Com Déu Va Crear l’Univers i Tots els Éssers que Hi Ha (Inclòs Tu)

L’article d’avui és un dels que m’ha costat més dels que hi ha fins ara al blog. El tenia a mitges des de fa temps, i de tant en tant me l’anava mirant, dubtant de si continuar-lo o no.

Al final m’he decidit. És un tema complex, però trobo que és molt interessant: com Déu va crear l’univers? Com va donar vida als diferents éssers que el poblem?

Potser mai trobarem les respostes definitives a aquestes preguntes. O potser sí, ves a saber. Però, personalment, trobo que val la pena intentar-ho. Encara que vagin quedant interrogants pendents, cada vegada que descobrim una cosa nova, la nostra consciència s’expandeix una mica i ens apropem a la font de la nostra vida. Ens sentim una mica més a prop de qui som realment.

A més a més, és molt divertit. Jo m’ho passo bomba intentant esbrinar d’on dimonis hem sortit. En el fons, és com un joc de descobrir un misteri.

I no hi ha res més bonic que jugar 🙂

L’Origen de la Creació

Si ho recordes, fa uns mesos vaig publicar un article que parlava de l’origen de la creació. Resumint-lo, en ell comparava l’univers amb una superfície en calma on, en un moment donat, hi va aparèixer una pertorbació. Aquesta pertorbació va generar una ona en l’univers, que va començar a propagar-se. Més o menys així:

Aquest fenomen és molt semblant a quan llancem una pedra a un llac en calma. Al principi, a la superfície del llac no hi ha cap forma, però després de llançar-hi la pedra, es genera una ona que es va propagant per tot el llac.

Doncs això és més o menys el que va passar a l’univers: d’alguna manera es va generar una pertorbació que va començar a moure l’univers.

D’alguna manera, també misteriosa, la pertorbació inicial va aprendre a canviar la seva freqüència de vibració, i això va fer que anessin canviant les formes que es generaven a l’univers. I això és bàsicament l’univers: un punt que està vibrant, i que genera formes al seu votant amb la seva vibració.

I Déu és simplement aquest punt que fa que tot l’univers vibri.

Com et deia, si vols aprofundir una mica més en això, pots llegir aquest article. I si vols veure de forma visual com es generen diferents formes en una superfície en variar la seva freqüència de vibració, pots mirar aquest vídeo:

(Tenint tot això en compte, per a mi queden dos grans interrogants: d’on va sortir aquesta pertorbació inicial i què és exactament aquest “superfície” on s’expandeix l’ona. De moment no ho sé, però continuaré buscant… )

Com Déu Va Crear l’Univers i les Diferents Formes de Vida

Un cop entenem una mica aquest procés (acceptant que encara queden coses per saber), una reflexió interessant és: d’acord, Déu és un punt que està vibrant i que crea diferents formes al seu voltant amb la seva vibració. Això pot ser una explicació de com apareixen algunes de les diferents formes de l’univers. Però no explica com apareixen els éssers vius que tenen consciència pròpia, com ara els humans. Nosaltres tenim consciència de nosaltres mateixos, i actuem de forma més o menys lliure segons la nostra voluntat. D’on ha sortit la nostra consciència? Com un petit punt que està vibrant ha pogut crear altres éssers vius que tenen consciència pròpia?

Doncs el procés que va fer que això fos possible és molt curiós, perquè es basa en un fenomen físic molt conegut. És el següent: quan una ona qualsevol impacta amb un obstacle que té una petita ranura, aquesta ranura es comporta com un focus que crea una altra ona igual que la primera, però a l’altra banda de l’obstacle.

Amb un dibuix segurament s’entén una mica millor:

El dibuix representa com una ona inicial impacta amb un obstacle que té una petita obertura, i es veu com, a l’altra banda de l’obstacle, es genera una ona igual que la primera, però més petita.

Un punt molt important d’aquest fenomen és que la ranura es comporta exactament igual que la pertorbació inicial. És a dir, la segona ona que es genera és la mateixa que si hi hagués una pertorbació en el mateix punt de la ranura, tal i com mostra la següent figura.

Doncs bé, això és el que Déu va fer: va crear un “obstacle amb una ranura” i el va col·locar en un punt determinat de l’univers. I, en fer-ho, va crear una rèplica gairebé exacta de sí mateix.

És important notar que la segona ona sembla que tingui vida pròpia, però en realitat forma part de la primera i en depèn completament. No hi ha cap separació entre la primera ona i la segona. En realitat són la mateixa ona. I si pertorbació inicial deixa de vibrar, la primera ona desapareix, i la segona també.

Això és el que som tu i jo: som una part de la vibració de l’univers que ha passat per una petita ranura, i que ara es comporta com una rèplica de l’ona original. Som una part de Déu que es comporta com una rèplica en miniatura de Déu.

El Filtre de Consciència que Fa que Siguis com Ets

Ara potser et preguntaràs: i què són aquests obstacles amb ranures exactament? Què és aquesta obertura que ha fet que aparegui una segona ona? Doncs aquest tema tampoc és fàcil, però és podria dir que són com uns filtres de consciència. Són filtres que limiten la consciència: només deixen que una part de la consciència passi a l’altre costat.

Imaginat un moment com deu ser la consciència de Déu: una consciència totalment il·limitada. Déu ho percep tot i ho sap tot en tot moment. I després pensa en la teva consciència: tu no ho perceps tot, oi? Doncs aquesta és l’única diferència entre tu i Déu. Tu tens exactament les mateixes característiques que ell, l’única diferència és que ell ho veu tot i tu només veus una part.

Tu i jo som simplement la consciència original de Déu que ha passat per un filtre. Per aquesta raó la nostra consciència no és infinita i no ho veiem tot. Estem envoltats per un filtre que la limita.

I cada persona té el seu propi filtre. Per això som diferents.

(Haig de dir que aquest és un altre dels grans misteris que hem té intrigat: com s’ho va fer Déu per limitar la seva pròpia consciència? Com va crear aquests “filtres”? Doncs no ho sé, però el cas és que d’alguna manera ho va fer. Sembla que és un tipus amb força recursos 😉 )

Potser d’entrada pot semblar que això de limitar o filtrar la consciència sigui una cosa negativa, però és tot el contrari: és un dels grans invents de la història de la creació. Gràcies a això tu i jo som éssers diferents que donen color a la vida.

És un procés similar a quan fem ombres xineses. En aquest tipus d’espectacle, es posa un llum al darrera, i després es “filtra” tapant-lo amb les mans o figures de cartró. I en funció de com tapem la llum, podem crear ombres amb diferents formes.

Però si no la tapem, no hi ha cap forma, només llum.

De la mateixa manera, sense filtres de consciència no hi hauria éssers tan meravellosos com tu, només la llum original de Déu sense cap forma concreta.

Val la pena recordar aquest fet quan pensis que hi ha coses que no ets o que no tens. No t’entristeixis ni et sentis menys valuós per això. Pensa que tot el que no ets forma part del filtre que fa que siguis el que sí que ets.

Tu ets una part de la meravellosa llum de Déu que ha passat per un filtre. No et preocupis per tota la llum que no passa pel filtre, fixa’t en la part que sí que passa. Fixa’t en la forma que s’ha creat gràcies a això.

És una forma preciosa que fa que l’univers sigui un lloc més ric i ple de vida.

I no n’hi ha cap altre d’igual.