Com Funciona la Ment i Per Què es Descontrola Tant

Quina opinió en tens de la teva ment?

En general no té gaire bona fama, oi? Sovint la tractem com a un enemic. Com si fos l’origen de tots els nostres problemes.

I en part tenim raó: és veritat que tenim un problema amb la ment. Es descontrola amb molta freqüència, i comença a fer coses sense aparent sentit i que no acostumen a ser gaire positives.

Però el problema no és ella, el problema som nosaltres. La ment és una eina fantàstica, el que passa és que no l’estem fent servir correctament.

Per aquesta raó, en aquest article m’agradaria parlar de com funciona la ment exactament, de per què té aquesta tendència a descontrolar-se i de què podem fer per evitar-ho.

La ment és l’eina que crea la nostra vida, i si volem viure de forma plena i satisfactòria, hem d’entendre-la bé i aprendre a controlar-la.

Què És la Ment

El primer pas per entendre bé com funciona la ment és tenir sempre present quina és la seva veritable funció. I, com explicava en un article recent, la funció de la ment és crear. La ment no serveix per prendre decisions ni per analitzar el nostre entorn, sinó per crear la realitat.

Normalment no som gaire conscients d’aquest fet, i aquest és un dels motius pels quals hem perdut el control de la ment. No veiem la connexió que hi ha entre la nostra ment i la realitat que vivim, i ens pensem que són dues coses separades.

Però si t’hi fixes bé, veuràs que la teva vida encaixa perfectament amb el tipus de pensaments que tens habitualment. I no és casualitat: la ment crea la realitat.

De fet, des d’un punt de vista profund, la ment ÉS la realitat. En última instància, l’univers no és cap altra cosa que la ment de Déu. Tot el que veus al teu voltant són pensaments que Déu està tenint ara mateix. Però aquest és un tema que es mereix un article sencer. O dos… 😉

El fet que la ment sigui l’eina que crea la realitat fa que tingui una característica molt particular: no es pot aturar. La ment no es pot aturar, perquè si ho fes, la vida al complet s’aturaria.

És important tenir això en compte perquè hi ha una tendència bastant generalitzada a afirmar que la ment s’ha d’aturar. Que la ment és un obstacle per veure la realitat profunda de les coses, i que l’hem de fer callar. Moltes vegades, s’associa el concepte de meditació amb això: fer callar la ment.

Doncs bé, això no només no és possible, sinó que a més a més seria molt perjudicial. Voler fer callar la ment completament és com voler aturar el cor. Sense la ment no hi hauria vida.

Per Què la Ment Es Descontrola Tant?

Com que la ment no es pot aturar, això vol dir que sempre està creant. Sempre.

És important deixar de veure aquest fet com una cosa negativa, perquè és tot el contrari. Pensa que si la teva ment s’aturés, la teva vida s’acabaria. Així que hem de deixar d’obsessionar-nos amb la idea d’aturar la ment: és un esforç completament inútil, a més a més de ser un autèntic intent d’anular-se a un mateix.

El que sí que mereix els nostres esforços, en canvi, és aprendre a dirigir la ment. Hem d’aprendre a controlar la nostra ment perquè creï allò que desitgem. Aquesta és la clau d’una vida plena.

I aquesta és també la clau del problema que tenim amb la ment.

Deixa’m que et faci una pregunta: quan camines, tu decideixes on poses els peus, oi que sí? I també saps que en qualsevol moment pots aturar les teves cames o canviar la direcció que porten, oi?

Ara bé, fas el mateix amb la teva ment? Tries conscientment què vols pensar en cada moment? Ets conscient que tens el poder de canviar el rumb dels teus pensaments quan vulguis? Fas servir aquest poder?

El més probable és que la resposta sigui “no”.

No estem dirigint la nostra ment, aquest és l’origen del problema. Per aquesta raó la nostra ment va divagant d’una idea a una altra sense aparent sentit. No hi ha ningú dirigint-la, així que navega sense cap rumb definit.

Per entendre-ho millor, imagina’t un capità que està conduint un vaixell, i que de cop i volta deixa anar el timó i es posa a mirar per la barana. Què farà el vaixell?

No s’estarà pas quiet, oi? Seguirà movent-se, però enlloc d’estar governat per algú que sap on vol anar, es mourà a la deriva.

Doncs això és el que ens passa a la majoria de nosaltres: la nostra ment va a la deriva perquè ningú l’està guiant. No li estem dient on volem que vagi. No estem escollint conscientment els nostres pensaments.

Hem deixat anar el volant i ens hem posat a mirar per la finestra.

Qui Controla la Teva Ment

Actualment, la majoria de les persones no controlem activament les nostres ments. No triem de forma conscient el que pensem.

Però com que no pot aturar-se, la ment continua creant. Una pregunta important és: si no som nosaltres els que decidim el tipus de pensaments que crea la nostra ment, qui ho fa?

Per respondre aquesta pregunta podem tornar a fer servir l’exemple del vaixell: quan un capità deixa de guiar el seu vaixell, cap a on es mou? Doncs si ningú el guia, el vaixell es mou en funció de dues coses: la direcció que portava abans que el capità marxés, i el moviment del mar.

Doncs el que li passa a la nostra ment quan no la guiem és molt semblant: continua movent-se en funció de dues coses:

1. La direcció que portava.
2. Els pensaments de la humanitat en general, especialment el nostre entorn més proper.

El primer punt és el que fa que, si no fem res per evitar-ho, els pensaments tendeixin a ser repetitius. Com qualsevol altra cosa, la ment té inèrcia, i tendeix a seguir la direcció que portava si res la fa canviar.

Això vol dir que, si no fas un esforç conscient per controlar el que penses de forma deliberada, els teus pensaments tendiran a ser els mateixos una vegada i una altra. I això, al seu torn, farà que les coses que et passen també siguin sempre les mateixes: com si fossis en un bucle de repetició.

Segurament, aquesta sensació l’has viscut moltes vegades, oi? Ens passa a tots. Doncs el motiu és que no estem guiant la nostra ment, de manera que es mou per inèrcia en funció dels pensaments del passat.

A part de la inèrcia, hi ha un altre component que també afecta la direcció de la ment: els estímuls que ens arriben de l’exterior.

Per exemple, si tu estàs tan tranquil pensant en coses agradables, i de cop arriba algú i t’explica una mala notícia, segurament t’afectarà i farà que canviï la direcció del que estaves pensant cap a coses més negatives.

Però això només serà així si tu no controles activament la teva ment. Tu ets l’amo absolut del que passa dins del teu cap, i els esdeveniments externs només poden afectar els teus pensaments si tu deixes que passi.

Si un capità apaga els motors del vaixell i deixa anar el volant, el vaixell es tornarà molt vulnerable al moviment del mar. Però amb els motors a tota màquina i el timó ben agafat, el vaixell trenca les onades i marca lliurement el seu camí.

De la mateixa manera, si tu agafes el control dels teus pensaments, el món exterior no els pot modificar.

Com Controlar la Ment

Resumint una mica el que hem comentat fins ara, es podria dir que la ment té dos modes de funcionament, un actiu i un passiu:

• En mode actiu, tu decideixes deliberadament quins pensaments vols tenir.
• En mode passiu, la ment va “sola”, i crea pensaments en funció del passat i del que està passant en el teu entorn.

Així doncs, per tal que els nostres pensaments (i per tant la nostra vida en general) no siguin una roda repetitiva, ni depenguin del que passa en el nostre entorn, hem de començar a guiar la nostra ment de forma activa. Hem de controlar deliberadament el que pensem.

Això és una cosa que no estem acostumats a fer. Per alguna estranya raó, ni se’ns passa pel cap la possibilitat de controlar els nostres pensaments. Creiem que fer una cosa així ni tan sols és possible. Hem acceptat com a normal el fet que la ment vagi sola.

Però aquest és un luxe que no ens podem permetre. El que passa pel nostre cap s’acaba manifestant a la realitat externa, així que si no controlem la nostra ment, no controlem la nostra vida.

Si et sembla bé, la setmana que bé parlarem amb més detall de com controlar la ment. És un tema que es mereix un article sencer.

Però de moment, la idea bàsica és ben simple: hem de canviar l’actitud que tenim envers la nostra ment. Hem de deixar de veure-la com una cosa que va sola, i agafar les regnes que la dirigeixen. De la mateixa manera que movem el cos de forma conscient, hem de triar conscientment quins pensaments posem dins del nostre cap.

Aquest és el canvi més gran que una persona pot fer: una persona que tria el que pensa és una persona que controla completament la seva vida.