Si has viscut de prop algun cas d’algú amb problemes mentals greus, com ara l’esquizofrènia, segurament t’has preguntat què són les malalties mentals. Què passa dins del cap d’aquestes persones? Per què perden el control d’aquesta manera? És només un problema en el funcionament del cervell? O hi ha alguna explicació més profunda?
Jo he tingut un cas molt proper a la meva vida, i això m’ha fet reflexionar molt sobre aquest tema. Per si et pot ser útil, m’agradaria oferir-te una resposta que vaig trobar.
La Increïble Lucidesa de les Malalties Mentals
Si has tingut contacte, encara que sigui breu, amb algú amb alguna malaltia mental, segurament hauràs vist que, en molts casos, tenen una sorprenent lucidesa en molts temes.
Recordo un dia que anava amb tren, quan una persona se’m va seure al davant i, sense dir ni hola, em va fer un discurs preciós sobre religió. Després es va aixecar de cop i va marxar. Per la seva mirada, i pel seu comportament, es veia de seguida que tenia algun problema mental seriós, però tot i així, era capaç de parlar de temes profunds amb molta més claredat que la majoria de persones “sanes”.
I no és un cas aïllat. Moltes persones amb malalties mentals tenen una gran sensibilitat pel que fa a qüestions profundes de la vida.
L’origen de les Malalties Mentals
El problema d’algunes persones amb malalties mentals no és que tinguin un mal funcionament cerebral, sinó tot el contrari: el tenen massa desenvolupat. Tenen la ment massa oberta, i veuen coses que la majoria de la gent no veu.
És possible que et preguntis: per què això és un problema? Tenir la ment oberta hauria de ser bo, oi?
Doncs sí, tenir la ment oberta en principi és bo, però perquè sigui segur, el cor també ha d’estar obert en la mateixa mesura. Si la ment està molt oberta, però el cor no, es produeix un desajust molt fort que genera un problema. I això és el que els passa a moltes persones. Aquest és l’origen de moltes malalties mentals. No de totes, és clar, però de moltes sí.
El Desequilibri entre la Ment i el Cor
Quan algú té la ment molt oberta i el cor tancat, passen dues coses. Per un costat, aquesta persona veu aspectes de la realitat molt profunds que la resta de la gent no veu. És una persona molt lúcida en molts aspectes, i sap que ho és. Però per una altra banda, no és capaç d’estimar i utilitzar aquests coneixements de forma amorosa.
Aquestes dues circumstàncies provoquen un gran desequilibri intern. La falta d’amor li provoca un dolor molt gran, però no veu d’on ve aquest dolor. No pot entendre com pot ser que, tenint la ment tan oberta, se senti tan malament. No se n’adona que té el cor tancat, i en molts casos, aquest dolor el desconnecta de la realitat.
En realitat, els problemes mentals no són “mentals”, són emocionals. El problema real no és a la ment, sinó al cor. Tenir la ment oberta és molt positiu, però és perillós si el cor no està igualment obert. Si l’amor no guia l’energia mental cap a bon port, es molt fàcil que acabi descarrilant.
6 respostes a “Què Són les Malalties Mentals?”
Gràcies Jan per parlar d’aquest tema aixi amb tanta senzillesa i amorosament amb tota la tendresa que tu saps transmetre amb tots els teus escrits, les persones que pateixen aquest trastorn viuen dins d’un gran dolor però els seus familiars , amics i totes les persones properes que senten estimació per aquest ésser humà viuen amb una gran tristesa doncs per molt que facin sempre sens que no fas prou i això et va desgastant .
Rep una abraçada.
Maria
Gràcies a tu, Maria, per les teves paraules. No saps la força que em donen.
Sí que és difícil ajudar les persones que tenen aquest problema. Necessiten aprendre a estimar, i això és una de les coses més difícils que hi ha.
M’agrada molt aquesta reflexió teva Jan, realment jo ho he sentit així! hi han hagut etapes de la vida en que he sentit el cor barrat , ha estat tan dolorós que no tinc paraules, justament en aquells moments la profunditat mental i la capacitat de “veure” llegir” l’entorn s’aguditza. Poc a poc al contacte amb la natura, respiració, el mar, invocacions demanant , reclamant l’AMOR, tot plegat se’n pot sortir i aleshores… una nova vida es presenta al davant. Hi ha un abans i un després.
Moltes gràcies per fer-ho a l’abast de tothom.
No hi ha res més important a la vida que sentir que tu estimes.
Una forta abraçada.
Macarena
Moltes gràcies per compartir la teva experiència, Macarena. Com molt bé dius, realment és molt dolorós tenir el cor tancat. Sense amor, la vida està buida. Amb amor, en canvi, tot brilla!
Jan, dir-te que has cotestat una de les meves grans preguntes . sóc una persona que sempre m´ha costat molt expressar el meu amor a la vida , també és veritat que quan ho he fet, he preferit cometar-ho directament ( soc aries… imaginat aixis ho sento, així t´ho dic! ) i veig que la gent no em comprèn i això em fa ser menys canalitzador d´amor vers els altres. això m´ha costat: ansietats, angoixes, depressions, però sempre comfio amb la vida, i això em fa tirar edavant! Jan ets un crack, fas enteadores , les coses més dificils d´explicar. gràcies, t´estimo i us estimo a tots!!!
Moltes gràcies Carles. És veritat que quan no podem expressar el nostre amor amb facilitat, apareixen els problemes. Però pel que veig, tampoc et costa tant. A mi em sembla que et surt amor per tot arreu! 🙂 Una abraçada!