Deixa’m que m’atreveixi a respondre per tu: no. Mai ningú en la història de la humanitat ha dit “no puc” i era veritat. Per una senzilla raó: no hi ha res que no puguem fer.
En el fons, tots sabem que el nostre potencial no té límits, però, malauradament, aquest coneixement no sempre es veu reflectit en el nostre comportament. Parlem i actuem com si no tinguéssim la capacitat de construir el nostre propi camí i, en fer-ho, nosaltres mateixos posem límits on no n’hi ha.
Per exemple, sovint diem coses com: “Vens a la meva festa demà? No puc, ja he quedat”, “Per què no acceptes la feina que t’ofereixen als Estats Units? No puc, els meus pares ja són grans i haig de tenir cura d’ells”. A la majoria de nosaltres aquestes respostes ens sembles perfectament raonables. Està tan acceptat en la nostra societat dir “no puc”, que ja ningú ho posa en dubte quan ho fem.
La veritat és, però, que darrere de cada “no puc” s’hi amaga un “no vull”. En els casos anteriors, seria molt més proper a la realitat respondre alguna cosa com: “no vull venir a la teva festa perquè ja he quedat i per a mi el més correcte és mantenir el meu compromís inicial”, i “no vull acceptar la nova feina perquè prefereixo quedar-me aquí a ajudar els meus pares”.
Hem confós l’existència de certes dificultats o compromisos que dificulten dur a terme una determinada acció amb la impossibilitat total de realitzar-la. I aquesta confusió ens ha fet molt mal, perquè de tant repetir-ho, al final ens ho hem acabat creient.
Si dius “no puc”, bloqueges el teu propi camí
És possible que pensis que la diferència no és tan gran, que és pràcticament el mateix dir “no puc” que “no vull”, perquè tots sabem què volem dir realment. Pots pensar que és veritat que en molts casos diem “no puc” sense que sigui estrictament cert, però que no passa res perquè només és una manera de parlar.
Però sí que hi ha una diferència molt important. El llenguatge és una eina molt poderosa, i si dius que no pots fer una cosa, sigui la que sigui, el teu subconscient s’ho creu. Les paraules tenen la capacitat de modificar la realitat, i si repeteixes una frase moltes vegades, al final la teva ment l’acaba acceptant com a certa.
No diguis “no puc” mai més
Has d’anar amb molt de compte amb quin tipus de pensaments tens; sobretot quan penses que no pots fer alguna cosa, perquè, en fer-ho, poses obstacles en el teu propi camí.
Així que un dels millors favors que et pots fer a tu mateix és no dir “no puc” mai més. Mai més. És una molt bona manera d’acceptar la responsabilitat de les teves decisions i recuperar el control de la teva vida.
3 respostes a “Algun Cop Has Dit “No Puc” i Era Veritat?”
Molt bo aquest article, i un savi consell.
Gràcies!
Molts cops la vida ens posa en la situació d’haver de decidir entre una cosa i una altra, perquè les dues alhora són impossible, però que voldries experimentar-les totes. Un exemple senzill: estic convidada a dues festes molt interessants per a mi i, quina ràbia, les dues el mateix dia. De vegades no és ni “no puc” ni “no vull”, és escollir per força i renunciar a una (o a les dues). Això sí, tenim la llibertat de prendre aquesta decisió i, qui sap, potser resulta ser una sort en la nostra vida.