Segons la fórmula de la felicitat, quan expresses el teu amor ets feliç, i quan no ho fas, no. Aixà que si vols tenir una vida plena, has d’estimar; com més, millor.
Com a teoria està molt bé, però a la prà ctica, no és tan fà cil. És possible que et proposis fermament intentar expressar tant amor com puguis, però a l’hora de la veritat, no te n’adones i ja estàs cridant un altre cop.
Un dels motius principals és que hi ha persones a les que costa molt estimar: persones que et fan la gitza sense parar, persones que no pots ni veure, o persones que, simplement, no et cauen bé. I moltes vegades no pots evitar-les, perquè formen part de la teva vida quotidiana: companys de feina, familiars, etc. Què pots fer en un cas aix�
Doncs els has d’estimar. Si vols ser feliç, no tens alternativa. I com que sé que això és terriblement difÃcil, et proposo un petit exercici per facilitar-ho una mica.
Treu la mare que tens dins
Aquest exercici està pensat principalment per a pares i mares, però si no tens fills, pots imaginar-te que en tens, i fer-lo igualment.
Per un costat, pensa en una persona per qui no sentis especial simpatia, per dir-ho d’una manera suau. I per un altre, pensa en el teu fill, i concentra’t en l’amor que sents per ell. Sense perdre de vista aquest sentiment, projecta’l mentalment sobre la persona en qui hagis pensat, i adona’t d’un fet molt important: hi ha algú que sent per ella exactament això que tu està s sentint.
No tots som pares, però tots som fills, i això vol dir que tots tenim un pare i una mare que es preocupen per nosaltres i que ens estimen amb bogeria. Aquesta persona que a tu no t’agrada, també.
Ara pregunta’t: si hi ha algú que l’estima tant, no deu ser tan dolenta, oi? I per què no pots estimar-la tu com si fossis la seva mare? Simplement perquè no ho ets? Quina excusa més fluixa, no trobes?
2 respostes a “Pots Estimar Aquells Que No Estimes?”
Hola Jan,
T’he descobert fa poc, cercant informació de tapping i… t’he trobat!! Els teus texts són molt clars i de llenguatge planer, molt proper, molt net, molt… molt tu.
Suposo que ja t’ho han dit i jo t’ho reitero perquè ho haig de dir. Ens aportes benestar amb els teus escrits. Reconforten. Dedueixo que a tu també oferir-los. Preciós i dolç intercanvi.
Fins aviat.
I tant Montse, m’encanta poder-me trobar amb gent meravellosa com tu, que a més a més em regala part de la seva llum i el seu afecte. Un preciós intercanvi, sense dubte! MoltÃssimes grà cies!