“El Senyor dels Anells” és una de les novel·les més famoses de la història, oi? Milions de persones l’han llegit, i si tenim en compte també les pel·lÃcules basades en els llibres, es podria dir que un percentatge molt elevat de la humanitat coneix la història.
Una pregunta important és: per què?
Per què aquesta història ha tingut tant èxit? Per què ens ha captivat tant?
Un dels motius és que, malgrat la seva aparença de relat fantà stic, “El Senyor dels Anells” té una profunda connexió amb la nostra vida: la lluita entre el Bé i el Mal, el fet que un petit Hobbit sigui el protagonista , els Elfs, els Ents, els Cavallers Negres… El llibre està ple d’elements que poden semblar simple fantasia, però que en realitat són metà fores molt profundes sobre la nostra pròpia vida.
I de totes les metà fores que conté el llibre, n’hi ha una que em sembla especialment interessant. És una metà fora que sovint passa desapercebuda, i fins i tot a les pel·lÃcules no es va respectar del tot. I és una de les més importants; potser la que més.
Resulta que Sauron, el Senyor Fosc, no surt al llibre.
Per si no coneixes la història, Sauron és el dolent.
Doncs no surt.
Es parla molt d’ell, però no surt en cap moment.
I això és molt, molt important.
L’Essència de “El Senyor dels Anells”
Quan vaig llegir el llibre, d’adolescent, em va fascinar completament, però també em va decebre el final. Com que Sauron no surt?
On és l’èpica lluita final que jo esperava?
Jo esperava que Gandalf, Aragorn i Frodo lluitarien ferament contra Sauron en un combat final. Però no.
M’esperava un exercit d’enemics defensant la Muntanya del Destà perquè Frodo no pogués destruir l’anell. Però no.
Al final, Frodo arriba sol al seu destÃ, sense que prà cticament ningú s’interposi en el seu camÃ. Ni Sauron ni ningú es troba allà per impedir-li que dugui a terme la seva missió.
Durant molt temps, no ho vaig entendre. Com pot ser una cosa aixÃ? Com pot ser que Sauron no es defensi? Com pot ser que ni tan sols surti al llibre?
La resposta és molt senzilla, i tot i aixà vaig trigar molt a veure-la. Sauron no existeix. No ha existit mai.
La Gran Lluita de El Senyor dels Anells
Una de les meravelles del Senyor dels Anells és que està escrit de manera que sembla que hi ha molts perills i enemics, però en realitat no n’hi ha cap.
El protagonista principal de la història és Frodo, ell és qui té la responsabilitat de destruir l’anell. I Frodo no es troba prà cticament cap enemic en tot el camÃ. Entra a les terres enemigues sense que ningú li obstaculitzi el pas, i arriba a la Muntanya del DestÃ, el lloc on l’anell ha de ser destruït, totalment sol.
No hi ha ningú allà per impedir-li que dugui a terme la seva missió. Ni tan sols hi ha una simple muralla que li dificulti el pas. Únicament hi ha un riu de foc, el lloc on ha de tirar l’anell per destruir-ho. Només ha de agafar-lo i llançar-ho. Ja està .
Però a la prà ctica no li resulta tan fà cil.
En realitat, el llibre sà que acaba amb una gran lluita final, encara que jo no vaig saber veure-ho en el seu moment. De fet, tota la història és una gran lluita èpica. Però no és una lluita externa. No és una lluita amb fletxes i espases.
És una lluita interna.
La veritable lluita del Senyor dels Anells és la lluita que té Frodo amb si mateix per carregar amb l’anell i avançar. I quan arriba al seu destÃ, la gran lluita final és aconseguir llançar l’anell al foc en lloc de sucumbir al desig de quedar-se’l.
Tot el llibre és una lluita interna. La lluita de Frodo amb si mateix.
La mateixa lluita que tots tenim amb nosaltres mateixos.
La Gran Lluita Interna de l’Ésser HumÃ
La gran majoria de nosaltres creiem que Sauron existeix. Creiem que hi ha enemics i obstacles al món i que hem de lluitar contra ells.
Cal dir que realment ho sembla. Igual que a El Senyor dels Anells sembla que hi ha molts enemics, el nostre món també sembla estar ple de perills.
Però només és una il·lusió.
La nostra lluita és una lluita interna, i els nostres obstacles són tots interns. Igual que Frodo, no tenim la necessitat de desembeinar l’espasa en cap moment, perquè no hi ha ningú amb qui lluitar.
Només hem d’avançar. Aquesta és la nostra missió: avançar. Posar un peu davant de l’altre, i després repetir el procés una vegada i una altra.
Avançar.
(I gaudir del paisatge, és clar:))
Ningú s’interposa en el teu camÃ, i mai ho farà . Posa un peu davant de l’altre, i després repeteix el procés.
Això és el que has estat fent des de l’inici dels temps, i fixa’t com de lluny has arribat. Ara no ho recordes tot, però la veritat és que has caminat un camà increïble fins a arribar fins aquÃ.
Segueix fent-ho.
Segueix caminant.
Sauron no existeix. El camà està lliure.
3 respostes a “Per Què “El Senyor dels Anells” És un Llibre Tan Famós i Per Què Això És Important per a Tu”
Hola!!! Jan. Com sempre em sento molt bé en llegir-te. Caminar es el que faig caminar i pujar amb la idea d,arribar al cim ja el veig i noto al meu darrera el camà que he pres i em sento feliç de tenir al igual què Frodo de company la part més noble dels meus sentiments en Sam. Una gran abraçada
Penso què Sam, és un personatge de vital importà ncia, i penso també què representa la conciència, el nucli, allà on tot és amor, és en Sam qui l,acompanya en aquest camà de foscor. Sam és un punt de llum i esperança i es per això també que és important per a mi.
Tens raó Eva, en Sam és un personatge vital en tota la història. És l’amor incondicional que ens acompanya sempre, fins i tot en els moments més foscos, oi?