Què És la Realitat i Com Funciona a Nivell Profund

Què és la realitat exactament? És tot un misteri, oi?

Sembla que el món físic que ens envolta sigui sòlid i massís, i en el fons no ho és (els científics han descobert, de moment, que la realitat és més d’un 99,99% espai buit).

També sembla que la realitat és una cosa més o menys objectiva, i resulta que tampoc és així (els científics han descobert que el que percebem com a “món real” és la interpretació que fa el nostre cervell de la realitat, no la realitat directament. De fet, no hi ha cap proba definitiva que demostri que la “realitat externa” existeix realment).

Sens dubte, la realitat és tot un misteri.

Avui m’agradaria fer alguns passos per entendre millor què és la realitat exactament. És un exercici que al principi pot semblar una mica teòric, però al final de l’article veuràs que conèixer millor la realitat té aplicacions pràctiques molt poderoses, com per exemple augmentar la teva pau interna en qüestió de segons.

Sona bé, oi? Doncs de seguida veuràs com fer-ho.

Una Pregunta Simple i Profunda: Què Hi Ha Darrere Teu?

Per començar a esbrinar què és la realitat exactament, et proposo una petita pregunta que d’entrada sembla molt simple, però que en realitat és molt profunda: què hi ha darrere teu?

Segurament, per respondre, primer et giraràs per mirar-ho i després diràs: hi ha tal cosa. Una paret, una taula, una cadira, una persona… el que sigui que hagis vist.

Però fixa’t en un detall molt important, i que sovint passa desapercebut: quan et gires per mirar el que tens al darrere, el que veus ho tens al davant. En el moment que t’has girat, el que estàs mirant ho tens al davant.

Potser penses: sí, tens raó, el que veig ho tinc al davant perquè m’he girat, però abans de girar-me, quan m’has fet la pregunta, ho tenia al darrere. Ah sí? Doncs ara et faig una altra pregunta: i com ho saps? Si no ho veies, com pots estar segur que el que ara tens al davant abans ho tenies al darrera?

Estàs fent una suposició, però realment no ho saps. No ho pots saber de cap manera. Ningú pot saber què te al darrera. Mai hem vist res darrere nostre, i mai ho veurem. El que veiem, sempre ho tenim al davant. I saps per què? Doncs per un motiu molt simple, i que potser et sorprèn: darrera nostre no hi ha res.

Com Funciona la Realitat

La majoria de nosaltres pensem que el món on vivim té tres dimensions, i que nosaltres ens desplacem per aquest món. Pensem que el món s’està més o menys quiet des del nostre punt de vista, i que nosaltres ens desplacem per ell: podem anar endavant i endarrere, amunt i avall, i cap als costats. I pensem que, en funció d’aquest desplaçament, veiem unes coses o unes altres.

És a dir, per un costat tenim una realitat més o menys objectiva, que conté una sèrie de coses vàries, i per un altra banda estem nosaltres. I en funció del lloc on som i del nostre camp de visió, veiem algunes d’aquestes coses. Per veure-ho gràficament, ho podem dibuixar així:El triangle seríem nosaltres, la zona blava seria el nostre camp de visió i la punta del triangle la direcció cap a on estem mirant. En aquest cas, dins del nostre camp de visió hi ha una cadira i una taula, i per tant això és el que veiem.

Ara imagina’t que ens girem, i que veiem un quadre. Tal i com estem acostumats a veure la realitat, pensem que en un cas així el que passa és que el nostre entorn es manté estàtic i que nosaltres som els que ens movem. És a dir, el quadre, la cadira i la taula no es mouen, i nosaltres sí. Una cosa així:Creiem que la cadira i la taula segueixen al seu lloc, però que ara no les veiem perquè ens hem girat i han desaparegut del nostre camp de visió. De la mateixa manera, com que ara veiem el quadre, pensem que abans de girar-nos el teníem al darrere.

La realitat és una mica diferent. Quan ens girem, el que passa és simplement això: La cadira i la taula desapareixen de la nostra consciència, i hi apareix un quadre. Nosaltres estem quiets, el que canvia és la nostra consciència. Quan ens “girem”, realment no ens girem, ens quedem quiets. El que passa és que el contingut de la nostra consciència canvia. És com si algú esborrés el que teníem a la nostra consciència i hi posés una altra cosa.

(Tingues en compte que quan parlo del “contingut de la nostra consciència”, també em refereixo al cos físic. La percepció que tens del teu propi cos també és una cosa que es troba dins de la teva consciència. Quan et mous, sembla que el cos es mogui, però el que realment passa és simplement que la teva consciència canvia.)

Una mica confós, oi? Una mica sí…

Bàsicament, ens sorprèn perquè el nostre cos i la nostra ment estan fets perquè sembli que som nosaltres els que ens movem i que l’entorn està quiet. La Terra està dissenyada perquè sembli que és un entorn en tres dimensions per on ens podem desplaçar. Està molt i molt ben feta, oi que sí? Realment ho sembla!

Bé, sé que és una idea una mica estranya. El millor és no creure-se-la perquè sí, si no deixar-la pair una mica i jugar amb ella. Si et ve de gust, pots anar-te fixant en com perceps la realitat quan vas pel món. Fixa’t en com tot el que perceps (el teu cos inclòs) ho tens sempre al davant, i que darrere teu mai veus res.

Si ho fas, a poc a poc aniràs connectant cada vegada més amb la realitat “real”.

Un Pas Més en la Comprensió de la Realitat

Si agafem algun dels dibuixos anteriors, veurem que cadascun de nosaltres s’assembla molt a una llanterna, amb la diferència que, en lloc d’emetre llum, emetem consciència. És a dir, cada ésser viu és un focus de consciència.

I què hi ha darrere d’aquests focus de consciència? Doncs, des d’un punt de vista físic no hi ha res. Com a mínim, res “material”. El que hi ha és una cosa no física: la font de la consciència. Déu, si t’agrada més aquest nom.

I aquesta font és la mateixa per a tothom. Tots estem connectats a la mateixa font original.

Tenint això en compte, podem fer un petit esquema simplificat de com és la realitat.Tots estem connectats a la mateixa font de consciència. De fet, tots ens som part. Cada ésser viu és simplement un focus diferent d’aquesta font única, que projecta una llum diferent de la dels altres. I això genera la gran la varietat de colors que hi ha a l’univers.

I un d’aquests focus ets tu. Tu ets un focus de consciència, connectat a la font original, que emet una llum que il·lumina el món d’una manera única.

Una Aplicació Pràctica: Augmentar la Teva Pau Interna Ràpidament

No sé si tot això t’ha semblat una mica abstracte. És possible que sí. Però encara que no ho sembli, té moltes aplicacions pràctiques molt poderoses. Per no allargar excessivament l’article, avui te’n comento només una: una manera molt fàcil i ràpida d’augmentar la teva pau interior.

Per començar, mira un moment l’últim dibuix, on hi ha la font de consciència amb diferents focus, i planteja’t la següent pregunta: on és la font respecte a tu? On és Déu respecte a tu?

Al darrera.

La font de consciència és darrere dels focus, de la mateixa manera que les piles d’una llanterna són darrere de la bombeta.

És a dir, Déu és just darrere teu.

Aquest és un dels motius pels quals ens costa tant trobar-lo: sempre estem mirant endavant. Sempre tenim la nostra atenció posada en el món físic que hi ha davant dels nostres ulls, i Déu és al darrera.

Si vols, ho pots comprovar ara mateix. Simplement tanca els ulls un moment i fes dues o tres respiracions profundes per relaxar una mica la ment i el cos. Després, posa la teva atenció a la part anterior del cos, especialment a la cara i el front, i fixa’t en com et sents. Un cop ho hagis fet, mou la teva atenció a la part posterior del cap, i torna’t a fixar en el que sents. Si medites habitualment, veuràs de seguida la diferència; si no, segurament et costarà una mica més.

Però si t’hi fixes bé, la diferència és abismal: quan posem l’atenció a la part anterior del cos, hi trobem l’ego amb totes les seves preocupacions. En canvi, a la part posterior hi ha pau.

Això vol dir que, simplement movent la nostra atenció de la part anterior del cos a la part posterior, podem passar de les preocupacions a la pau interna. Perquè en moure’ns endarrere, connectem amb la font divina de la consciència. I la font és pau i amor pur.

Així que sempre que puguis, intenta posar la teva atenció a la part posterior del cos. Com més ho facis, més pau sentiràs.

Aquest petit exercici és especialment útil quan estem passant un mal moment. Si et passa, atura’t un moment i mou la teva atenció tan endarrere com puguis. Notaràs un alleugeriment a l’instant.

Sé que el tema de la realitat és complex, però ja veus que té aplicacions pràctiques molt potents i directes. Si t’has de quedar amb una sola cosa d’aquest article, recorda simplement que tens la font divina de consciència molt a prop teu: just al darrera.

I pots connectar amb ella en qualsevol moment.