Com Guanyar-te la Confiança dels Teus Fills per Sempre

A la gran majoria de pares ens agradaria molt aconseguir tenir una bona relació amb els fills. Malauradament, no és fàcil. Ens agradaria ser amics seus i gaudir de la seva confiança, però també els hem d’educar i marcar-los alguns límits, i això, entre altres coses, els allunya de nosaltres.

No és gens estrany trobar persones que tenen algun tipus de ressentiment, més o menys profund, envers els seus pares. Jo m’atreviria a dir que pràcticament tots en tenim.

Com podem evitar-ho? Com podem educar els fills, amb tot el que això implica, i al mateix temps, no perdre la seva confiança ni la seva proximitat? Com tenir una bona relació amb els fills? Hi ha una manera molt simple.

El Pilar de la Confiança: No Li Diguis Mai Res que No Sigui Veritat

No s’ha de subestimar mai la intel·ligència d’un nen. De fet, són molt més intel·ligents que nosaltres. Tenen menys coneixements, però molta més capacitat de percebre i entendre la realitat que nosaltres. Nosaltres només els guanyem en la quantitat d’informació sobre el món que hem acumulat. Som com un ordinador amb el disc dur més ple, però amb el processador molt més lent i antic.

Aquesta capacitat els permet detectar alguna cosa rara si els diem res que no sigui 100% veritat. Sempre. Potser no saben ben bé què passa, però notaran que alguna cosa no rutlla. I aquí és quan comencen a desconfiar de nosaltres.

La solució és ben simple: no dir-los mai res que no sigui cert. Aquest és un pilar bàsic a l’hora d’educar els fills.

Els Nens Són Molt Sensibles a la Falta de Veritat

La gran majoria de pares, en principi no menteixen als seus fills de forma intencionada. El problema és que els nens són molt sensibles a les mentides, molt més que els adults. I hi ha maneres de parlar que entre adults estan completament acceptades, però que a l’hora de tractar amb nens poden provocar problemes.

Per exemple, imagina que un amic et convida a una festa i tu li dius: “no puc venir perquè ja he quedat.” Estrictament parlant, has dit una mentida, perquè no és veritat que no puguis. Sí que pots, el que passa és que no vols trencar el teu compromís anterior. Però no és gaire greu, perquè entre adults ja ens entenem.

Però què passa si el teu fill et diu que vol anar al parc, i tu li respons que no pots perquè has de fer el sopar? Doncs que, molt probablement, una part d’ell se sentirà enganyat. Pensarà: “com que no pot? Si només hem d’obrir la porta i anar cap al parc… Per què m’enganya?”

Passa el mateix quan et veu trista i et pregunta què et passa, i tu li dius que “res”, o altres casos similars. Els nens encara no saben com funciona el món, ni que de vegades no som del tot sincers sense adonar-nos-en.

Així que sempre que sigui possible, digues la veritat. En l’exemple del parc, és pot dir alguna cosa com: “ara no em va bé perquè vull preparar el sopar.” No cal que donis explicacions molt profundes, en general no necessiten tota la veritat. Només necessiten que no els enganyin.

P.D. Just després d’acabar aquest article, em va passar una cosa que serveix molt bé per il·lustrar-lo.

Resulta que li estava donant un iogurt al meu fill de dos anys, i em va dir que no en volia més. Com que en quedava molt poc, jo li vaig dir: “dues cullerades més i ja està, d’acord?” I ell va dir que sí. Però després de les dues cullerades encara en quedava una miqueta, i li vaig donar.

Al principi no va dir res, però al cap d’una estona va venir tot trist cap a mi i em va dir: “què hem dit, papa? Hem dit dues, i no tres.” Tenia tota la raó del món.

Afortunadament, ho va expressar i em vaig poder disculpar. Si no ho hagués fet, la llavor de la desconfiança s’hauria quedat dins seu.