Com Sanar els Ã’rgans del Cos i Recuperar l’Equilibri Intern

Avui m’agradaria parlar de la funció dels òrgans del cos i de com sanar-los a nivell profund.

No sé si ho has pensat alguna vegada, però en general no coneixem els nostres òrgans. No sabem com són realment, ni què pensen i senten. Mai parlem amb ells ni els preguntem com estan.

De fet, creiem que ni pensen ni senten. Creiem que són màquines biològiques i ja està.

Imagina’t que compartissis casa amb altres membres de la teva família, però que mai parlessis amb ells ni t’interessessis per la seva vida. Imagina’t que ni tan sols te n’adonessis que hi són. Seria molt trist, oi?

Doncs això és el que passa amb el nostre cos. Compartim un espai amb els nostres òrgans i les nostres cèl·lules, però no en sabem res d’ells.

És hora de començar a conèixer-los.

Ells ja ens coneixen a nosaltres.

I ens estan esperant amb els braços oberts.

La Funció dels Òrgans del Cos

A continuació parlarem de la funció dels diferents òrgans del cos per separat, i també de la relació entre ells.

Aquesta visió està basada en la Medicina Tradicional Xinesa, que considera els òrgans com a éssers vius amb la seva pròpia personalitat i els seus propis sentiments.

Però més enllà de llegir les diferents explicacions, m’agradaria convidar-te a sentir els teus propis òrgans mentre vas llegint.

Escolta’ls mentre llegeixes, i escolta’t també a tu mateix.

Pregunta’ls com se senten i pregunta’t també com et sents tu.

En realitat, no importen gaire les paraules que vénen a continuació. El que realment importa és que miris els teus òrgans amb ganes de conèixer-los, i amb ganes de conèixer-te a tu.

La Funció del Cor

El cor és la nostra font d’amor incondicional.

L’essència divina que hi ha en nosaltres entra en contacte amb el cos a través del cor, i des d’allà s’irradia per tot l’organisme.

A nivell biològic, la funció principal del cor és impulsar la sang perquè arribi a tots els racons del cos. Tenint en compte que la sang conté tot el necessari per nodrir l’organisme, el cor és l’encarregat últim de cuidar-lo, protegir-lo i mantenir-lo en vida.

És molt important tenir present que el cor no fa cap tipus de judici quan realitza la seva feina. No va repartint la sang a uns sí i als altres no en funció d’algun criteri, sinó que dóna a tots sense excepció. Tots els òrgans i totes les cèl·lules del cos reben el seu aliment i la seva escalfor.

El cor és amor pur sense mesura.

Pots sentir aquest amor? Pots veure com reparteix a tothom sense distinció?

I encara més important: pots sentir el teu cor i preguntar-li com està?

La Funció del Fetge

A diferència del cor, el fetge sí que jutja. Aquesta és la seva principal tasca: jutjar i decidir el que està “bé” i el que està “malament”.

El cor viu en un món d’amor il·limitat, i no és capaç de pensar en res que no sigui l’amor. Això és molt important, ja que l’univers, en última instància, és amor pur. I el cor s’encarrega que no perdem aquesta connexió.

Però actualment al nostre planeta la vida no és tan fàcil. La Terra és un planeta dual, i això implica que aquí la llum de l’univers no sempre està present amb tota la seva intensitat. En alguns llocs hi ha molta llum i en altres n’hi ha poca.

A la Terra hi ha zones de llum i zones d’ombra, i això vol dir que tenim decisions per prendre.

Aquesta és la funció del fetge.

El fetge és el savi del cos. És qui té els coneixements per poder decidir què fer i què no fer.

A nivell biològic, el fetge és com un gran laboratori químic on es duen a terme una gran quantitat de tasques. Els altres òrgans del cos li envien diferents substàncies, i ell les processa de la manera que creu convenient per ajudar al conjunt de l’organisme.

Metafòricament, els diferents òrgans li pregunten al fetge quan tenen un dubte, i el fetge respon.

Un dels principals problemes del fetge és que gairebé sempre creu que té raó. Al cap i a la fi, ell és el savi del cos. I quan veu coses al seu voltant que no li agraden, moltes vegades s’enfada.

Per aquest motiu, és molt important que l’energia del fetge estigui sempre equilibrada amb la del cor. Quan el cor acompanya al fetge, la saviesa del fetge està sempre il·luminada per l’amor. En canvi, quan el fetge va per lliure, es creu superior i més llest que ningú. I llavors apareixen la supèrbia, la ràbia i l’enuig.

En la nostra societat actual, el fetge és un dels òrgans que tenim més desequilibrats.

La Funció de la Vesícula Biliar

El fetge és la font de saviesa del cos: ell té els coneixements per decidir què s’ha de fer i què no s’ha de fer. Però, en última instància, no és el fetge qui pren decisions concretes. És la vesícula biliar qui ho fa.

El fetge és com el savi del Regne. És el conseller al qual tothom acudeix per demanar-li consell. Però no és el que pren les decisions finals.

Aquesta diferència és important, perquè en aquesta vida cal prendre decisions concretes. També s’ha reflexionar sobre què és el més apropiat, però amb això sol no n’hi ha prou. Després de reflexionar cal decidir i actuar.

I aquesta és la funció de la vesícula biliar. El fetge reflexiona, i la vesícula actua.

A nivell biològic, el fetge produeix la bilis, que és un líquid molt elaborat que el cos fa servir per a moltes coses. És molt valuós. És el producte de la saviesa del fetge.

Però el fetge no fa servir la bilis directament. La guarda la vesícula biliar, i és ella qui decideix quan usar-la.

La vesícula biliar és la font de la nostra capacitat de decisió.

Per aquest motiu, quan la vesícula està en bona forma, tenim la capacitat de prendre decisions sàvies i dur-les a terme.

En canvi, si la vesícula està feble, o bé ens costarà decidir o bé prendrem decisions precipitades i sense gaire sentit.

La Funció de l’Estómac

L’estómac és l’òrgan encarregat d’obtenir l’aliment que el cos necessita per viure.

Considerant que la boca i l’esòfag també formen part de l’estómac com a òrgan complet, l’estómac és, juntament amb el pulmó, l’únic òrgan que té contacte directe amb l’exterior del cos. Ha de ser així, ja que és a l’exterior on es troba l’aliment que necessitem.

Però a diferència del pulmó, l’estómac ha de treballar dur per fer la seva feina. El pulmó també ha d’aconseguir coses de l’exterior, però ho fa gairebé sense esforç. L’aire que respirem és gratis i és per tot arreu.

Però l’aliment no és gratis ni abundant. Els aliments són escassos, i l’estómac ha d’esforçar-se molt per aconseguir-los.

Aquesta és una gran responsabilitat. Tot el cos depèn d’ell.

L’estómac és el “pare de família”. És el que treballa per a què les necessitats bàsiques estiguin cobertes.

Quan l’estómac està bé, és molt bondadós i se sent ple i realitzat. Ell s’encarrega d’aconseguir tot el necessari, i la resta del cos ho reconeix i el respecta.

Però quan està feble, té serioses dificultats per aconseguir aliments. Arriba a casa després de treballar tot el dia, però sense haver aconseguit gran cosa. I la família l’espera i li exigeix ​​més.

I se sent sol i cansat. Molt cansat.

De vegades s’enfada amb la resta de la família per exigir tant, i de vegades simplement s’enfonsa.

L’estómac té una gran responsabilitat. I no és gens fàcil portar-la.

La Funció del Pàncrees

Si l’estómac és el Pare de família, el pàncrees és la Mare.

L’estómac treballa tot el dia per aconseguir aliments, però quan arriba a casa la part principal de la seva tasca està complerta. Ho deixa tot a la porta i se’n va a descansar una mica.

És el pàncrees qui s’encarrega d’agafar aquests aliments, rentar-los, cuinar-los i preparar-los perquè la família pugui menjar.

A nivell biològic, el pàncrees produeix la insulina, que és una substància química imprescindible per a fer la digestió. Sense la insulina, els nutrients que ha aconseguit l’estómac no poden arribar a les cèl·lules del cos.

Sense el pàncrees, la família no pot menjar.

Quan està bé, el pàncrees se sent plenament satisfet i realitzat. Ocupa un lloc central a la família, i la seva funció és molt bonica. És la Mare.

Però quan està feble, la seva llum s’apaga. Perd força, i acaba tornant-se gairebé invisible; com la mare que acaba cansada tots els dies després de fer mil tasques sense que ningú li ho reconegui.

El seu benestar depèn en gran part de la seva relació amb l’estómac. La relació entre el pàncrees i l’estómac és molt especial; una de les més especials del cos. Són el Pare i la Mare que nodreixen a tot l’organisme.

Com Sanar els Ã’rgans del Teu Cos

Per no allargar-ho molt, avui ho deixem aquí. Un altre dia acabarem de parlar de la resta d’òrgans.

Però amb el que hem explicat fins aquí ja es poden fer coses molt boniques.

Pots fer servir aquestes explicacions com a guia per sentir els teus òrgans i connectar amb ells. A mesura que els coneguis millor i vegis com les seves emocions estan directament relacionades amb les teves, es produirà una profunda sanació en tu.

Sent els teus òrgans.

Sent com el cor reparteix amor sense mesura a tot el que l’envolta.

Sent com el teu fetge sap el que s’ha de fer i el que no s’ha de fer.

Sent com la teva vesícula té unes ganes boges de posar-se en marxa i fer allò que saps que has de fer.

Sent com el teu estómac té la capacitat d’aconseguir tot el que necessites.

Sent com el teu pàncrees s’ocupa de cuidar-te i que estiguis bé.

I sent com tu també tens totes aquestes qualitats.

Tu i els teus òrgans sou un. Sou un equip.

És hora de començar a treballar junts.