Per Què Hi Ha Éssers Obscurs a la Terra

Aquest és un missatge canalitzat. No tinc un nom per a l’entitat que el transmet, però sí que sé que ve de casa nostra i que ens estima profundament. Espero que et sigui d’utilitat.

Salutacions estimat, soc el teu germà de llum i et saludo des del lloc que és la teva veritable llar.

Sempre que ens comuniquem a través d’aquest canal ens presentem d’aquesta manera. I fem servir l’expressió “el lloc que és la teva veritable llar” perquè entenem que, des del punt de vista humà, és més o menys fàcil entendre el concepte.

Però en realitat, quan parlem de “lloc”, no ens referim a un lloc físic. És només una metàfora.

En el sentit espaial, no som en un lloc diferent de tu. Som aquí. Just aquí. Al mateix lloc exacte que tu.

El que canvia és que ens trobem en un estat diferent. La nostra vibració és més alta, i per això no ens veus.

Així que quan diem que et saludem “des de la teva veritable llar”, el que estem dient realment és que et saludem des de la vibració que és la teva vibració natural.

Perquè la vibració que tens ara no és la teva vibració natural. Això ja ho saps, oi?

Venir a la Terra implica un canvi de vibració.

I avui parlarem d’això.

L’Origen de la Humanitat

El tema concret que tractarem avui és el motiu pel qual hi ha “éssers obscurs” a la Terra i quina és la seva finalitat aquí. Sabem que és un tema que us preocupa a molts i hi ha molta confusió al respecte.

Per entendre bé aquest tema, hem de parlar primer de com va néixer la Terra i per què. Així que començarem per aquí. Explicarem com va començar la humanitat i com això ha fet que ara hi hagi “persones fosques”. I ho farem amb un nivell de detall que no hem donat mai fins ara. Ja esteu preparats per recordar-ho.

Ja us avancem, per si de cas, que no heu de tenir por de res. Tot és amor i tot passa per amor.

L’origen de la humanitat comença amb l’origen mateix de l’existència. Pots anomenar-lo Déu, si vols. O Font. O Univers. O posar-li qualsevol altre nom.

L’energia de la Font és una energia pura, cristal·lina i 100 % amorosa.

I també té una altra característica molt important: és creativa.

La Font, en el moment que va prendre consciència de sí mateixa, es va adonar que podia crear, i ho va fer. I també es va adonar que mai deixaria de crear, perquè crear és la expressió més magnífica de l’amor.

Això ho podeu entendre molt bé des del punt de vista humà. Vosaltres teniu un gran amor dins vostre. I aquest amor us impulsa a crear: crear situacions, converses, relacions, obres d’art, invents, etc.

Els éssers humans també sou uns grans creadors. I sabeu per què, oi?

Perquè teniu Déu en el vostre interior. Sou la Font en forma humana.

Així doncs, la Font es va adonar que podia crear i va a començar a fer-ho. I ho va a fer de totes les maneres possibles. Totes són vàlides i totes mereixen ser explorades.

D’aquí en va sortir la vida física i tots els planetes, estrelles i galàxies. I moltes coses més que ara no recordeu.

I de totes aquestes formes de creació, n’hi ha una d’especial.

Hi va haver un moment que la Font va mirar el que havia creat i es va preguntar: què passaria si oblidés que soc la Font i visqués com una de les meves creacions? Què passaria si adoptés una forma física sense recordar qui soc realment?

Hi ha molt amor i molta llum en una pregunta com aquesta. Perquè implica fer allò que vosaltres anomeneu “posar-se en la pell de l’altre”.

Així que la Font ho va fer. Va crear un sistema que li va permetre oblidar temporalment qui era i entrar dins d’un cos físic (no explicarem avui els detalls de com va fer això. Quedem-nos amb la idea que ho va fer. O millor dit: ho vas fer. I la prova n’ets tu).

Això va passar per primer cop en un planeta concret. Un planeta que no anomenarem avui, però que és dins de la vostra galàxia.

I així va començar la història del que avui és la humanitat.

El Primer Planeta “Humà”

Així doncs, la Font va decidir oblidar qui era temporalment i adoptar diferents formes físiques dins d’un planeta concret. Aquests van ser els primers “humans” (ho posem entre comentes perquè no eren humans exactament com vosaltres, però l’essència sí que era igual).

I què va passar quan va fer això?

Doncs us ho podeu imaginar molt bé, perquè ho heu viscut directament.

Quan la Font oblida que és la Font, passen dues coses.

En primer lloc, hi ha problemes, dificultats i conflictes. La vida física no és fàcil, i en no recordar que eren part de la Font, els humans van començar a preocupar-se, patir i barallar-se.

I en segon lloc, apareix una gran creativitat. Els humans tenen la Font a dins, així que van seguir creant per molt que no recordessin qui eren realment. I van crear i inventar una gran quantitat de coses.

I aquesta dualitat és l’essència de la humanitat: és un lloc on poden passar les coses més boniques i les més fosques a l’hora.

Fixeu-vos que de moment estem parlant del primer planeta, però l’essència és exactament la mateixa del que heu viscut i esteu vivint vosaltres.

Una pregunta important és: com creieu que va acabar aquell planeta?

Doncs bé, quan un grup “d’humans” conviuen junts durant temps, arriba un moment que uns quants d’ells comencen a fer-se preguntes. Comencen a veure que hi ha alguna cosa important dins seu. Comencen a sentir la seva llum i la dels altres. I, després d’un procés que acostuma a ser llarg (més d’una vida), acaben recordant que són la Font.

A aquest procés, vosaltres l’anomeneu normalment “il·luminació” o “ascensió”. Però com passa sempre amb les paraules, el nom és el menys important.

Per veure-ho gràficament, us mostrem aquesta imatge:

És a dir, després d’un determinat període de temps, es formen dos grups de “persones”: les que han aconseguit recordar que són la Font i les que no.

Des de fora, sembla que el primer grup són persones lluminoses i el segon són persones fosques.

Però en realitat són el mateix.

Només han seguit un camí diferent.

L’Ascensió del Primer Planeta “Humà”

Així doncs, quan la Font adopta formes humanes en un planeta, al final s’acaben formant dos grups: els que recorden que són la Font i els que no.

I què passa llavors?

Doncs durant un temps hi ha un estira i arronsa, però al final la balança cau cap a un dels dos costats.

I el resultat és, o bé un planeta “lluminós” o bé un planeta “fosc”.

Per començar ens centrarem en el primer cas, que és el més important i on acaba sempre tothom tard o d’hora.

Quan en un planeta d’humans hi ha un percentatge elevat de la població que recorda que és part de la Font, tot canvia molt.

Desapareixen els conflictes. Desapareix la por. I arriba l’harmonia i la llum.

Tot i que no sempre ho sembli, és cap a on esteu anant ara vosaltres.

Però encara que això sembli molt bonic, i ho és, no tot és positiu. També es perd una cosa pel camí.

És perd aventura i creativitat.

Els humans sou més creatius que la Font. O dit més correctament, la Font en forma humana és més creativa que la Font en estat pur.

A la Terra pot passar de tot. I això no és cert en altres llocs de l’Univers.

Per això us agrada tant ser aquí.

I per això veniu un cop i un altre encara que de vegades sigui dur.

El Segon Planeta “Humà”

Un cop entès això, la següent pregunta és: i què va passar quan el primer planeta humà va arribar a l’ascensió global?

Doncs van fer una cosa que al principi segurament us sorprendrà, però que en realitat és molt lògica: van buscar un altre planeta per repetir el procés.

Penseu un moment en una persona a qui li agrada molt fer cims a la muntanya. Què fa quan aconsegueix fer un cim important? Doncs descansa una mica uns dies, però després comença a pensar en el següent cim.

I, generalment, el següent acostuma a ser un cim més alt i més difícil. Perquè el repte tingui més gràcia.

Doncs això és exactament el que van fer els humans il·luminats del primer planeta. Primer van descansar una mica, però de seguida van buscar un altre planeta i van repetir el procés: van adoptar una forma “humana” nova (semblant, però no del tot igual, perquè el planeta era diferent) i van tornar a oblidar qui eren realment.

Però no es van limitar a repetir el mateix procés exactament igual. Hi va haver dues diferències importants.

En primer lloc, no van començar de zero. Tot i que van oblidar qui eren un altre cop, ara ja no era la primera vegada. No ho recordaven tot, però tenien experiència guardada en el seu interior.

I en segon lloc, van buscar un planeta una mica més “difícil”. Van augmentar el repte per fer-lo més interessant.

El Tercer Planeta “Humà”, el Quart, el Cinquè…

Aquest procés és el resum del que ha estat fent la humanitat des del seu origen. I és el que us ha portat fins aquí.

Després del segon planeta n’hi va haver un tercer, després un quart, etc.

I la Terra és la generació actual de tots aquests planetes.

I això vol dir que és el més “difícil” de tots els que hi ha hagut fins ara. I també és el més interessant (vam parlar d’això en una altra canalització).

Abans de la Terra, hi va haver un altre planeta “humà”. Aquest planeta va tenir problemes i conflictes al principi, i al final va arribar a l’ascensió. I llavors van buscar un altre planeta per “plantar-hi” la seva llavor i seguir amb el procés.

Aquest planeta que us va precedir està situat a prop de les estrelles que vosaltres anomeneu Plèiades. I als seus habitants els anomeneu “pleiadians”. Molts n’heu sentit a parlar, i fins i tot alguns hi teniu una forta connexió.

Són els vostres ancestres. De fet, són els vostres pares. I sempre han estat molt a prop de la Terra per assistir-vos (dins del possible sense trencar les “regles” de la Terra).

I abans dels pleiadians n’hi va haver uns altres que van fer el mateix amb ells. Són els arcturians, i molts també n’heu sentit a parlar. Són els vostres “avis”. També són molt a prop de la Terra per assistir-vos.

Tant els pleiadians com els arcturians, com tota la resta de la família galàctica, us estimen sense mesura. Només heu de pensar en com us estimeu vosaltres els vostres fills i nets per fer-vos-en una idea.

On queda la foscor en tot això?

Resumint: la “humanitat” és un projecte molt profund de la Font que consisteix a oblidar temporalment que és la Font i adoptar formes físiques en un planeta concret. Això genera una gran quantitat de creacions i experiències que il·luminen tot l’univers.

Amb el temps, alguns dels humans del planeta recorden que són la Font, el planeta es converteix en un planeta il·luminat i repeteixen el mateix procés en un nou planeta.

Ara bé, hem dit que no tots aconsegueixen recordar que són la Font. Alguns es queden atrapats (no per sempre) en les dificultats de la vida física i els costa recuperar la llum.

Què passa amb ells?

Com dèiem fa un moment, aquests són els que vosaltres anomeneu “humans foscos”. Però en realitat no ho són. Són llum igual que els altres, simplement encara no ho han recordat.

I sabeu què fan?

Doncs se’n van cap al mateix nou planeta que els il·luminats.

I sabeu per què?

Perquè també volen recuperar la seva llum.

Per què hi ha persones “fosques” a la Terra?

A l’univers hi ha una llei molt important, i és que les coses amb una vibració semblant s’atrauen, i les que tenen una vibració diferent s’allunyen.

És a dir, en cap lloc de l’univers hi poden conviure éssers amb una vibració molt diferent.

Per aquest motiu, on som nosaltres ara (la teva llar) no hi ha éssers “foscos”. Aquí la llum és massa alta per a ells.

Però això podria ser un problema perquè, si els éssers foscos no poguessin anar mai a un lloc on hi ha éssers lluminosos, estarien “condemnats” a estar envoltats de foscor fins que ells sols recuperessin la seva llum. I recuperar la llum envoltats de foscor, sense ningú més il·luminat que els acompanyi, és molt difícil.

Així que, on poden anar els “éssers foscos” per trobar algú amb llum?

Doncs només hi ha una opció: un lloc on hi hagi éssers amb llum, però que temporalment hagin reduït la seva vibració.

Veieu per on anem, oi?

Molts de vosaltres, i especialment els que llegiu comunicacions com aquestes, teniu una gran llum. Ja vau viure experiències com aquesta en altres planetes i vau aconseguir recuperar la vostra connexió. Ara esteu una mica “emboirats” perquè heu oblidat qui sou un altre cop, però la llum és molt forta i clara dins vostre.

I els “éssers foscos” us busquen.

Us necessiten.

En el fons, són éssers de llum com vosaltres. Són els vostres germans. Són la vostra família. Simplement no van aconseguir recordar-ho en els planetes anteriors. I ara tornen a buscar-vos per tornar-ho a intentar.

Alguns ho aconseguiran aquesta vegada i uns altres no.

Però no són dolents.

Només busquen la llum.

I la llum, ets tu.

Una gran abraçada,

El teu germà de llum.