La soledat és un dels grans mals de la nostra societat. Sembla paradoxal que sigui aixÃ, perquè som més persones que mai, vivim més junts que mai i tenim més eines per comunicar-nos que mai. Tot i aixÃ, sovint ens sentim sols.
En part, el motiu és que hem oblidat una mica fins a quin punt n’és de valuosa la companyia dels altres. Quan pensem en les altres persones, molts cops les veiem més com una nosa que no pas com el tresor que en realitat són. Companys de feina, familiars, coneguts… hi ha molta gent a qui considerem una font de problemes.
Sense arribar a l’extrem de considerar-los un problema, també hi ha molta gent que simplement no ens cau bé, i que preferim que no es creui en el nostre camÃ.
Tot això fa que anem per la vida una mica amb l’armadura posada. Hem creat una barrera entre nosaltres i la resta de la gent amb la intenció de deixar passar només alguns pocs escollits. I la majoria de vegades, ni tan sols a aquests els deixem entrar gaire estona.
I com ens sentim darrere del nostre mur? Sols.
El Problema de la Soledat
Darrere del dolor que provoca la soledat hi ha un motiu molt simple: sols no podem fer res. Per dur a terme la gran majoria de les activitats de la nostra vida necessitem a altres persones.
Si volem formar una famÃlia, necessitem trobar parella; si volem llegir un llibre, necessitem algú que l’escrigui; si volem muntar un negoci, necessitem clients, etc. La resta de persones tenen un gran valor per la nostra vida, perquè sense elles no podem fer res. Per això és tan dolorós estar sol.
El Primer Pas per Superar la Soledat
Per superar la soledat hem de tirar a terra el mur que hem construït al nostre voltant i deixar que els altres s’apropin. I el primer pas per fer això és reconèixer l’immens valor que tenen les altres persones. Totes elles.
Quan ens sentim sols, sovint tendim a pensar que no és culpa nostra. Ens intentem convèncer que la resta de la gent no val gaire la pena i anem pel món pensant que la majoria de persones no són dignes de nosaltres.
Si realment volem deixar d’estar sols, però, hem de canviar d’actitud. Hem de fer un acte d’humilitat i adonar-nos que sols no som ningú.
Aixà que, quan et creuis amb una altra persona, no pensis en si et cau bé o no, o en si pot causar-te algun problema. Adona-te’n que, tant si es porta bé amb tu com si no, t’està oferint el millor regal que ningú pot oferir: la possibilitat d’interaccionar amb algú.
Totes les persones que es creuen en el nostre camàens estan donant la possibilitat de viure. No estaria de més donar les grà cies.
