Què És la Mort i Per Què li Tenim Tanta Por

La mort és un dels conceptes aparentment més foscos de la vida humana, oi?

La percebem com un pou negre que tot ho engoleix i del que res en torna. La veiem com el final absolut de la vida; un final del que sembla que ningú en pot escapar.

La realitat, però, no és tan dramàtica. La mort és un fenomen molt més amable del que sembla a primera vista. Com tot, té la seva explicació, i entendre aquesta explicació ens pot ajudar a viure-la amb més tranquil·litat.

Què És la Mort?

Per entendre bé què és la mort exactament és molt important tenir sempre present que, en essència, som eterns.

Sempre que toco aquest tema, m’agrada recordar que no és una creença religiosa ni espiritual, sinó un fet científic. La ciència ja ha demostrat que som eterns. I fa uns quants anys.

La ciència ens diu que tot el que existeix és energia, i que l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma. I això vol dir que nosaltres som energia, i que no ens creem ni ens destruïm, només ens transformem.

És a dir, no tenim principi ni final: som eterns.

I si som eterns, vol dir que la mort no és el final de la nostra existència. La mort és simplement el final de la nostra estada a la Terra. És una porta de sortida d’aquest planeta.

Per Què És Necessària la Mort?

Així doncs, la mort no és res més que una porta de sortida que ens permet abandonar el planeta. No és l’única porta de sortida que hi ha, però sí la més habitual. De moment.

Aquesta porta té dues característiques particulars que fan que la percebem tal i com la percebem actualment:

1. En principi, estem programats per haver de passar per ella tard o d’hora.
2. Estem dissenyats per tenir-li por.

El primer punt és el que fa que ens sembli que la mort és un fenomen inevitable. El nostre cos està dissenyat perquè es degradi amb el temps, i perquè, al cap d’uns anys de vida, deixi de funcionar.

Una pregunta important és: per què? Si som eterns, per què hem creat un cos que no ho és? Per què hem acceptat viure en un cos que es fa malbé i acaba fallant?

Doncs hi ha diversos motius que responen aquesta pregunta, però el principal és que volíem assegurar-nos que la nostra estada a la Terra era temporal. Aquesta és una condició que tots vam posar abans d’acceptar venir aquí: volíem estar 100% segurs que no ens quedaríem a la Terra per sempre.

I per què vam posar aquesta condició? Doncs per què sabíem que la vida a la Terra seria difícil, i que aquí hi ha un risc molt gran de patir. Venir a la Terra implica oblidar qui som i desconnectar-nos de la nostra essència divina, i volíem estar segurs que aquesta situació seria temporal.

Vam acceptar venir a la Terra perquè ens va semblar una aventura molt interessant, però volíem estar segurs que, si ens perdíem pel camí, algú ens vindria a buscar per portar-nos a casa.

Per Què Li Tenim Por a la Mort?

Si la mort només és una porta de tornada a casa, la següent pregunta lògica és: i llavors per què li tenim tanta por?

Doncs perquè estem dissenyats perquè sigui així. Està fet expressament.

És important remarcar que no li tenim por a la mort perquè sigui un procés dolorós ni desagradable. Si has tingut l’oportunitat de parlar amb algú que hagi viscut una experiència propera a la mort, si has llegit sobre el tema o si l’has viscut tu mateix, sabràs que tots expliquen que és un procés molt agradable, ple de pau i alleugeriment. La majoria expliquen que no volien tornar.

I és que tornar a casa, i reconnectar-nos amb la nostra essència divina, és un procés molt agradable.

El problema és que, si sabéssim que és tan agradable, el planeta es buidaria en dos dies. La vida a la Terra sovint es torna dura i pesada, i a la mínima que patíssim una mica marxaríem.

Per aquesta raó, la vida humana es va dissenyar per què li tinguéssim por a la mort: perquè no marxéssim a la mínima de canvi.

La Terra és un planeta molt especial dins de l’univers. Mentre som aquí, no recordem quina és la seva funció, però és una funció molt important. Abans de venir érem plenament conscients d’aquesta funció, i de la seva importància, i vam decidir venir a fer-la amb molt de gust.

Només vam posar una petita condició. Sabent que la nostra missió seria complicada, vam demanar que la nostra estada aquí fos sempre temporal. Però sabent també que si fos massa fàcil marxar ho deixaríem a mitges, vam acceptar que la porta de sortida no fos fàcil de travessar.

Així doncs, la mort compleix una doble funció: per un costat ens assegura que tornarem a casa algun dia, i per un altre ens manté en el planeta el temps suficient per poder dur a terme la nostra missió.

Així que és normal tenir-li por a la mort. Ens passa a tots. Fins i tot a Jesús li va agafar por en l’últim moment. Estem tots dissenyats perquè sigui així. Si no, el projecte Terra es quedaria sense participants ràpidament.

Però en realitat, la mort es la porta de tornada a casa. I a l’altre costat hi ha la nostra família esperant-nos.