És molt possible que hi hagi parts de tu que no t’agraden, i fins i tot que creguis que són defectes. També és possible que, de tant en tant, somiïs que aquestes suposats defectes desapareixen i et converteixes en una persona infinitament millor.
Doncs bé, no tinguis pressa a treure-te’ls de sobre, perquè et poden fer molt servei. Com a mínim espera a acabar de llegir aquest article 😉
Una part molt important del nostre creixement personal passa per reconciliar-nos amb allò que anomenem defectes, i veure que tenen un gran potencial.
Creus que Existeixen els Defectes?
Coneixes l’Albert Casals? És un noi que va en cadira de rodes i que, des de ben jovenet, es dedica a viatjar pel món sol i sense diners. Jo crec que tots els que hem sentit la seva història el primer que pensem és: “com s’ho fa?” Viatjar sense diners és un repte que a mi em sembla realment difícil, així que fer-ho sol i en cadira de rodes entra en la categoria de pràcticament impossible.
Però l’Albert ho fa. I no només viatja a països “desenvolupats”, sinó que ho fa per tot el món. De fet, té certa tendència a buscar el “més difícil encara”, i ha passat pels lloc més insospitats.
Part de les seves aventures les explica en dos llibres – “El món sobre rodes” i “Sense Fronteres”–, i ara també en un documental –“El món petit” –. Jo he llegit el seu segon llibre, i em va impactar molt. Sobretot perquè és un noi que transmet unes ganes de viure enormes i que té molt clar que la vida no té sentit si no fas allò que estimes. I ell estima viatjar.
Però el més impressionant de tot és com s’ho fa. Com que no porta diners, ha d’aconseguir menjar gratis, ha de trobar un lloc on dormir, etc. I si vol anar gaire lluny, que ho vol, ha d’aconseguir fer grans distàncies gratuïtament.
Jo crec que ho aconsegueix, principalment, gràcies al seu caràcter. No el conec personalment, però fa tota la pinta de ser un noi molt simpàtic i agradable, i això fa que la gent tingui ganes d’estar amb ell. Allà on va, gairebé sempre troba algú que el convida a menjar, i fins i tot a quedar-se uns dies a casa seva.
Però a part d’això, l’Albert té una “arma secreta”, una arma que molta gent té, però que molt pocs la veuen com a tal: la cadira de rodes. Ell mateix explica que, quan arriba a algun dels pobles perduts de la ma de Déu pels que passa, i la gent veu un noi jove amb cadira de rodes que viatja sol, és fàcil que algú s’hi acosti. També explica moltes anècdotes sobre com la cadira l’ajuda en diverses situacions. Potser la més sorprenent és com l’utilitza per entrar als vaixells.
Aquest és el gran dubte que jo tenia: com puja als vaixells? Per molt simpàtic que siguis, si no pagues no et deixen pujar. Doncs bé, l’Albert utilitza la següent tàctica: es posa a la cua per entrar, i quan està a punt d’arribar al revisor, fa veure que cau de la cadira, i amb la confusió que es genera, molts cops acaba passant sense que ningú li demani el bitllet.
Independentment de la moralitat d’aquest mètode, trobo impressionant com l’Albert ha sabut convertir el que semblava un “defecte” en un gran avantatge. Recordo que, quan pensava si jo també podria viatjar sense diners, en algun moment vaig pensar: “és que ell ho té més fàcil, perquè va en cadira de rodes.”
Quan aquest pensament em va venir al cap, primer em vaig quedar de pedra, i després em vaig posar a riure. M’acabava d’adonar que anar en cadira de rodes, que se suposa que és una de les coses més dramàtiques que et poden passar, no ho era tant. I amb això van caure totes les altres suposades “limitacions”.
Aprofita els Teus “Defectes”
Ara parlem de tu. És possible que no vagis en cadira de rodes, però segurament creuràs que tens altres limitacions: potser no tens gaire atractiu, o intel·ligència, o força física, etc. És igual quins creguis que són els teus “defectes”, segur que penses que són un obstacle en el teu creixement personal, i que t’impedeixen aconseguir grans coses.
Doncs bé, t’animo a pensar en l’Albert, i en com li ha donat la volta a la seva gran limitació. Tu pots fer el mateix. Pots treure un gran profit a totes les teves característiques, fins i tot les que semblen negatives.
És a dir, no intentis aconseguir els teus objectius MALGRAT els teus defectes; sigues intel·ligent i utilitza’ls de manera que al final puguis dir: “ho he aconseguit GRÀCIES al que jo anomenava defectes.”
Una manera pràctica de fer-ho és escriure una llista de tot allò que no t’agrada de tu –aspecte físic, personalitat, etc. –, i preguntar-te què té de positiu. Potser la teva timidesa fa que la gent no se senti intimidada per tu i estigui còmoda al teu costat? Potser el teu aspecte, que tu consideres poc atractiu, et fa semblar una persona tranquil·la i de confiança?
Si ho fas, veuràs que els teus “defectes” tenen un gran potencial, i que et permeten fer coses que sense ells no podries fer. Sempre que ho dubtis, pensa en l’Albert.
