Els Tres Pilars de l’Educació

Un dels temes que més preocupa els pares és el de l’educació dels seus fills: què és el més important que han d’aprendre? Com els podem motivar? A quina escola els portem? Etc. Fins i tot, cada vegada hi ha més pares que es fan una pregunta que fa uns anys era impensable, però que en realitat és molt important plantejar-se seriosament: el portem a l’escola o no?

Per trobar les respostes més adequades per a cada cas –per descomptat, no tenen que ser les mateixes per a tothom–, primer hem de tenir clara una qüestió molt important: quin és l’objectiu principal de l’educació?

Fa poc, vaig trobar una frase, ara no recordo de qui era, que crec que respon molt bé a aquesta pregunta:

Educar és preparar per a les situacions de la vida.

Educar no és ensenyar matemàtiques, ni llengua, ni història, per anomenar algunes de les matèries que de seguida associem amb el concepte “educació”. Educar és ensenyar els nostres fills a estar preparats pel que es trobaran a la vida.

Això obre un altre interrogant: i què es trobaran a la vida? Doncs moltes coses, però bàsicament, les més importants són tres:

1. Hauran de guanyar-se la vida d’alguna manera.
2. Hauran de relacionar-se amb altres persones.
3. Hauran d’estar tota la seva vida amb si mateixos.

Això és el més important que han d’aprendre: a guanyar-se la vida, a relacionar-se amb les altres persones i a estar bé amb si mateixos. La resta és completament secundari.

Aprendre a Guanyar-se la Vida

En teoria, aquest és un dels objectius principals de l’educació actual. A la pràctica, però, no és ben bé així. Ni l’educació que hem rebut nosaltres, ni la que estan reben els nens actualment, serveix per aprendre a guanyar-se la vida.

Pensa en el que vas aprendre a l’escola: quantes coses t’han resultat veritablement útils per a la teva vida professional? Segurament, molt poques. Estem tan mal preparats per buscar-nos la vida, que l’única opció que se’ns acudeix a la majoria de nosaltres és tirar currículums i creuar els dits perquè algú ens contracti.

Saber guanyar-se la vida no és saber fer un currículum. És saber detectar necessitats en les altres persones, i saber oferir una solució a aquestes necessitats a canvi de diners; o d’alguna altra cosa que tingui valor per a nosaltres. Saber guanyar-se la vida és tenir esperit emprenedor.

Si ajudes els teus fills a aprendre això, els estaràs fent un regal enorme. Nosaltres tenim ment d’assalariat, perquè això és el que ens han inculcat, però els nostres fills encara hi són a temps. Poden ser emprenedors de veritat.

Aprendre a Tractar els Altres

La relació amb els altres és la part més important de la nostra vida: la feina, la família, els amics, la parella, etc. Pràcticament tot el que té valor per a nosaltres està relacionat amb les altres persones.

Ara bé, quants de nosaltres estem veritablement preparats per tenir una bona relació amb la resta de la gent? Quants de nosaltres no ens posem mai nerviosos quan estem amb altres persones? Quants gaudim sempre de la companyia dels altres? Quants sabem tractar-los sempre amb respecte i educació? Gairebé ningú.

Aprendre a tractar els altres és importantíssim, però a cap escola s’ensenya en profunditat. Fem hores i hores de matemàtiques, llengua i ciència, i pràcticament cap de “com tractar a la resta de la gent”. Els pocs que tenen una espècie de do natural en aquesta matèria són els grans triomfadors de la vida.

Si els teus fills aprenen a tractar els altres, triomfaran en qualsevol cosa que es proposin.

P.D. Si t’interessa, hi ha un llibre fantàstic que tracta aquest tema: “Cómo ganar amigos e influir sobre las personas”. La paraula “influir” en el títol espanta una mica, però el llibre és molt bo.

Aprendre a Estar Bé amb un Mateix

La gran assignatura pendent, no només del sistema educatiu, sinó de la societat en general, és aprendre a estar bé amb un mateix. Sembla que hem oblidat que això és el que veritablement importa.

Fa uns mesos vaig fer la ronda de portes obertes per diferents escoles del meu poble, i només vaig trobar una escola on van incloure la gestió de les emocions i el benestar en el seu programa. I fins i tot en aquest cas, la cap d’estudis va dir que ho feien perquè “els nens que estaven bé amb si mateixos aprenien millor.” Com si l’objectiu final fos acumular coneixements, i el fet d’estar bé amb un mateix fos només un mitjà.

En tot cas hauria de ser al rebés. Estar bé és un fi en si mateix. És l’objectiu més important que hi ha.

Malauradament, l’escola actual passa tot això per alt. Hi ha massa matemàtiques, ciència, història i llengua, i molt poca llibertat, emprenedoria, gestió de les emocions i tracte amb els altres.

La bona notícia és que els ho podem ensenyar nosaltres. Requereix esforç i dedicació, però els nostres fills s’ho mereixen. A més a més, també ens servirà per aprendre’n nosaltres.