T’has preguntat mai quina és la diferència entre emocions i sentiments?
Personalment crec que, en essència, no hi ha cap diferència important. Les dues paraules fan referència a la nostra capacitat de sentir, i aquesta capacitat és sempre la mateixa, independentment del que sentim en cada moment.
Però fa uns dies vaig llegir un article de la Verónica Gran on explica una possible diferència entre emocions i sentiments. I el plantejament m’ha semblat tan interessant, que he pensat que valia la pena compartir-lo.
La Diferència entre Emocions i Sentiments
Davant de qualsevol esdeveniment, tots tenim una primera reacció emocional molt ràpida i inconscient. Per exemple, ens comuniquen que ens fan fora de la feina, i de cop sentim por. És una reacció gairebé instantània que apareix en nosaltres sense que sapiguem d’on ha sortit. Segons alguns autors, aquesta primera reacció inconscient seria una emoció.
Just després que aquesta reacció s’hagi produït, comencem a analitzar conscientment el que ens està passant: comencem a tenir pensaments conscients sobre la situació. Seguint amb l’exemple de la feina, podem començar a pensar coses com: “per què m’ha tocat a mi?”, “i ara què faré?”, etc. I aquests pensaments que venen després modifiquen la primera emoció que havíem sentit.
Per exemple, si la primera reacció havia sigut la por, depenent del que pensem després aquesta emoció pot canviar cap a ràbia contra l’empresa, desesperació, tristesa, etc. Aquesta segona reacció, modificada pels nostres pensaments conscients, seria un sentiment.
Sembla ser que qui va proposar aquesta diferència entre emocions i sentiments és Antonio Damasio, i que ara aquesta definició està bastant acceptada.
Podem Controlar els Nostres Sentiments
No sé si aquesta definició de sentiments i emocions és correcta, si és que hi ha una definició correcta. Al cap i a la fi, les paraules només són convencions. Personalment, jo segueixo utilitzant aquests dos termes gairebé com a sinònims.
El que sí que trobo molt encertat és diferenciar la resposta emocional inconscient que tenim davant de qualsevol situació, de la resposta conscient que ve després; independentment de les paraules que fem servir per parlar-ne. Perquè, des d’un punt de vista pràctic, la reacció inconscient és molt difícil de controlar, però la conscient no.
Davant de qualsevol situació, és molt difícil controlar la nostra primera reacció emocional, sigui quina sigui. Bàsicament perquè és una resposta inconscient, i tot el que és inconscient s’escapa una mica del nostre control. I també perquè és molt ràpida, no ens n’adonem i la reacció ja s’ha produït.
Però un cop la primera reacció ja s’ha produït, i comencem ser conscients del que està passant, sí que podem agafar el control. Podem influir conscientment en el que pensem, i controlar així com ens sentim. Si ens fan fora de la feina, podem decidir pensar coses negatives (“quin desastre, “i ara què faré?”…) o coses més positives (“potser la vida m’està dient que haig de canviar de rumb”, “en el fons no estava bé a la feina i això em servirà d’impuls”…).
En ser una resposta conscient, podem influir en ella, i d’aquesta manera podem dirigir els nostres sentiments.
Com Controlar els Sentiments
Mentre tinguem una part de la ment amagada en el subconscient, hem d’assumir que tindrem reaccions emocionals inconscients. Podem treballar per destapar tot el que hi ha en el nostre subconscient per reduir aquestes reaccions, però això requereix treball i temps. Potser més d’una vida i tot…
Així que, a curt termini, hi ha una part de la nostra vida emocional que està fora del nostre control. Però aquests moments de descontrol són molt curts, són només els primers instants després de cada situació. Un cop passat aquest moment, la ment conscient entra en acció, i aquí sí que podem agafar les regnes i dirigir els nostres pensaments cap allà on vulguem.
És una mica com quan anem caminant i ens entrebanquem. Al principi perdem una mica l’equilibri, però uns instants després recuperem el control del cos i podem intentar no caure. Ara bé, imagina que no féssim res; cauríem segur, oi? Doncs això és el que fem amb la ment. En lloc de fer que la ment conscient agafi el control, deixem que segueixi els passos marcats per la ment inconscient, i caiem.
Però aquest és un hàbit que podem anar canviant a poc a poc. Simplement cal ser conscients que, davant de qualsevol situació, es pot produir un moment de descontrol emocional. Però just després d’aquest primer moment, la nostra ment conscient entra en acció, i aquí podem decidir quin tipus de pensaments volem tenir. Podem escollir conscientment si volem pensar de forma positiva o negativa.
És una decisió que és a les nostres mans, i depenent del que triem, ens sentirem d’una manera o una altra.
Llibre Gratis: El Teu Lloc al Món
Les emocions i els sentiments tenen un paper fonamental en la nostra vida. De fet, són les encarregades de marcar-nos el nostre camí. Són el motiu principal pel qual som aquí.
Si t’interessa aprofundir sobre aquest tema, pots descarregar-te el llibre “El Teu Lloc al Món”. És completament gratuït.
4 respostes a “La Diferència entre Emocions i Sentiments”
No sempre encaixa el que dius. Al menys no trobo la manera de justificar la vinguda de aquelles persones que no poden realizar res en aquest mon. Aquells que malauradament han vingut amb una deficiencia congénita, restant imbecils, tanmateix com un vegetal. Únicament son “creadors” de molta compasió per a la gent propera que els hi aboca el seu amor i atencions.
Et sembla poc ser creador de compassió? 😉
M’agrada el que fas Jan de manera totalment altruista.
Llorenç.
Moltes gràcies Llorenç, me n’alegro molt que t’agradi.
Però sempre que algú em diu que faig coses de forma altruista em sento una mica culpable, perquè no sé si és del tot cert. El que sí que sé és que ho faig amb tot l’amor i l’honestedat que sóc capaç.
El blog, i tot el que ofereixo gratuïtament, també és part de la meva manera de guanyar-me la vida, ja que faig cursos i altres activitats que no són gratuïtes. Així que forma part del meu “negoci”. Això sí, intento que sigui un negoci honest, i m’encanta que una part molt important del que faig sigui gratuït.