Els records de la infància són un dels elements més importants de la nostra vida.

Les situacions que vam viure quan érem petits van ser les que van formar les nostres creences sobre la vida, i aquestes creences ens acompanyen ara d’adults, condicionant completament el que ens passa.

Per aquest motiu, és molt important analitzar i sanar els records de la infància; especialment els més dolorosos.

Aquest és un procés molt personal, perquè cada persona és diferent i té els seus propis records, però hi ha dos records concrets que estan presents en gairebé tots nosaltres.

I són molt importants, per l’impacte que van causar.

Avui parlarem d’ells i de com sanar-los.

La salut en general, i l’edat en particular, és una de les coses que més ens preocupen a molts de nosaltres.

Quan som joves, en general no solem tenir massa problemes de salut, però a mesura que van passant els anys, sovint apareixen molèsties i dificultats que limiten el nostre benestar físic.

I assumim que és normal i inevitable.

Però, realment ho és?

Realment és normal que amb els anys cada vegada estiguem pitjor físicament i que cada vegada puguem fer menys coses?

La resposta és que no.

Una sensació que molts tenim sovint és que els àngels no responen les nostres trucades.

Tenim la sensació que hi ha una força bondadosa a l’univers (a la qual podem anomenar àngels, Déu, Univers o de moltes altres maneres), però no sempre ens ajuda quan li ho demanem.

I ens preguntem per què.

Si realment hi ha una força bondadosa, per què no es mostra?

No serà que potser no és tan bondadosa?

O no serà que potser no existeix?

Aquests dubtes són molt comprensibles. Té lògica dubtar d’aquesta força amorosa si no ens ajuda quan ho demanem.

Però són dubtes que ens fan mal, perquè ens allunyen del nostre amor i de la nostra llum interna.

Què són els xacres realment?

Aquest és un terme que es fa servir molt habitualment i que sol estar envoltat d’una certa aura de misteri.

Però com moltes coses que semblen esotèriques, els xacres són més simples i comprensibles del que sembla d’entrada.

Per aquesta raó, avui parlarem de què són realment.

Són parts molt importants de nosaltres i del nostre cos.

I podem connectar amb ells per comprendre’ns i connectar millor amb nosaltres mateixos.

En primer lloc, et desitjo un molt bon 2019. Ja fa uns dies que hem començat l’any, però aquest és el primer article que publico des de llavors, i no volia desaprofitar l’oportunitat de fer-te arribar els meus millors desitjos.

Igual que hem fet els darrers anys, en aquest primer article parlarem de l’energia de l’any que acabem d’estrenar: l’energia de l’any 2019.

Crec que és una bona manera de començar, perquè cada any té la seva pròpia energia i els seus propis potencials: cada any és més favorable per  a unes determinades coses.

Això no ens obliga a res. Que un any sigui favorable per  a unes coses no vol dir que les haguem de fer a la força.

Però si ho tenim en compte, el podrem aprofitar molt millor.

Avui parlarem de què és el Jo Superior.

És molt possible que hagis sentit aquesta expressió moltes vegades. S’utilitza sovint en molts cercles d’espiritualitat.

Segons com es miri, aquest terme pot causar confusió, perquè si diem que tenim un “Jo Superior”, pot semblar que nosaltres som un “jo inferior” o alguna cosa semblant. I això no és veritat en absolut. Nosaltres no som inferiors a res.

Però sí que és veritat que hi ha una part de nosaltres que es troba més enllà de la nostra percepció actual. En certa manera, és com si ens “faltés” una part, perquè no la veiem. I això fa que ens sentim incomplets.

El nom és el menys important. Podem parlar del “Jo Superior” o anomenar-lo de moltes altres maneres.

El més important és veure que som molt més del que aparentem a primera vista, i que podem accedir a aquesta part més àmplia de nosaltres.

És el camí per tornar-nos a connectar amb qui som de veritat.

Avui parlarem d’un tema que preocupa moltes persones: per què Bolsonaro va guanyar les eleccions al Brasil?

És un fet totalment negatiu? I cap a on anirem ara?

Primer de tot, vull aclarir que aquest és un article canalitzat, com altres que vaig publicant de tant en tant. És a dir, no és la meva opinió personal sobre el tema. Jo mai he estat al Brasil ni sé pràcticament res sobre la seva política ni la seva història, i mai se m’acudiria escriure sobre aquest tema per mi mateix.

Però el cas és que, just després de les eleccions, una persona molt estimada em va demanar si podia escriure sobre això. La meva primera reacció va ser pensar que no podia dir gran cosa… Com acabo de comentar, no sé gairebé res del Brasil.

Però sempre intento escoltar els senyals de la vida, i vaig pensar que si algú tan proper em comentava això, potser podria ser important. Així que em vaig posar a meditar-hi. I llavors va arribar el missatge que publico avui.

Com veuràs, hi ha dues veus al missatge, no només una. Per reconèixer-les més fàcilment, una l’he posat en lletra normal, i l’altra en cursiva.

Cadascuna té la seva pròpia energia, però en el fons estan completament unides. I les dues ens estimen profundament.

Espero que et sigui d’utilitat.

Avui parlarem de com tenir una personalitat agradable i caure bé als altres.

Segons com es miri, aquest tema pot semblar un tema una mica superficial. Però en realitat és molt important.

Les relacions amb els altres són un dels pilars d’una vida plena i satisfactòria (més sobre aquest tema aquí). I per tenir bones relacions, cal ser capaç de ser agradable i caure bé.

Per descomptat, no parlarem d’intentar ser agradable de forma artificial o falsa, sinó de desenvolupar l’habilitat sincera de crear un bon clima al nostre voltant.

És una cosa que tots podem fer.

I és una de les coses que té un major potencial de transformar la nostra vida.

Avui parlarem de què és la sincronicitat i de com funciona.

Alguna vegada t’ha passat alguna cosa just en el moment que més ho necessitaves? Potser vas conèixer a la persona adequada en el moment adequat… O vas trobar un llibre que necessitaves en el moment just… O va aparèixer una oportunitat inesperada…

Aquestes i altres coses semblants succeeixen sovint. Semblen casualitats, però no ho són.

Són sincronicitats.

Són una manera de comunicar-nos i crear conjuntament amb l’univers.

Avui parlarem de com funciona aquest fenomen i de com el podem potenciar.

És un dels fenòmens més poderosos que existeixen.

I tots hi podem accedir.