No sóc un expert, ni de bon tros, en el sistema educatiu, però tot i així, últimament he vist un fenomen que em té una mica preocupat: sembla ser que està de moda ensenyar als nens a llegir a partir dels fonemes; és a dir, ensenyant-los el so de cada lletra.
Quan ho vaig sentir per primer cop, de seguida em va semblar un error, però vaig pensar: “ves a saber, si ho fan deu ser per alguna cosa, potser no és tan mala idea com a mi em sembla”. Però al cap d’un temps vaig llegir el llibre “Com ensenyar a llegir al seu nadó”, de Glenn Doman, i em vaig acabar de convèncer: no és la millor opció.
La unitat bàsica del llenguatge és la paraula, no el fonema
Ensenyar a llegir als nens a partir dels sons de les lletres implica un error de comprensió sobre la naturalesa del llenguatge, perquè la unitat bàsica de la llengua no és el fonema, és la paraula. Són les paraules les que tenen significat, no les lletres.
En altres cultures, com la xinesa per exemple, cada paraula té un símbol propi, de manera que es veu més clar que la paraula és la unitat bàsica. Aquí utilitzem lletres per reduir la quantitat de símbols i simplificar l’escriptura, però això no canvia aquest fet.
Començar ensenyant als nens que les paraules són un conjunt de lletres, i no un tot, és, per tant, començar amb mal peu. Això no seria especialment problemàtic si no fos perquè el cervell és un òrgan que s’adapta a les tasques que li fem fer. I si els nens comencen a fixar-se en els fonemes, el seu cervell s’adaptarà per aquesta tasca, que en realitat no és la primordial.
Llegir lletres és molt més lent que llegir paraules
Fes-te una pregunta: tu, quan llegeixes, ho fas lletra a lletra?
Oi que no? I per què no? Doncs perquè és molt lent, i perquè si ens fixem en les lletres, perdem de vista la paraula i no entenem res del que estem llegint.
He vist nens de cinc anys que estaven començant a llegir amb el mètode dels fonemes. Si els ensenyaves la paraula “vaca” deien: VVVVV-AAAAA-CCCC-AAAAA, marcant el so de cada lletra de forma exagerada, fent evident la dificultat amb què estaven intentant llegir. Per descomptat, sense entendre quina paraula havien llegit.
Al meu fill de dos anys, desprès de poques sessions ensenyant-li paraules, si li ensenyo la paraula “vaca” diu: “vaca”, i agafa una vaca de joguina i la posa al costat de la paraula. I no és un nen especial (bé, per a mi sí 😉 ), simplement li he ensenyat paraules.
No totes les lletres es pronuncien sempre igual
Per últim, cal tenir en compte que les lletres no es pronuncien sempre igual. No es pronuncia igual la “r “ de “rata” que la de “cara”, per exemple. Per tant, ensenyar a llegir a partir dels sons de les lletres ja parteix d’un error de base, perquè el so de cada lletra no depèn només de si mateixa, sinó de l’entorn en què es troba.
I tu què en penses? Tens un nen petit? Com l’ensenyes o tens pensat ensenyar-lo a llegir? Deixa un comentari aquí o al facebook!
2 respostes a “Com Ensenyar a Llegir Bé al Teu Fill: Fonemes o Paraules?”
Tot just fa poc que hi pensava veient com la meva neboda llegeix. Em va sorprendre molt al principi, ja que nosaltres vàrem aprendre amb un sistema sil·làbic, aprenent a llegir sil·làbes i veient com aquestes acabaven formant paraules (el famós “mamá me mima” dels cuaderns Rubio). De fet, abans de descobrir el sistema fonètic pensava que el sil·làbic era l’únic.
Al principi vaig pensar que el canvi del sistema es devia a l’ús del català com a llengua a l’escola i en la cerca d’un sistema que permetès aprendre a llegir les dues llengues, català i castellà. Però pensant-hi, em vaig adonar que inherenment els nens tornen al sistema sil·làbic o inclús a un sistema que fa servir la paraula com a unitat per a acabar de pronunciar la paraula per la mateixa raó, ja que una mateixa lletra segons l’idioma canvia la pronunciació, i quan acaven de fer el “vvvv aaaa cccc aaaa” diuen de nou la paraula amb la correcta pronunciació (en el cas del català que es quan acostuma a canviar).
Així que vaig a arribar a la conclusió que no entenia el perquè del canvi, però acaba funcionant, i curiosament al cap d’uns mesos, els nens comencen a llegir perfectament els dos idiomes….. Potser la raó es la que tu indiques al principi, i és que al final hem d’anar a la paraula i deixar-nos de sil·làbes i fonemes….
Bé, m’has fet donar-hi una altra pensada al tema… interesant!
Haig de marxar a treballar fora de Catalunya durant uns anys. El meu bebé té tres mesos i lo pitjor que porto es que ell no anirá a una escola catalana. Jo vull que aprengui el català pero només el parlo jo a la familia. Necessitaria ajuda a veure com haig de fer, i també recomanacions de llibres que puc comprar per endurme’ls.
Envieu-me mail a lalunita@gmail.com
Moltes gràcies!