha un altre element molt important: Déu.

O si no t’agrada aquesta paraula, pots canviar-la per una altra: l’Univers, la Vida, etc.

Molts de vosaltres creieu que, si no feu el “correcte”, la Vida us castigarà. I aquest pes us limita i us condiciona enormement, perquè no es pot ser plenament lliure si tens por de ser castigat.

Si aquest és el teu cas, et volem dir una cosa molt important. I ens agradaria que es quedés gravada al teu cor per sempre.

Déu no et castigarà.

Mai.

Facis el que facis.

Déu mai et castigarà

El càstig és un invent de l’experiència humana. És una cosa que ha sorgit en aquest planeta (i en altres) fruit de les característiques d’aquesta aventura. Però no existeix fora d’aquest pla.

Quan us mirem, veiem éssers perfectes vivint un repte.

De vegades feu coses que no són plenament amoroses (i això inclou aquestes coses que per a vosaltres són “terribles”). Però sabem perfectament que no les feu perquè sigueu “dolents”, sinó per les característiques de la vida a la Terra.

Nosaltres només veiem llum en vosaltres.

És el que us diem sempre al començament de cada missatge.

Sou el mateix que nosaltres. Exactament el mateix. Simplement esteu vivint un repte en un lloc complex.

I mai se’ns acudiria castigar-vos per això.

Al contrari: us admirem profundament, i som totalment conscients del valor del que feu.

Així que no tinguis por.

Si et sents culpable per alguna cosa, deixa de donar-hi voltes.

No perdis ni un segon més de la teva vida preocupat per si Déu et castigarà.

No ho farem.

Ets el nostre germà.

I serem sempre al teu costat.

Facis el que facis.

El teu germà de Llum.