La Història de Lemúria, l’Atlàntida i de Tota la Humanitat

Avui parlarem de la història de Lemúria, l’Atlàntida i de tota la humanitat, des dels seus inicis fins a l’actualitat.

Aquest és un tema molt important, perquè la gran majoria de nosaltres no recordem els nostres orígens. No recordem com hem arribat a aquest planeta ni per què, i això genera una gran confusió a nivell interior.

El missatge d’avui és un missatge canalitzat, com altres que vaig publicant de tant en tant. Com et dic sempre en aquestes ocasions, no tinc un nom per a l’entitat que transmet el missatge. Només sé que és una energia totalment amorosa que ens parla des de casa nostra.

Espero que t’agradi i que et sigui d’utilitat.

Hem recorregut un llarg camí per arribar fins aquí. I és important recordar aquest camí per tornar a connectar amb qui som en realitat.

Salutacions des de Casa Teva

Salutacions estimat, sóc el teu germà de llum, i et saludo des del lloc que és la teva veritable llar.

Com et diem sempre en aquest tipus de trobades, el que està passant ara mateix no és que ara estiguem junts i abans no. Nosaltres sempre som al teu costat. Sempre. L’únic que ha canviat és que ara ens estàs dirigint la teva atenció. I per a nosaltres és un moment d’enorme felicitat.

És igual que ens estiguis llegint en un missatge escrit. El canal pel qual es produeix aquesta connexió és indiferent. L’essència del que està succeint ara és que, a nivell subconscient, has decidit percebre’ns. I per això ens perceps.

Aquests primers moments del missatge són molt importants.

Pots sentir que realment som aquí?

Pots sentir que no estàs llegint unes paraules i ja està?

Realment som aquí. Fins i tot podem abraçar-te si ens dones permís per fer-ho.

L’estat de consciència en què estàs en cada moment ho determina tot, ho sabies? Estats diferents de consciència fan que una mateixa realitat es pugui veure de formes molt diferents.

T’ha passat alguna vegada que tenies una cosa just davant de tu, al principi no la veies, i de cop la veus? Segur que sí.

Què és el que canvia en un cas així?

Tu ets la mateixa persona abans i després de veure-ho.

Les teves capacitats són les mateixes.

Aleshores, què canvia?

L’únic que canvia és el nivell de consciència. Al principi, el tenies davant no estava dins de la teva consciència, així que per a tu era com si no existís. Després, la teva consciència es va ampliar, i aquest objecte (o el que fos), va entrar-hi. I llavors ho vas veure.

Però l’objecte hi era des del principi. I tu tenies la capacitat de veure’l des del principi.

Aquesta és la màgia de la consciència. Permet canviar la percepció que tens de la realitat.

Et comentem això perquè tota l’aventura de la Terra, i de fet tota l’aventura de l’existència, es basa en aquest fenomen: els canvis en la consciència.

Tu, en essència, ets un ésser de llum pura. Però ara mateix no perceps tot el que tens al teu voltant. Podries percebre-ho TOT, perquè la capacitat la tens, però ara mateix no és així; de la mateixa manera que de vegades tens una cosa just al davant i no la veus.

Això, segons com es miri, podria semblar un fet negatiu, però no ho és en absolut. És l’essència de la creació.

Imagina’t que tens diversos blocs de marbre, tots idèntics entre ells, i vols fer diferents escultures amb cada un. Quin procediment seguiries?

El que faries és agafar un dels blocs i anar-li traient trossos per formar l’escultura que vulguis. Aquesta és la base per donar-los forma: treure’ls trossos.

I després agafaries altre bloc, i també li trauries diversos trossos. Però serien trossos diferents, per formar una escultura diferent. I així amb tots els blocs.

Doncs això és exactament el que succeeix a l’univers.

Tot l’univers és un gran bloc de consciència. I per crear els diferents éssers, s’agafa aquest gran bloc i se li “treuen” algunes parts. I les parts que es treuen són diferents per a cada un.

L’única diferència amb el marbre és que aquest procés de “treure llum” no és definitiu. En el fons, tu segueixes sent una unitat amb el tot i segueixes format part de la consciència universal. Però ara mateix, i només durant un temps, una part de la teva consciència aquesta “bloquejada”. I això et fa ser el que ara ets.

Sabem que això pot semblar molt estrany, però et convidem a meditar-ho.

I, per sobre de tot, et convidem a sentir-ho.

Pots sentir que, en el fons, tu ets un ésser de llum que forma una unitat indivisible amb el tot?

Pots sentir que, ara mateix, hi ha una part del tot que no veus, i que és precisament aquest fet el que fa que tinguis la sensació de ser un ésser humà?

I pots sentir que aquesta és una de les aventures més grans que mai s’han viscut a l’univers?

Perquè això és exactament el que estàs vivint: una aventura.

Tu ets una ànima profundament aventurera. Per aquest motiu ets aquí.

I nosaltres t’admirem profundament per això.

La Història de la Humanitat

Després d’aquesta breu, però profunda introducció, entrarem en el tema que comentarem avui: la història de la humanitat, des dels seus inicis a Lemúria fins avui.

Aquest és un tema que molts heu estat esperant molt de temps. I, certament, ha arribat el moment de desvetllar una part del misteri.

Però és molt important que, en escoltar el que explicarem ara, no ho facis de forma massa intel·lectual. Els detalls d’aquesta història no són el més important. El més important és la connexió que es produirà si et deixes portar i escoltes el teu cor.

Hi ha alguna cosa que no et deixa dormir en pau des de fa molt de temps, oi? Ho sabem perfectament. Estem sempre amb tu. Fins i tot quan ets al llit. Fins i tot quan creus que estàs completament sol.

I l’essència del que no et deixa dormir bé és el fet de no poder traçar dins de la teva ment un camí que et connecti des dels teus orígens fins al moment actual.

Ara mateix, si intentes recordar tot el teu passat com una història contínua, arribarà un moment en què no sabràs com seguir. De cop et veus al planeta Terra, i no saps com has arribat fins aquí ni per què. Si intentes mirar més enrere, l’únic que veus és un gran buit, un aparent “no res”. I això genera una gran confusió.

Avui parlarem de la història que omple aquesta aparent no res.

Com Va Començar aquesta Aventura

La història de la humanitat va començar de l’única manera que poden començar les coses en aquest univers: a la llum. Tot sorgeix de la llum, i tot torna a la llum en algun moment.

En alguns punts d’aquesta narració, cometrem algunes imprecisions, perquè no hi ha paraules precises per parlar del que volem parlar. Però expressat en llenguatge humà, podríem dir que la llum va decidir crear. I la manera que té la llum de crear és bloquejar-se parcialment a si mateixa per crear formes.

Així doncs, uns éssers de llum pura van decidir bloquejar parcialment la seva llum/consciència per viure una experiència humana. O dit d’una manera metafòrica, es van agafar diversos “blocs” de llum i se’ls va “treure” diversos trossos a cada un per crear “escultures” diferents.

Insistim que això no és una cosa negativa. Quan veus un bloc de marbre i una escultura acabada, què et sembla més bonic, l’escultura o el bloc? L’escultura, oi? El fet que li hagin tret trossos no la fa pitjor. Ben al contrari, li dóna forma i la fa bella.

Doncs això és el mateix que passa amb la humanitat. Això és el que veiem nosaltres quan us mirem. Veiem precioses escultures de llum.

Nosaltres som els blocs sense forma.

Vosaltres sou les escultures acabades.

La bellesa és en vosaltres.

I per això es va crear la Terra.

La Història de Lemúria

Així que tenim un grup d’éssers de llum que van bloquejar intencionadament una part de la seva llum per crear belles escultures.

Això és el que ets tu ara: un ésser de llum amb la seva llum parcialment bloquejada. I això, encara que sembli estrany, et fa enormement bell i poderós. Ets una de les creacions més refinades de tot l’univers. Ets l’equivalent del David de Miquel Àngel. El més bonic que s’ha creat fins ara.

Amb aquesta nova forma, molts vau decidir venir al planeta Terra, i començar aquí una nova aventura. Aquest va ser l’inici de la humanitat.

En aquest punt, cal tenir diverses coses en compte. La primera és que aquesta no va ser la primera vegada que fèieu una cosa així. Hi ha hagut altres vegades anteriors en altres planetes semblants. Avui no donarem els noms d’aquests altres planetes per no desviar l’atenció del tema principal, però hem parlat d’ells en altres ocasions. I pots trobar-los fàcilment si vols.

Així que la Terra no és el primer lloc en el qual la Llum de l’univers va decidir bloquejar a si mateixa per crear noves coses. Però, a dia d’avui, és l’únic lloc on això està succeint. I és la vegada més “avançada” de totes les anteriors.

I, en segon lloc, també és important entendre com es va produir aquest fenomen de “bloquejar la llum” per crear coses noves.

Per visualitzar-ho d’alguna manera, pots imaginar-te un grup d’àngels totalment il·luminats que decideixen bloquejar una part de la seva consciència per viure una experiència humana. L’objectiu final és que, a la Terra, no recordin qui són realment. I, a partir d’aquí, veure què passa.

Però aquest procés de desconnexió no es va produir de cop, sinó de forma gradual. És a dir, aquests àngels, en una primera etapa, van bloquejar una part no gaire gran de la seva llum. I això va fer que els primers humans que van poblar la Terra estiguessin bastant il·luminats. No estaven del tot il·luminats, perquè ja havien bloquejat una part de la seva llum, però encara tenien força llum. Així que van crear una civilització força il·luminada.

Lemúria.

Lemúria va ser la primera civilització que hi va haver a la Terra, i va ser una civilització bastant sàvia. No hi havia guerres. Les decisions es prenien pensant en el bé de tots. La ciència es feia servir amb amor. Molts de vosaltres vau ser allà.

Però aquesta civilització no estava destinada a durar. No era aquest l’objectiu. L’objectiu era ser una primera etapa de la desconnexió, abans d’arribar a una desconnexió més gran. Així que havia de desaparèixer.

I va desaparèixer.

Molts ho vau viure amb gran tristesa i dolor. I aquesta tristesa encara us dura.

Heu de recordar per què ho vau fer. Plora un escultor cada vegada que arrenca un tros del bloc de marbre? Per descomptat que no.

Doncs això és exactament el que va succeir a Lemúria. Lemúria es va crear perquè un grup d’àngels van tapar una part de la seva llum i van venir a la Terra. I després es va enfonsar i va desaparèixer per tapar una part encara més gran de la llum i crear una cosa encara més bonica.

Les Tres Atlàntides

Ho diem una vegada i una altra, perquè sabem que aquesta és la part més difícil d’entendre: bloquejar parcialment la llum no és una cosa negativa, sinó tot el contrari. És la manera de crear noves formes.

Així i tot, té els seus riscos. Quan es crea una nova forma, pot ser una forma bonica o una forma no tan bonica.

Quan un escultor està fent una escultura, pot ser que en algun moment no li surti com volia. Potser ser que “s’equivoqui” en treure un tros de marbre, i que el resultat no sigui el que esperava.

Això pot ser frustrant, sens dubte. Però tampoc és negatiu, perquè permet aprendre i fer-ho millor la propera vegada. Cap artista ha fet mai la seva millor obra a la primera.

Doncs amb la humanitat ha passat el mateix. Un cop Lemúria va desaparèixer, va començar l’aventura pròpiament dita. Lemúria era només una part de la preparació inicial. Després de Lemúria és quan va començar el repte de veritat.

I, al principi, van sortir coses no gaire boniques. Com l’escultor que va aprenent sobre la marxa, la humanitat també va cometre actes que no van ser precisament bonics.

Concretament, hi ha hagut quatre civilitzacions humanes a la Terra després de Lemúria. Tres d’elles van desaparèixer. La quarta és la civilització actual.

Aquestes tres civilitzacions anteriors a l’actual és el que molts anomeneu “Atlàntida”. L’Atlàntida no va ser una sola civilització, sinó tres. El que passa és que les tres van tenir una energia semblant, i per això molts les percebeu com una única cosa.

Aquestes tres Atlàntides no van ser civilitzacions il·luminades. Hi va haver guerres, hi va haver esclavitud, hi va haver dolor. I al final, quan la tecnologia va arribar a un alt nivell de desenvolupament, va arribar l’autodestrucció. En els tres casos.

Les tres vegades, la destrucció no va ser total, i hi va haver un renaixement. I d’aquesta manera es va arribar a la civilització actual, que va començar de la mateixa manera que les tres anteriors: guerres, dolor, esclavitud. Fins fa ben poc, tot apuntava que el final seria una altra vegada el mateix.

Però de cop, tot va canviar. Tot el dolor acumulat durant tant de temps va acabar donant fruit, i un gran nombre de vosaltres vau dir “prou”.

Molts de vosaltres vau començar a recordar el que realment sou.

Vau veure la llum que hi ha en el vostre interior. Vau veure la vostra connexió amb la divinitat.

I vau decidir començar un camí totalment nou.

El Futur de la Humanitat

Aquest canvi de rumb es va produir a finals de la dècada dels vuitanta del segle passat. Des de llavors, a poc a poc la llum ha anat augmentant en aquest planeta. Fins al punt en què ara mateix, encara que de vegades no ho sembli, la llum és majoritària. I aneu cada cop cap a més i més llum.

És una notícia meravellosa. I tots els que som a l’altre costat del vel ho estem celebrant enormement. És realment increïble el que heu aconseguit. Mai ningú en tot l’univers havia fet una cosa així.

Però molts de vosaltres encara no ho veieu d’aquesta manera. Encara teniu la sensació de “ser poca cosa”. Encara no veieu el que heu aconseguit ni sou conscients de com n’és de gran.

Si poguéssiu veure-us com us veiem nosaltres, us quedaríeu de pedra. Sou el més gran que s’ha creat mai.

Tot l’univers us coneix. Tots parlem contínuament de vosaltres.

Un dels motius pels quals us costa veure el que heu aconseguit, és que encara teniu el record de les vegades que “va acabar malament”.

A nivell subconscient, recordeu Lemúria enfonsant-se sota les aigües, sense cap motiu aparent. Com si fos un càstig d’un Déu cruel.

Recordeu Atlàntida u, Atlàntida dos i Atlàntida tres: guerres, dolor, falta de compassió, tecnologia destructiva.

Tot això està gravat a la vostra memòria cel·lular.

I creieu que passarà una altra vegada. Creieu que la destrucció final acabarà arribant altre cop.

Deixeu-nos que siguem molt clars en aquest punt: no passarà.

Aquest cop no.

Això és el més important que volem dir-vos avui.

Ho heu aconseguit. Heu recuperat la connexió amb la vostra llum. Heu recordat la part més important de qui sou. Encara us falta camí per fer, sens dubte, però la part més important ja està feta.

Et convidem a meditar amb el cor obert sobre el contingut d’aquest missatge, i a tornar a connectar-te amb la teva pròpia història. Hi ha hagut molt dolor en el camí fins aquí. Ho sabem. Però tot tenia un sentit.

Vosaltres vau crear aquesta immensa aventura. Vosaltres vau crear el repte.

Nosaltres no teníem clar si seria possible, però vosaltres no vau dubtar ni un moment.

I teníeu raó.

Ho heu aconseguit.

El potencial que té ara mateix la Terra és el més gran que ha existit mai.

I estem desitjant veure tot el que creareu a partir d’ara.

Un gran abraçada,

El teu germà que t’admira i t’estima, des de l’altre costat del vel.