Com Potenciar la Tècnica de l’Ho’oponopono i Portar-la al Següent Nivell

Avui volia parlar d’una nova versió de la tècnica de l’ho’oponopono. És molt semblant a la tècnica original, però amb un punt de vista més lluminós i positiu.

L’ho’oponopono és una de les teràpies que més s’estan expandint actualment. Gairebé tothom que s’interessa per temes espirituals i de creixement personal al final l’acaba coneixent.

I és molt positiu que sigui així, perquè és realment molt efectiva. Personalment, juntament amb el tapping, és la tècnica que a més faig servir actualment.

Per això crec que és molt interessant conèixer-la bé i aprendre a treure-li tot el profit.

És molt més del que sembla a primera vista.

Què És l’Ho’oponopono

Per si no coneixes l’ho’oponopono, primer farem un resum de la tècnica original, i després parlarem de la nova versió (I si vols aprofundir una mica, aquí tens un altre article sobre ho’oponopono una mica més complet.)

L’ho’oponopono és una teràpia molt senzilla que es basa en el fet que tot l’Univers és una unitat. Partint d’aquí, planteja la següent idea: si tot el que existeix és una unitat, vol dir que jo sóc tot l’univers. I si jo sóc tot l’univers, vol dir que sóc responsable de tot el que passa.

És una idea molt potent, oi? Si algú està patint, jo en sóc responsable. Si hi ha una guerra a algun lloc, jo en sóc responsable. Si em passa alguna cosa a mi, jo en sóc responsable.

Jo sóc part de tot, així que tinc responsabilitat en tot el que succeeix.

Un cop prenem consciència d’aquest fet, l’ho’oponopono ens ofereix una manera molt simple de sanar-ho.

En primer lloc, hem d’assumir la nostra responsabilitat. Si un esdeveniment s’ha creuat en el nostre camí és perquè nosaltres, amb la nostra vibració i els nostres pensaments, hem permès que passi. Així que, si veiem algun succés dolorós de qualsevol tipus, assumim que som responsables del fet que hagi passat.

Un cop fet això, només ens hem de dirigir a l’Univers (o a Déu, o a qualsevol altra força que per a nosaltres tingui sentit) i demanar-li que sani el que hi ha en nosaltres que ha causat aquesta situació. Tan simple com això.

A partir d’aquí, la manera d’integrar l’ho’oponopono a la nostra vida és simplement anar pel món amb el cor obert, i cada vegada que vegem una situació dolorosa, assumim la nostra responsabilitat i li diem a l’Univers: Assumeixo la meva responsabilitat. Si us plau, sana tot el que hi ha en mi que ha provocat que això passi.

Si no ho has provat mai, és un exercici molt alliberador. I, a base d’anar-lo practicant, es va produint una gran pau al nostre interior i al nostre voltant.

La Tècnica de l’Ho’oponopono Positiu

Aquesta és la manera clàssica de fer ho’oponopono: assumir la nostra responsabilitat de tot el dolor que veiem al nostre voltant, i demanar a l’Univers/Déu que guareixi el que hi ha en nosaltres que l’ha provocat.

Però hi ha una altra versió d’aquesta tècnica encara més lluminosa si cap.

Aquesta versió la vaig conèixer gràcies a un comentari molt interessant que vaig rebre en un article antic sobre ho’oponopono (gràcies Humberto!). És el següent: si quan practiquem ho’oponopono ens fem responsables de totes les coses el “dolentes” que passen, no tindria sentit fer-nos també responsables de les coses “bones”?

Reconec que no se m’havia acudit plantejar-ho d’aquesta manera, però és d’aquelles coses que es fan òbvies quan te les diuen.

Per descomptat que sí. Estem completament units a tot l’univers, i per tant som responsables de tot el que passa. De les coses boniques també.

De fet, en els últims articles hem parlat molt de com tot el que passa a la nostra experiència és el resultat dels nostres pensaments. Res no pot passar en el nostre entorn si els nostres pensaments no ho permeten.

Així que, si a algú li passa alguna cosa bonica i nosaltres ho veiem, vol dir que els nostres pensaments ho han permès.

I a nivell general, si la Terra està evolucionant i caminant cap a la pau (que ho està fent) és perquè els nostres pensaments estan fent que sigui així.

Hem d’alegrar-nos i sentir-nos-en part.

Si un amic teu rep una bona notícia, vol dir que tu ho has fet possible.

Si a un company de feina li donen un ascens, tu hi has contribuït.

Si vas pel carrer i veus un grup de persones rient contentes, una part de tu ho està creant amb elles.

Som part de totes les coses boniques que veiem al món.

I cada vegada que ens adonem d’aquest fet, podem aprofitar per fer ho’oponopono, però al revés. En lloc de demanar a l’Univers que sani el que hi ha en nosaltres que fa que passin coses doloroses, podem demanar-li que potenciï la part de nosaltres que fa que passin coses boniques.

Univers, veig coses boniques al meu voltant i sé que una part de mi les ha creat. Si us plau, fes que creixi tot el que hi ha en mi que fa que aquestes coses succeeixin.

De la mateixa manera que podem demanar-li a l’univers que sani les coses que hi ha en nosaltres que no flueixen bé, també podem demanar-li que potenciï les que sí que ho fan.

No hem d’oblidar que la nostra ment crea la realitat.

I com més atenció posem a les coses boniques i lluminoses de la vida, més llum hi haurà.