Avui volia compartir amb tu un petit experiment, molt fà cil de fer, que mostra l’increïble poder de l’amor.
És un experiment que demostra sense dubtes que l’amor no és una simple sensació que experimentem en el nostre cos. És una força que va molt més enllà , i que afecta i modifica la matèria.
I per fer-lo només es necessiten dues coses: un grapat d’arròs i 30 segons al dia durant un parell de setmanes.
L’Experiment
Aquest experiment és molt famós, aixà que és molt possible que ja el coneguis. Està basat en el treball de Masaru Emoto, un cientÃfic japonès que s’ha dedicat a investigar com canvien els cristalls de l’aigua en funció de si reben emocions negatives o positives. Es tracta simplement de bullir una mica d’arròs i separar-lo en dos gots diferents. En un d’ells s’enganxa una etiqueta amb la paraula “amor” i en l’altre la paraula “odi”.
Un cop fet, es deixen els dos gots, un al costat de l’altre, en algun lloc de la casa. I, durant dues o tres setmanes, cada dia cal agafar el got etiquetat amb la paraula “amor” i tractar-lo afectuosament, abraçant-lo i dient-li paraules amoroses durant uns segons. Per exemple: “t’estimo”, “grà cies per ser aquÔ, etc. Amb l’altre got es fa el mateix, però tractant-lo amb rebuig.
El resultat esperat és que l’arròs tractat amb amor es mantindrà en bon estat més temps que el que ha estat tractat amb odi. Però bé, per comprovar-ho cal fer-ho, oi?
L’Increïble Poder de l’Amor
Jo vaig descobrir aquest experiment fa molt de temps, i de seguida vaig pensar que ho havia de fer. No costa res, i val la pena veure les coses per un mateix.
Però el temps va anar passant, i no ho feia. Fins que fa unes setmanes va venir un amic a casa que ho havia fet i em vaig decidir.
Quan vaig tenir l’arròs bullit i separat en dos gots, em vaig adonar de què era el que m’havia estat frenant tant de temps: no volia tractar ningú amb odi, i menys un got d’arròs que no m’havia fet res. Aixà que vaig buscar una alternativa a l’experiment original: en lloc de tractar amb odi un dels dos gots, el que vaig fer va ser ignorar-lo. A un el vaig tractar amb amor, i a l’altre no li vaig fer res.
Fins i tot això em va costar, perquè em feia pena ignorar conscientment algú, però bé … Pel bé de la ciència …
I al cap d’unes tres setmanes, el resultat va ser aquest: El got de l’esquerra és el que va ser ignorat i el de la dreta el que va ser tractat amb amor.
Les fotos no són molt bones, però crec que més o menys es veu la diferència. En directe es veia millor. El got de l’esquerra estava totalment podrit. El de la dreta, en canvi, s’havia podrit molt menys, i només per la part superior. La part inferior continuava en bon estat. Com a mÃnim en aparença, no ho vaig provar;)
El Poder de Comprovar-ho per Un Mateix
Crec que aquest és un experiment molt interessant per a qualsevol persona. Fins i tot seria positiu ensenyar-lo les escoles. Perquè quan ho veus per tu mateix, no perquè t’ho han explicat, sinó perquè ho has vist, no hi ha dubte possible: l’amor té poder, i afecta la matèria.
Això té grans implicacions en la nostra vida: com afecten els nostres pensaments al nostre propi cos? Com afecta el que diem a les altres persones?
A la vista de l’experiment, la resposta és clarÃssima.
Aixà que, si no ho has fet, t’animo a provar-ho. Només cal bullir una mica d’arròs. Segurament ja ets conscient del gran poder de l’amor, però val la pena veure-ho amb els teus propis ulls. Per als moments de dubtes.
Que n’hi ha, oi?