Per Què No Sabem el que Realment Estimem?

Hi ha un tema molt curiós relacionat amb l’experiència humana: de vegades no sabem el que realment estimem ni el que realment volem.

Com pot ser això?

Com pot ser que no sapiguem una cosa tan íntima nostra? Al cap i a la fi, són coses sobre nosaltres mateixos. Com pot ser que no les sapiguem? Que no sapiguem coses externes a nosaltres pot tenir sentit, però que no sapiguem coses sobre nosaltres d’entrada sembla força estrany.

Avui parlarem en detall d’aquest tema, i explicarem el procés pel qual els éssers humans ens hem “desconnectat” parcialment de nosaltres mateixos.

Aquest és un missatge canalitzat, com altres que he publicat en el passat. Com et dic sempre en aquestes ocasions, no tinc un nom per a l’entitat que transmet el missatge. Només sé que ve de casa nostra i que ens estima profundament.

Espero que t’agradi i que et sigui d’utilitat per a comprendre millor com hem arribat fins aquí i per què.

Salutacions des de Casa Teva

Salutacions estimat, sóc el teu germà de llum, i et saludo des de la teva veritable llar. Ara mateix, jo i els teus altres germans, ens trobem en un lloc ple de llum i claredat. És el lloc del qual tu procedeixes. És on eres abans de venir a la Terra, i on tornaràs algun dia.

En sentir aquestes paraules, pot ser que et vingui la idea que potser som en algun lloc especial de l’univers: una mena de “cel”, sigui quina sigui la visió que tinguis sobre aquest concepte.

Però no és així.

En realitat, el concepte de “lloc” no té res a veure amb l’espai en tres dimensions.

Els diferents llocs, de la mateixa manera que els diferents moments del temps, són simplement diferents estats de consciència. Són diferents “vibracions”, si vols dir-ho així.

Així que, en dir que som al lloc que és la teva veritable llar, no ens referim a cap punt de l’espai. El que en realitat volem dir és que ens trobem en l’estat de consciència que és el teu estat natural.

L’estat de consciència en el qual et trobes ara no és el teu estat natural. La teva veritable consciència és molt més àmplia, i abasta tota l’existència. Tu ets un ésser de consciència infinita i il·limitada.

Però ara, mentre estàs vivint aquesta experiència humana, la teva consciència es limita. I, durant un temps, no perceps tot el que existeix.

Aquesta és la raó per la qual no ens veus plenament.

No és que siguem lluny.

Som aquí. Just aquí.

Però ens trobem en un pla diferent de la consciència.

Avui parlarem en detall d’aquest tema, i de per què hi ha coses que actualment no perceps. Concretament, parlarem de per què a vegades no veus clarament el que realment estimes i el que realment vols.

Però abans hem de preparar bé l’energia. Per això, en aquest tipus de comunicacions, mai comencem directament amb el tema a tractar.

Primer hem de donar-vos una mica de temps per sortir del mode purament “humà” i entrar en el mode “alguna cosa més”.

Pots sentir aquesta “cosa més” ara mateix?

Pots sentir que això no són només paraules escrites i ja està?

Som aquí. Sempre som aquí.

I tu ets més del que es veu a simple vista.

Molt, molt més.

La Decisió de Venir a la Terra

Començarem parlant del procés de transformació que vas experimentar quan vas decidir venir a la Terra a viure una experiència humana. Aquest procés és la clau de tot el que succeeix en aquest planeta.

La idea principal és relativament simple. Tu ets un ésser de llum pura i consciència il·limitada. Abans de començar aquesta aventura, estaves plenament connectat amb la teva essència. Però després, de forma totalment voluntària i amorosa, vas decidir passar per un procés que et va desconnectar temporalment de la teva llum. I això és el que et dóna l’aparença de ser un ésser humà.

No ets un ésser humà. Sembles un ésser humà, i et sents com un ésser humà. Però no és el que ets.

Ara entrarem en més detalls, però primer és important que interioritzis l’essència d’aquest procés: tu ets llum pura i il·limitada, i aquesta llum es va desconnectar parcialment per crear una forma aparentment humana.

Sempre que parlem d’aquest tema, moltes persones es pregunten: i per què faríem una cosa així? Limitar la nostra llum és molt negatiu. Ha creat dolor, guerres, sofriment… No té cap sentit…

Si tens aquest dubte, et convidem a reflexionar sobre una pregunta molt important: t’agrada ser aquí?

És possible que, algunes persones, sense pensar-ho gaire, diguin: no, no m’agrada gens. La vida en aquest planeta és molt dura. Em penedeixo d’haver vingut. I espero no tornar mai més quan me’n vagi.

Però aquesta no seria una resposta sincera. Tots els que sou aquí, voleu ser aquí. Hi ha una manera molt senzilla de deixar el planeta, i ho sabeu perfectament. Però molt pocs preneu aquesta decisió.

Així que t’ho preguntem una altra vegada: vols ser aquí?

Demà, quan surti el sol, vols obrir els ulls i ser aquí?

Mira bé dins del teu cor abans de respondre.

Per descomptat que vols ser aquí.

Ets com un alpinista que es troba enmig d’una tempesta de neu mentre puja al cim.

És dur, sí. És cansat, sí.

Però vols ser aquí.

Perquè, en el fons de la teva ànima, saps perfectament el que estàs fent.

La Ment i les Emocions

És molt important que, sigui quina sigui la situació en què et trobis, siguis molt conscient en tot moment del fet que vols ser aquí.

Això vol dir que l’aventura de la Terra no és “dolenta” ni “negativa”. Vas decidir desconnectar-se temporalment de la teva veritable essència per un bon motiu. Encara que sigui dur a vegades, t’agrada ser aquí. I, en el fons del teu cor, saps com n’és de poderós.

Tenint això ben present, parlarem de com és aquest procés de “desconnexió” i de per què moltes vegades no sabeu el que realment estimeu.

Simplificant-ho una mica, podríem dir que tots els éssers vius tenen dues parts: una part emocional i una part mental.

La part mental serveix per a crear (més sobre això aquí). Cada vegada que tens un pensament, crees una idea.

Aquests pensaments poden ser sobre coses que existeixen a nivell físic, o sobre coses que no existeixen encara físicament. Quan penses sobre coses que existeixen, el que fas és crear pensaments que descriuen la realitat des del teu punt de vista (mira quina flor tan bonica, en Joan em cau molt bé, la meva feina m’avorreix, etc.). En canvi, quan penses sobre coses que encara no existeixen, crees noves idees de coses que poden arribar a existir físicament. Però en els dos casos, estàs creant.

La part emocional, en canvi, el que fa és reaccionar als pensaments que vas creant. A cada instant de la teva vida, si penses en una cosa que t’agrada, sentiràs una emoció agradable. I si penses en una cosa que no t’agrada, sentiràs una emoció desagradable. D’aquesta manera, tens un indicador molt clar en tot moment de si estàs creant coses que ressonen amb el que realment estimes o no.

El Procés de Venir a la Terra

Abans de començar l’aventura humana, aquestes dues parts que tens, l’emocional i la mental, no tenien cap límit. Eres totalment conscient de tot el que pots arribar a pensar (i, per tant, crear) i també de les teves emocions respecte a cada possible pensament.

Això vol dir que tenies un ventall infinit de pensaments possibles davant teu, i tots els veies clarament. I també veies clarament quins d’ells ressonaven amb la teva ànima i quins no.

Lògicament, en aquesta situació, només posaves la teva atenció creativa en els pensaments constructius i amorosos. I, per tant, només creaves coses constructives i amoroses.

Però, en venir a la Terra, això va canviar. És un procés complex que ara mateix no us podem fer arribar de forma completa, però podríem dir que la part mental es va limitar.

Això és molt important: quan adopteu una forma humana, la part mental es transforma, però la part emocional no.

És a dir, en venir aquí, la teva part mental va canviar: es van ocultar moltes idees del teu passat, i també moltes idees potencials del teu futur. Per aquesta raó no recordes d’on vas venir ni per què, i també per aquesta raó moltes vegades no veus clar cap a on anar.

Però la teva part emocional està intacta. Tens exactament la mateixa capacitat d’estimar que abans de venir.

Una capacitat totalment il·limitada.

I tot això per què?

Una pregunta molt lògica que pot sorgir aquí és: i tot això per què? Per quin motiu es limita la ment en venir a la Terra? I amb quin objectiu?

En lloc de donar una resposta directa, posarem un petit exemple.

Imagina’t una persona que estima la pintura. L’estima tant, que es passa una gran part del temps pintant: provant noves idees, estudiant noves tècniques, etc. Al cap dels anys, es converteix en un gran pintor: amb una gran destresa i amb un estil propi molt definit.

Això, d’entrada, és positiu: pinta coses molt boniques i amb una gran personalitat.

Però a la llarga es converteix en un obstacle. En tenir tanta experiència, acaba fent sempre coses semblants, i li costa innovar.

Així que decideix provar un nou experiment: esborrar de la ment tots els coneixements sobre pintura, però deixant intacte el seu amor per ella.

Potser d’entrada pot semblar una bogeria, però és una manera d’estar fresc, com un nadó, i poder explorar més fàcilment nous camins. En seguir tenint un gran amor per la pintura, seguirà sentint l’impuls de pintar. I en no tenir idees passades a la seva ment, li serà més fàcil tenir idees noves.

Segurament, al principi serà dur, perquè haurà de tornar a aprendre a pintar, i durant un temps no tindrà clar com fer-ho ni cap a on anar. Però, amb molta probabilitat, acabarà sent una altra vegada un gran pintor, i pel camí crearà moltes coses noves.

Ara bé, imagina’t que ho fes a l’inrevés. Imagina’t que deixés la seva ment intacta, amb tots els coneixements que té, i esborrés l’amor.

Llavors no passaria res. Tindria molts coneixements, però no tindria amor. I, per tant, no faria res. No sentiria cap impuls de pintar ni de crear.

Per aquesta raó el procés de venir a la Terra és el que és.

La ment es bloqueja parcialment perquè oblideu durant un temps els vostres coneixements. Això és dur al principi, i fa que us sentiu perduts en moltes coses, però també us dóna una mirada totalment fresca i us permet crear coses noves.

I no té absolutament cap risc, perquè el vostre amor està intacte.

L’impuls vital i amorós que mou la vida es troba present en tu igual que sempre. La teva capacitat de sentir i estimar no s’ha reduït gens ni mica.

L’únic que ha canviat és la teva ment. Per això de vegades no veus clar quin camí seguir: les idees que realment estimes estan amagades, i de vegades no les veus.

Però són allà, esperant que les trobis.

I si escoltes el teu cor, el teu amor et portarà fins a elles.

Un gran abraçada,

El teu germà de llum.