Avui m’agradaria parlar d’una de les qüestions més antigues i profundes de la humanitat: per què som aquí? És a dir, què és exactament la humanitat i quin és el nostre paper dins de l’univers?
Com en molts altres temes, hi ha diverses interpretacions possibles. Jo te n’ofereixo tres, que crec que serveixen per fer-se una idea bastant bona de per què som aquí i de quin és el sentit de la vida humana.
Interpretació 1: la Terra És un Experiment
La primera interpretació de per què som aquí és que la Terra és un experiment, perquè una de les motivacions principals que van originar el nostre planeta és el desig de satisfer un interrogant. Hi havia una cosa que Déu no sabia, i va posar en marxa un experiment per trobar la resposta. Una mica com el que fan els científics quan volen comprovar una determinada teoria.
Déu és un ésser viu molt curiós, en el sentit que li agrada molt investigar i descobrir coses noves. A Déu li agrada molt crear coses noves i expandir els seus coneixements. Sent una gran curiositat, en el millor sentit de la paraula, per si mateix i per tot el que és capaç de fer. I per aquesta raó, qualsevol idea que se li acudeix, la proba. No descarta mai res, no hi ha res que no vulgui experimentar, perquè això seria negar una part de si mateix.
I en un determinat moment, Déu es va preguntar: què passaria si una part de mi oblidés que forma part de mi? O el que és el mateix: què passa quan una part de Déu oblida que és Déu? Què passa quan una part de l’univers s’aïlla de la resta?
El planeta Terra es va crear per respondre aquestes preguntes, unes preguntes que abans no tenien resposta. I els éssers humans som la part de Déu que es va oferir voluntària per aïllar-se temporalment de la resta, i veure què passa.
Aquest és el motiu pel qual no recordem qui som ni res que sigui anterior al nostre naixement. Forma part de l’experiment en què hem decidit participar per augmentar la saviesa de l’univers.
Interpretació 2: la Terra És un Repte
Així doncs, vam crear la Terra per donar resposta a la pregunta: què passa quan una part de Déu oblida que és Déu? Insisteixo que abans que existís la Terra aquesta pregunta no tenia resposta. Sabíem que hi havia diferents possibilitats, però no sabíem què passaria: entrarem en una espiral de destrucció? Recordarem qui som? Trobarem la manera de viure en pau? Ningú ho sabia.
S’ha de tenir en compte, però, que a Déu no li resulta indiferent que passi una cosa o una altra. Per sobre de tot, vol saber què passa quan una part de Déu oblida que és Déu, però això no vol dir que no tingui preferències al respecte. Déu està fet d’amor pur i, per tant, vol que les coses surtin bé.
Per tant, la segona interpretació de per què som aquí és que tenim un repte. Nosaltres hem vingut aquí a veure què passa quan ens allunyem de Déu, però també a intentar que el que passi sigui alguna cosa agradable. Hem vingut a intentar expressar la nostra creativitat de forma pacífica i harmoniosa.
No és un repte fàcil. Acceptar venir a la Terra implica oblidar qui som, i això fa que ens sentim perduts i aïllats. No és gens fàcil viure en aquestes condicions: no recordem qui som ni què hi fem aquí. No recordem que formem una unitat amb la resta de persones i ens sentim sols. Tot el drama de la vida humana neix d’aquest fet.
En resum, hem creat un planeta amb unes condicions que dificulten viure en pau i harmonia, i ens hem proposat trobar un equilibri. Aquest és el repte.
No ho hem fet per masoquisme, sinó perquè ens agraden els reptes, i perquè sabem que en el fons no podem prendre cap mal. Al cap i a la fi, som una part de Déu, i com a tals, som eterns.
A més a més, també sabem que afrontar reptes és l’única manera de créixer i fer-nos forts. De la mateixa manera que en un gimnàs exercitem el cos posant-lo a proba, aquí exercitem la nostra capacitat d’estimar i de conviure.
Interpretació 3: La Terra És un Joc
La Terra és, doncs, en part un experiment que ens permet augmentar la saviesa de l’univers, i en part un repte que ens fa més forts.
Però per sobre de tot, la Terra és un joc. És veritat que hem vingut aquí a aprendre i a exercitar-nos, però sempre amb l’objectiu final de sentir-nos bé. L’objectiu més important de la vida sempre és el benestar, i això és el que busca Déu amb tot el que fa.
Déu experimenta amb les seves capacitats, inventa nous reptes i busca respostes que el facin més savi perquè li agrada fer-ho. Per a ell, la vida és un joc, perquè tot el que fa ho fa únicament amb l’objectiu de sentir-se bé. No fa res per obligació. De fet, qui podria obligar-lo? 😉
Nosaltres som part de Déu, així que tampoc fem res per obligació. Hem vingut aquí a experimentar, sí; hem vingut a posar-nos a proba, també; però sobretot hem vingut a gaudir fent-ho. Hem vingut perquè ens venia de gust explorar les possibilitats que ofereix la Terra.
Així que, per què som aquí? Bàsicament, hem vingut a jugar.
