El Significat Espiritual dels Terratrèmols

Avui volia parlar del significat espiritual dels terratrèmols.

És un tema molt més profund del que pot semblar a primera vista. Està relacionat amb la història de la humanitat i amb el nostre camí a la vida.

Encara que potser pugui sorprendre la idea, l’estructura física del planeta està connectada amb la nostra consciència: canvis a la nostra consciència provoquen canvis a l’estructura de la Terra.

I això són els terratrèmols: canvis a la nostra consciència.

I és important entendre-ho bé per comprendre la nostra existència.

Què És la Matèria?

El primer pas per comprendre el significat profund dels terratrèmols és veure que hi ha una relació molt intensa entre la nostra consciència i l’estructura física de la Terra.

Aquest és un fet que normalment no tenim en compte: normalment tenim la sensació que el món físic i la consciència són dues coses totalment separades. I la veritat és que realment ho sembla: a primera vista sembla que la nostra consciència no afecta la matèria de cap manera.

Però no és així: la nostra consciència i la part física de la vida estan completament unides. Tot el que passa a la nostra consciència afecta la matèria.

I el motiu és molt simple: la matèria és consciència.

Quan veiem un objecte, normalment tenim la sensació que es troba fora de nosaltres. Però és només una aparença. En realitat, l’objecte és a la nostra consciència.

Per això a nivell científic encara no sabem de què està feta la matèria exactament. Portem segles buscant i no hem trobat la resposta definitiva: a mesura que anem entrant en la matèria, l’únic que veiem és un enorme espai buit, i unes partícules cada vegada més diminutes i esmunyedisses que no es deixen atrapar.

La meva opinió és que no les atraparem mai. Perquè la matèria no té existència pròpia.

La matèria és simplement un subconjunt de la nostra consciència.

La Connexió entre la Nostra Consciència i la Terra

La matèria és una part de la nostra consciència, i per tant, tot el que passa a la nostra consciència, especialment els nostres pensaments i emocions, interactua amb la matèria.

El primer que respon als nostres pensaments i emocions és el nostre cos. En funció del que pensem i sentim, el nostre cos reacciona. De fet, les malalties són una resposta del nostre cos als pensaments i emocions que hem anat acumulant durant temps.

A part del nostre cos, el nostre entorn també reacciona a la nostra consciència. Aquesta reacció no és clara ni evident (ha de ser així perquè la Terra pugui complir la funció per a la qual va ser creada) però, si ens hi fixem, podem veure que existeix.

Les cases, per exemple, es deterioren més ràpid quan ningú hi viu. Les plantes creixen més quan parlem amb elles i les tractem amb amor. A vegades ens asseiem al costat d’una persona i ens sentim bé (o malament) sense conèixer-la i sense parlar amb ella. I a nivell científic, hi ha experiments on les partícules subatòmiques que formen la matèria es comporten de manera diferent en funció del que els científics que fan l’experiment esperen d’elles.

La matèria que ens envolta reacciona a la nostra consciència, perquè la matèria és consciència.

L’Origen Espiritual dels Terratrèmols

Així doncs, el que pensem i sentim afecta la matèria de la Terra: afecta el nostre cos i també el nostre entorn.

Tenint en compte això, imagina’t què passa quan moltes persones pensen el mateix: l’impacte sobre l’estructura de la Terra pot ser molt gran.

I això és el que passa quan hi ha un terratrèmol. El que passa generalment en aquests casos és que la societat està dividida: una part vol viure amb amor i avançar, i una altra es resisteix a fer-ho. Uns tiren cap a un costat i uns altres cap a l’altre, i això al final afecta l’estructura del planeta.

És com si hi hagués un “graó” a la consciència global de la humanitat. D’una banda hi ha un grup de persones amb la consciència elevada, i d’una altra hi ha un altre grup amb la consciència baixa. I, en alguns casos, aquest desnivell pot provocar una sacsejada a la Terra. (De seguida parlarem amb més detall d’en quins casos concrets es produeix i en quins casos no).

Els Efectes dels Terratrèmols en la Humanitat

Els terratrèmols (i, de fet, la gran majoria d’esdeveniments “impactants” que succeeixen a la Terra) es produeixen quan hi ha dos grups de persones amb nivells de consciència molt diferents.

L’objectiu profund de l’esdeveniment és que els nivells s’igualin per recuperar l’equilibri. En aquest univers, tot el que està desequilibrat tendeix sempre a tornar a l’equilibri d’una manera o altra.

Ara bé, perquè els dos nivells s’equilibrin hi ha dues opcions: que el grup alt abaixi el seu nivell, o que el grup baix apugi el seu. És a dir, que el grup alt es deixi portar per la por i redueixi la seva vibració, o que el grup baix connecti amb el seu amor i augmenti la seva.

Des del punt de vista de l’univers, el desitjable és que el grup baix augmenti la seva vibració; no el contrari. L’univers vol que l’amor augmenti a la Terra.

Però la Terra és un planeta de lliure elecció, i per respectar la nostra lliure elecció, l’univers no pot forçar-nos a estimar; ha de deixar que nosaltres ho triem. (No entrarem avui en aquest tema, però això forma part de la funció de la Terra a l’univers. És una funció molt bonica, i tots hi vam estar d’acord quan vam decidir venir aquí).

Així doncs, per molt que l’univers desitgi que triem l’amor i no la por, deixa que siguem nosaltres els que prenguem la decisió.

I si t’hi fixes, aquestes dues opcions, la por i l’amor, són les dues opcions que apareixen sempre que hi ha un terratrèmol.

Quan hi ha un terratrèmol, en primer lloc apareix la por. Els que viuen el terratrèmol en primera persona, en general senten una por molt intensa. I els que ho veuen a les notícies, moltes vegades tenen por que algun dia els pugui passar a ells.

Però a part de la por, també hi és sempre present la compassió. Quan patim i veiem patir els altres, surt el nostre costat més tendre i humà. Ens ajudem, deixem de banda els prejudicis i ens centrem en les coses realment importants de la vida.

I és la nostra decisió centrar-nos en una opció o l’altra.

Aquesta és la decisió que ens ha acompanyat durant tota la nostra història: l’amor o la por, la llum o la foscor. És el gran repte que sempre ha tingut la humanitat.

I els terratrèmols, les guerres i tots els grans successos impactants són una manifestació externa d’aquest repte.

Per sobre de tot, són una invitació a estimar i a connectar amb la nostra compassió, però és la nostra decisió fer-ho o no.

Què Triarem, la Por o l’Amor?

Tenint en compte aquesta idea general sobre els terratrèmols, hi ha dues preguntes importants.

La primera és: quin camí triarà la humanitat: la por o l’amor?

I la segona és: sempre que hi ha dos grups de persones amb nivells molt diferents de consciència, hi ha d’haver un terratrèmol o algun esdeveniment dolorós a la força?

La primera pregunta és molt senzilla, perquè ja té resposta des de fa uns anys. Durant molt temps no se sabia quin camí triaríem, però ara ja sí. La decisió està presa, i és molt ferma: anem cap a l’amor.

Recordes la caiguda de les Torres Bessones l’any 2001? O el tsunami que hi va haver al sud-est asiàtic l’any 2004? O el tsunami del Japó de l’any 2011?

Van ser esdeveniments molt impactants que van ocupar les portades de les notícies de tot el món durant dies.

Va haver-hi por, va haver-hi tristesa i va haver-hi desesperació; sobretot en els que els van viure de prop.

Però per sobre de tot hi va haver compassió. Una onada de compassió es va estendre per tot el món. Fins i tot els que tenen el cor més tancat, aquells dies el van obrir una mica.

La humanitat va decidir l’amor.

És veritat que a vegades no ho sembla, però anem cap a l’amor.

I no farem marxa enrere.

Hi Haurà Més Terratrèmols i Esdeveniments Impactants?

La humanitat està caminant cap a l’amor, però això no vol dir que ja hi siguem, ni que hi haguem d’arribar ràpid. Encara ens queda camí per recórrer, i en funció del que fem passaran uns coses o altres.

Anem cap a l’amor segur, però podem anar-hi per un camí tranquil i directe, o fent voltes i passant alguns sotracs.

La qüestió de fons és que sempre que hi ha dos grups de persones amb nivells de consciència molt diferents, ha de passar alguna cosa que els iguali. I aquesta és la situació actual de la humanitat: hi ha un grup amb un nivell de consciència bastant elevat, amb moltes ganes de viure en pau i harmonia, i un altre que encara té molta por.

Això vol dir que viurem més terratrèmols i successos dolorosos?

Doncs depèn.

I depèn principalment de tu.

Perquè es produeixi un terratrèmol, s’han de complir diferents factors. El primer és el que ja hem explicat: que hi hagi dos grups amb nivells de consciència molt diferents. Però a més a més d’això, ha de complir-se també que el nivell del grup “alt” no sigui molt alt.

És a dir, el grup de persones que vibra en la freqüència de l’amor ha de tenir també una mica de por. Si els que vibren en l’amor fossin 100% amorosos, no hi hauria terratrèmol.

Aquesta és la situació que hem viscut durant els últims anys. Hi ha un grup de persones amb una vibració bastant alta, però que segueixen tenint por. Encara ens preocupen moltes coses, encara ens enfadem quan veiem el que fan els que no vibren tan alt, etc.

Estem caminant cap a l’amor, però amb dubtes i a batzegades. Estem empenyent la humanitat perquè avanci cap a la llum i l’harmonia, però moltes vegades ho fem amb massa força, i fins i tot amb ràbia.

I això és el que permet que hi hagi terratrèmols.

Quan ens sentim superiors pel fet d’estar una mica més desperts, quan ens impacientem perquè la humanitat no avança més ràpid, quan pensem que hi ha males persones que no tenen remei … Tot això són portes que permeten que hi hagi “desastres”.

No n’hi hauria si estiguéssim més centrats en l’amor.

En un article de fa uns mesos, explicava que si hi ha una persona 100% amorosa en un avió, no pot tenir un accident de cap manera; independentment de les altres. Si hi ha una sola bombeta en una habitació, no pot estar fosca.

Doncs amb els terratrèmols passa el mateix. Allà on hi hagi una persona totalment amorosa, que mai tingui cap pensament fosc sobre ningú, la terra no pot obrir-se.

I aquesta és una part de la teva missió a la Terra: amb la teva simple presència i el teu amor, pots fer que la terra no s’obri.

Hi havies pensat alguna vegada? És molt possible que en algun moment podria haver-hi hagut un terratrèmol a prop del lloc on vius, i no n’hi va haver perquè tu hi eres. O potser sí que n’hi va haver, però va ser més feble del que podria haver sigut.

Moltes vegades pensem que la nostra missió és fer coses, i no sempre és així. A vegades la nostra missió és simplement fer que no passin certes coses.

I la clau és l’amor incondicional.

Estima tant com puguis, i la Terra s’anirà calmant.

Tot depèn de tu.

Un gran abraçada,

Jan