Tots som conscients que el dolor de vegades ens ajuda a créixer i a superar-nos.
Hi ha moltes persones que expliquen com una malaltia greu els va fer reflexionar sobre la seva vida, per exemple. I segurament tu també tens històries similars, ja sigui amb malalties o altres problemes.
El que passa és que, per molt que veiem que el dolor ens ajuda a créixer i a fer-nos més forts, no ens agrada patir. No ens agrada gens. Gens ni mica. Si ho podem evitar, millor que millor.
I és bastant raonable voler evitar-lo, el patiment no és gens agradable.
La pregunta és: podem fer-ho? Ens podem estalviar el patiment per aprendre determinades lliçons de la vida? És possible créixer a nivell personal sense patir?
I la resposta és sí. És possible créixer sense patir. El patiment és un possible camí, però no és l’únic. N’hi ha un altre, que és molt més tranquil i agradable.
El camí del coneixement.
Les Dues Maneres d’Aprendre
En un curs de l’Antonio Blay vaig sentir una frase que sempre recordaré:
“Tot el que no aprenem per discerniment, ho acabarem aprenent per patiment.”
És a dir, si no aprenem una determinada cosa per la nostra pròpia voluntat, segurament al final l’acabarem aprenent a la “força”. Si és important que ho aprenguem, i no li fem cas, la vida s’encarregarà de posar-nos situacions que no puguem evitar fins que ho afrontem.
Per il·lustrar-ho d’una forma més gràfica, l’Antonio Blay posa un exemple molt clar. Diu que quan una persona té mal de queixal, té dues opcions: fer alguna cosa per curar-se o no fer res. Si de moment el dolor es suportable, i li fa por anar al dentista, potser decideix no fer res. Però en aquest cas, el més probable és que la situació vagi empitjorant i arribi un moment que el dolor sigui tan gran que haurà d’anar al dentista sí o sí. És a dir, haurà aprés la lliçó per patiment.
En canvi, també pot ser que, abans que el dolor es faci insuportable, se n’adoni que el millor és anar al dentista el més aviat possible, perquè si no encara serà pitjor. O el que encara és millor, pot cuidar la seva dentadura perquè sempre estigui sana i mai arribi a fer-li mal.
És a dir, pot aprendre la lliçó per discerniment: per la seva pròpia capacitat d’analitzar la situació i veure què és el millor. I en aquest cas s’estalvia el patiment. O com a mínim una part.
Com Vols Aprendre, per Patiment o per Discerniment?
Aquest exemple es pot aplicar a gairebé totes les situacions de la nostra vida. Sempre podem utilitzar la nostra capacitat de discerniment per fer allò que és bo per a nosaltres abans que aparegui el dolor.
El dolor és una eina que té l’univers per ajudar-nos a créixer, i és una eina molt poderosa, però sempre és l’última opció. La vida no té cap intenció de fer-nos patir. Abans de fer res, sempre ens deixa temps de sobres per veure si ens cuidem nosaltres mateixos.
El que passa és que de vegades passem tant de tot que al final no li deixem cap altre alternativa.
Així que si volem reduir el patiment a la nostra vida, hem d’agafar tots els “mals de queixals” que tinguem i posar-hi atenció de forma voluntària. No mirar cap a una altra banda esperant que potser així passaran. No esperar que la vida ens hagi de fer un toc d’atenció per posar-nos en marxa.
Si ens posem en marxa per la nostra pròpia voluntat, el dolor no tindrà cap necessitat d’aparèixer.
6 respostes a “Com Créixer a Nivell Personal sense Patir Més del Necessari”
Molt ben matitzat Jan, totalment d´acord amb tú , i afegir només un petit incís , que s´ ha de discernir , sense por…. que moltes vegades apareix el bloqueig mental , per por….a… i no duu enlloc la por, tan sols a perdre més temps en treure la boirina per poder actuar amb consecuència i rapidesa. Gràcies.
Tens raó, Isabel, la por és un dels grans obstacles a l’hora de veure les coses una mica clares, i és important aprendre a deixar-la una mica de banda. Moltes gràcies!
a vegades no afrontem anar al “dentista” per por…. les consequencies son pitjors amb el temps… Jan pots posar una mica de “llum” en superar les pors que ens bloqueigen ?
gracies
Tinc pendent escriure sobre la por, sí. És un tema molt important: és el nostre gran obstacle. Sense por som imparables.
El camí clàssic per superar-la és mirar-la a la cara i atrevir-se a tirar endavant igualment. És efectiu, però costa i requereix temps.
Afortunadament, hi ha un camí més ràpid i fàcil: el tapping. No sé si coneixes aquesta tècnica, però és molt i molt efectiva. Si t’interessa, tinc un llibre que et pots descarregar gratuïtament: http://www.jananguita.es/libro-gratis-tapping. De moment, només està en castellà, però l’estic traduint al català. Jo crec que aquesta mateixa setmana ja el tindré llest. Espero que et sigui útil!
Jan jo tinc el curs intensiu de Tapping , el vaig fer per causalitat amb efecte de causa, però et tinc que comentar que a tothom no li va bé aquesta tècnica per alliberar emocions , per exemple , per que s´em entengui avans s ha de fer molt més treball personal intern , jo no la utilitzo per què no em funciona , però crec que és interessant que ho hagis escrit… també seria molt intersant que fessis cinc cèntims a la visualització mental per poder cambiar i transmutar emocions, preocupacions , pors etc… gràcies de nou , JAN.
Tens raó, Isabel, que no a tothom li funciona el tapping. Cada persona té unes característiques diferents, i segons com una teràpia o altra li funciona millor o pitjor.
Tot i així, sovint, quan el tapping sembla que no funciona, en realitat el que passa és que no s’està fent del tot bé. El tapping és molt senzill, però aplicar-lo correctament en alguns casos té la seva dificultat. Escriuré sobre aquest tema algun dia, perquè és important.
Per cert, just ara acabo de publicar un article sobre afirmacions positives. Quina casualitat, oi? 😉 Una abraçada, i moltes gràcies per la teva aportació!