Estic pràcticament segur que creus que la humanitat és imperfecta, i que tu també ho ets. M’equivoco? El més probable és que no. Ho pensa moltíssima gent.
Fins i tot la majoria de persones que creuen que la humanitat és bona, en el fons pensen que portem la llavor de la imperfecció dins nostre. Segur que has sentit dir coses com “som perfectament imperfectes”, o “som perfectes en la nostra imperfecció”. Són frases que intenten ser benvolents amb nosaltres, però que no deixen d’afirmar que, d’una manera o altra, tenim coses que no estan ben fetes.
I no és veritat. No som perfectament imperfectes, ni imperfectament perfectes. Som perfectes i punt. Sense peròs, ni més aclariments. No hi ha res en nosaltres que estigui mal fet. Res.
Per Què Creiem que Som Imperfectes?
El motiu pel qual creiem que la humanitat és imperfecta és molt simple: no sabem quina és la nostra funció dins de l’univers. No sabem qui som ni què hi fem aquí. I en la nostra ignorància, ens mirem per sobre i diem: quin desastre que som.
Per entendre-ho millor, imagina que un dia algú inventa una màquina capaç de produir aliments per a tota la població mundial. Seria un invent fantàstic, oi?
Però imagina que aquesta màquina no és gaire bonica estèticament. Hi ha una peça, imprescindible per al seu bon funcionament, que resulta que surt per un costat i no queda gens bé. En veure-la, algú que no sabés per a què serveix podria pensar: quina cosa més lletja i més mal feta. Si no tingués aquesta peça estaria mitjanament bé, però tal com és ara és horrible.
Si l’objectiu de la màquina fos alegrar-nos la vista, potser sí que es podria dir que està mal feta. Però resulta que no ho és. La seva funció és proveir aliments, i en això és absolutament perfecta. Només algú que no sàpiga per a què serveix pot pensar que la màquina no està bé. Qualsevol que entengui amb quin objectiu s’ha dissenyat només pot fer una cosa: admirar-la en la seva absoluta bellesa.
La Humanitat És Perfecta
Amb la humanitat passa exactament el mateix: pensem que és imperfecta perquè hi ha algunes coses que no ens agraden, sense tenir en compte per a què serveix. Si ho féssim, veuríem que tenim una funció molt clara dins de l’univers, i que l’estem complint a la perfecció.
I amb tu també passa el mateix: segurament penses que ets imperfecte perquè tens tal cosa o tal altra. I passes per alt que tens una funció aquí, i que l’estàs fent immaculadament. Sense peròs. L’univers, quan et mira, veu la més absoluta de les perfeccions. Ell sap perquè existeixes, i sap que ho estàs fent més que bé.
Sempre que tinguis dubtes sobre la teva perfecció, atura’t un moment i reflexiona sobre el motiu de la teva existència. Veuràs que, o bé no el saps, o bé l’estàs passant per alt.
I si no tens en compte quin és el teu paper a l’univers, com pots jutjar si ets perfecte o no?
