Aquest és un missatge canalitzat. No tinc un nom per a l’entitat que el transmet, però sí que sé que ve de casa nostra i que ens estima profundament. Espero que et sigui d’utilitat.
Salutacions estimat, soc el teu germà de llum, i et saludo des del lloc que és la teva veritable llar. El lloc d’on vas sortir cap a la teva aventura humana. El lloc on tornaràs algun dia. El lloc on seràs rebut amb gran alegria quan això passi.
Avui és un dia especial. Hi ha el potencial que la connexió entre nosaltres sigui molt més propera i profunda del que ha sigut en molt de temps.
Hi va haver un temps en què érem una unitat completa. Vivíem totalment units, a la llum.
Però llavors vas decidir començar la gran aventura humana. I es va generar una relativa separació.
Aquesta separació no existeix en els dos sentits. Només existeix en un.
Per a nosaltres, seguim sent una unitat com sempre. Et seguim sentint al nostre costat. En tot moment.
En canvi, tu no ens perceps a nosaltres. Com a mínim no de manera clara. I no en tot moment.
Però, a poc a poc, això està canviant. De mica en mica, estàs recordant. De mica en mica, t’estàs obrint a la teva veritable identitat.
I avui, aquí i ara, hi ha el potencial que aquesta obertura sigui més gran del que ha sigut mai des que te’n vas anar.
No és una seguretat, només és un potencial. Perquè depèn totalment de tu.
Ara farem una cosa que no hem fet des de fa molt de temps. Des que vam començar aquestes comunicacions, sempre ens hem mantingut a una certa “distància”. En realitat som aquí, sempre som aquí, però fins ara hem mantingut el nostre centre una mica allunyat de la Terra.
Saps el motiu pel qual ens mantenim allunyats?
Perquè no som tan forts com tu.
Aquesta és la raó.
La vida a la Terra és dura. I ho és perquè la vibració del planeta és baixa.
Si nosaltres ens apropéssim massa, aquesta baixa vibració ens atraparia completament. I de cop ens sentiríem profundament perduts. Oblidaríem qui som. Oblidaríem la nostra llum.
Ens passaria el que us ha passat a vosaltres, però amb molta més intensitat, perquè no hi estem acostumats. No és clar si podríem sortir del pou.
Quan vosaltres vau decidir venir a la Terra, tampoc estava clar si aconseguiríeu superar el repte. Però vau decidir venir igualment. Els reptes no us espanten. Mai us han espantat.
I l’heu superat.
La Terra d’ara no té res a veure amb la de fa uns anys. Ni tan sols amb la de fa uns mesos.
Heu fet que la vibració augmenti molt, i cada dia augmenta més.
I gràcies a això, ara nosaltres ens hi podem acostar més.
I és el que farem ara.
Començarem a poc a poc, perquè puguis acostumar-t’hi lentament. I, en tot moment, tu decidiràs fins on arribem. Estem connectats amb tu, i sabem què sents. Mentre vagis obrint el teu cor, ens anirem apropant més i més. Si en algun moment vols que ens aturem, així ho farem.
Així que comencem a baixar. Molt lentament. Sabem que pot ser intens. Sabem que fins i tot pot fer una mica de por. Som la teva família. Ho recordes?
Recordes els moments que hem passat junts?
Recordes quan et vam dir adeu?
Recordes com et rebem cada cop que tornes a casa?
Som aquí. Ara.
Per fi.
Per fi podem abraçar-te.
I ens quedarem tant de temps com vulguis.
Una abraçada,
El teu germà de llum
