A la Recerca del Sentit de la Vida

Amb aquest article comença una sèrie dedicada a explicar el sentit de la vida humana des d’un punt de vista general; és a dir, qui som realment i quina és la nostra funció dins de l’univers.

El primer pas en aquesta direcció és tenir ben clar que tots formem part inseparable de l’univers. D’entrada, et pot semblar una obvietat que et digui això, però és important recordar-ho perquè, tot i que sabem perfectament que som part de l’univers, a la pràctica no ho tenim gaire en compte.

Segurament, durant el teu dia a dia no penses gaire en els altres planetes i estrelles, ni en com els deu anar la vida. M’equivoco? És molt possible que no; ens passa a tots. Tenim la resta de l’univers completament oblidat, com si la cosa no anés amb nosaltres.

En part és comprensible –la vida a la Terra ja ens dona prou maldecaps com per atrapar completament la nostra atenció–, però la realitat és que aquesta actitud ens impedeix entendre profundament el sentit de la vida.

És Impossible Entendre el Sentit de la Vida sense Tenir en Compte l’Univers

Intentar entendre el sentit de la vida sense considerar la resta de l’univers és com voler comprendre la funció d’un empleat sense tenir en compte l’empresa en què treballa. O com voler descobrir el funcionament de les parts del nostre cos sense una visió global de l’organisme complert.

Si oblidéssim per un moment els coneixements que tenim sobre el cos humà, i miréssim un òrgan qualsevol aïlladament, podríem pensar que el que fa no té gaire sentit. El cor, per exemple, es relaxa i es contrau una vegada i una altra durant molts anys, i això, per si sol, no sembla que serveixi per a gran cosa. En canvi, si observem el conjunt de l’organisme, veurem que aquest batec incessant impulsa la sang per tot el cos, nodrint-lo i escalfant-lo per mantenir-lo en vida. Si el cor s’atura, el cos deixa de funciona i es mor, així que la seva funció es troba molt lluny de ser inútil.

Però la importància d’aquest òrgan només es fa visible si observem el cos al complert; i amb tu i amb mi passa el mateix. Si mirem la nostra vida aïlladament, també podem pensar que no té sentit. Naixem a la Terra, vivim i ens movem durant un temps, i al final ens morim i deixem el planeta. Si ens analitzem d’aquesta manera, podem caure en l’error de pensar que el que fem no té gaire utilitat, i que si no ho féssim tampoc passaria res. Però no és així, la nostra existència és vital per a la salut de l’univers, i si no hi fóssim, el conjunt ho notaria i molt.

La Teva Vida Té Sentit: Tu Ajudes a Mantenir l’Univers en Vida

La humanitat té una paper dins del panorama global de la vida molt similar al que tenen el cor o els pulmons dins del cos. Encara que no estiguem acostumats a considerar-lo d’aquesta manera, l’univers és un ésser viu. Cadascun de nosaltres és dins d’aquest organisme universal el que una cèl·lula és al nostre cos, i la Terra seria equivalent a un dels nostres òrgans.

I quina és la funció principal de les cèl·lules i els òrgans? Mantenir el cos en vida. Doncs aquesta és exactament la raó per la qual som aquí ara mateix: la humanitat existeix per mantenir l’univers viu; aquest és el sentit de la vida humana. Dit d’aquesta manera, sembla una funció vital que comporta una responsabilitat molt gran, oi? Doncs sí, som així d’importants. Tu ets així d’important.

Següent article de la sèrie: Quin Sentit Té la Meva Vida? – El Perquè de la Teva Existència.