Des que vaig començar aquest bloc, el meu interès principal ets tu. Tinc moltíssmes ganes que siguis feliç, que trobis el teu lloc al món i que tot el que tens a dins, que és molt, surti i brilli amb tot el seu esplendor.
Però ha passat una cosa força curiosa. A part d’escriure sobre com aprofitar al màxim el nostre potencial, també m’agrada variar una mica i escriure sobre altres coses. I una d’aquestes altres coses és l’educació dels fills. En part perquè crec que el millor que pot fer un pare és precisament ajudar els seus fills al trobar el seu lloc al món, i en part perquè, simplement, m’agraden molt els nens.
I resulta que, de tot el que escric, el que té més èxit són els articles relacionats amb els fills. Vaja, que jo estic pensant en tu, i tu en els teus fills 
I saps què? M’encanta que sigui així. Perquè aquest interès tan gran denota un fet fantàstic: estimem molt els nostres fills. Però molt. Moltíssim. I aquest amor és molt important. És una de les forces que sustenta la humanitat.
L’amor que Cobreix la Humanitat
És un fet ben sabut que els pares estimen molt els fills, però no per això deixa de ser important recordar-ho. Sovint, no fem gaire cas de les coses que donem per fetes, i oblidem fins a quin punt en són d’importants.
Una petita reflexió: t’has fixat que tothom té pares? Segur que sí I com que tots els pares estimen els fills amb bogeria, això vol dir que totes les persones, totes, són estimades per algú amb bogeria. Hi ha una capa d’amor que cobreix tota la humanitat.
I saps què vol dir això? Que la humanitat no és un desastre: és una passada. Si fos un desastre, ningú l’estimaria.
Gràcies per Ser tan Bon Pare
Hi ha una gran divergència d’opinions sobre com educar i tractar els fills. I per aquesta manera de ser que tenim les persones, sovint pensem que la nostra és la millor, i que els altres s’equivoquen.
Reconec que jo també cometo aquest pecat de tant en tant. Però quan em trobo un pare que pensa diferent que jo, per molt que pugui creure que no tria la millor opció, quan el miro als ulls el primer que veig és un pare que es preocupa pel seu fill. Veig un pare que l’estima amb totes les seves forces, i que fa el que creu que és millor per a ell.
I m’emociono. Perquè sé que aquest amor és una de les forces més grans que hi ha en tot l’univers. I si la humanitat està avançant tant en els últims anys és, en gran part, gràcies a aquesta força: l’amor dels pares.
Així que deixa’m que et doni les gràcies per estimar tant el teu fill. Gràcies per ser tan bon pare. Gràcies a tu, la humanitat està florint.
