Què Són els Sentiments i Com Comunicar-nos amb Ells de Forma Clara

Fa uns dies vaig publicar un article on explicava que són els sentiments, i no la ment, els encarregats de prendre les nostres decisions.

Els sentiments són els que saben què és el que ens fa feliços, de manera que són els que ens poden guiar cap a una vida plena i satisfactòria. La ment, en canvi, no serveix per analitzar la realitat ni per prendre decisions, sinó per crear. La ment és l’eina amb la qual creem la nostra vida.

D’aquesta manera, la ment i els sentiments formen un equip perfecte: els sentiments prenen les decisions i la ment les executa. Aquesta és la forma òptima de funcionar.

Com a resposta a aquell article, vaig rebre diversos comentaris amb preguntes molt interessants. Per exemple:

• Què són els sentiments exactament?
• On són?
• Com podem fer-los preguntes?
• Com podem saber que una resposta ve dels sentiments i no de la ment?

Aquestes qüestions són realment molt importants a l’hora de connectar millor amb els nostres sentiments, i per tant, veure més clar quin és el nostre camí. Per aquesta raó, en l’article d’avui m’agradaria abordar-les i intentar respondre-les amb la major claredat possible.

Què Són els Sentiments?

Comencem per la primera pregunta: què són els sentiments?

Els sentiments es podrien definir com una resposta interna que ens indica si la situació que estem vivint està en harmonia amb la nostra essència més pura. O dit d’una manera més senzilla: els sentiments són un indicador intern que ens informa de si el que estem experimentant ens agrada o no.

Això vol dir que, si volem ser feliços (que ho volem), hem de seguir el camí que marquen els sentiments. Ells són els que saben el que ens fa sentir bé i el que no.

Aquesta idea acostuma a sorprendre una mica, perquè estem acostumats a pensar que hem de seguir els passos de la raó. Però el cas és que seguir la raó és el pitjor que podem fer, perquè la ment en té ni idea de què ens fa feliços. Això només ho saben els sentiments.

En la nostra vida sentimental, per exemple, això ho tenim claríssim. A ningú se li acudeix triar la seva parella amb el cap, tots ho fem amb el cor. Per molt que des d’un punt de vista racional una persona sembli una possible bona parella per a nosaltres, si no l’estimem no funcionarà.

Doncs en la resta d’àmbits de la vida passa exactament el mateix: l’única manera que una cosa surti bé és fer-la amb el cor.

On Són els Sentiments?

Respondre aquesta pregunta de forma exacta no és fàcil. En última instància, tot el que existeix forma una unitat indivisible, i no es pot dir amb exactitud on acaba una cosa i on comença una altra. Així que si ens preguntem “on són els sentiments?”, la resposta més adequada seria: “una mica per tot arreu”.

Però des d’un punt de vista més pràctic, en lloc de preguntar-nos on són els sentiments podem preguntar-nos on es manifesten més habitualment. I en aquest sentit es pot dir que els sentiments es manifesten principalment al cos.

Els sentiments normalment es manifesten com una sensació física. Quan estem bé, el nostre cos està relaxat i còmode, i això ens dona la sensació de benestar. Quan estem malament, en canvi, tenim diverses sensacions desagradables per diferents zones del cos: malestar a la panxa, tensió a la cara, etc. Depenent de la persona i del que estigui sentint en cada moment, la sensació es diferent, però sempre hi ha algun tipus de malestar físic associat al malestar emocional.

Connectar amb els sentiments, doncs, implica connectar amb les sensacions físiques del cos. I aprendre a escoltar bé els nostres sentiments implica aprendre a escoltar el nostre cos.

Com Comunicar-nos amb els Nostres Sentiments

A l’hora de plantejar una pregunta concreta als nostres sentiments, un dubte molt habitual és com podem saber que la resposta realment ve dels sentiments i no de la ment. És una qüestió important, però per respondre-la primer hem d’entendre bé com funciona la comunicació amb els sentiments.

I la comunicació amb els sentiments es pot fer, principalment, de dues maneres: directament o a través del llenguatge.

En una comunicació directa, simplement ens centrem en els nostres sentiments i a l’instant veiem clarament el que hem de fer. En canvi, en una comunicació a través del llenguatge, plantegem la nostra pregunta amb paraules i rebem la resposta també amb paraules. Per exemple, ens preguntem “seria bo per a mi deixar la feina i buscar una altra cosa?”, i rebem un “sí” o un “no”.

En aquest article em centraré en aquest segon tipus de comunicació. La comunicació directa és molt més simple i clara, però és més difícil d’aconseguir. No perquè sigui complicada en si mateixa, sinó perquè no estem acostumats a comunicar-nos sense llenguatge. Per aquesta raó és més pràctic començar utilitzant paraules, i a poc a poc ja anirem veient que al final són innecessàries.

El problema de comunicar-nos amb els sentiments a través del llenguatge és que necessitem l’ajuda de la ment, perquè la ment és l’encarregada de crear les frases. I això acostuma a complicar-ho una mica, perquè sempre que apareix la ment pel mig tendim a centrar-nos molt en ella i a deixar de banda els sentiments.

Dit això, el procediment bàsic per comunicar-nos amb els sentiments a través de la ment és aquest:

1. Primer utilitzem la ment per crear una frase que descrigui el nostre dubte. Per exemple: “seria bo per a mi anar a viure a un altre lloc?”
2. Aquesta pregunta viatja fins als sentiments.
3. Els sentiments responen.
4. La resposta arriba a la ment.
5. La ment crea una frase que descriu la resposta. Nosaltres percebem aquesta resposta com una frase que apareix en el nostre cap. “Sí, seria bo”, “no, millor que et quedis on ets”, “espera’t una mica”, etc.

Aquest procés es pot representar gràficament així:

Fins aquí, la idea és fàcil. El problema és que nosaltres tenim dos tipus de sentiments: els sentiments “positius”, que són els que ens fan sentir bé, i els “negatius”, que són els que ens fan sentir malament. Els sentiments positius són la felicitat, l’alegria, l’amistat, l’esperança…, i els negatius són l’odi, la ràbia, la por, la inseguretat, la frustració…

Les paraules “positius” i “negatius” no volen dir que uns siguin bons i els altres dolents, sinó simplement que uns van a favor de la vida, en el sentit que ens animen a tirar endavant i ser feliços, i els altres van en contra, perquè ens desanimen i els limiten.

Tenint en compte això, queda clar que no n’hi ha prou amb comunicar-nos amb els nostres sentiments, hem de comunicar-nos amb la part positiva dels nostres sentiments. Hem de comunicar-nos amb la part de nosaltres que coneix el camí del benestar.

Si fem aquesta distinció entre els dos tipus de sentiments, llavors el procés de comunicació queda així:

1. Creem la frase que descriu el nostre dubte.
2. La pregunta viatja fins als sentiments.
3. Els sentiments positius responen. Com que ve dels sentiments positius, aquesta resposta inicial sempre està plena de pau i amor.
4. La resposta arriba a la ment.
5. La ment crea una frase que descriu la resposta. Podem anomenar-la “resposta positiva”, perquè ve dels sentiments positius.
6. De vegades, però no sempre, els sentiments negatius (por, dubtes, inseguretat, ràbia,…) veuen aquesta resposta positiva i no els agrada, i creen una altra resposta diferent.
7. Aquesta segona resposta arriba fins a la ment, que crea una frase per expressar-la en paraules. Podem anomenar-la “resposta negativa”, perquè ve de la por i els dubtes. Per exemple, potser la resposta positiva era “deixa la feina i munta un negoci”, i la resposta negativa és “no, segur que no funciona i t’arruïnes, millor queda’t on ets”.

De forma gràfica, aquest procés seria així: Si mirem aquest dibuix, ja podem respondre la pregunta que ens plantejàvem abans: com podem saber si una resposta ve de la ment o dels sentiments? Doncs molt fàcil, les respostes sempre venen dels sentiments.

La ment té molt clar quin és el seu paper i mai crea res per si sola. Sempre crea com a resposta a un sentiment. El que passa és que, com que normalment no parem gaire atenció a com ens sentim, de vegades sembla que la resposta vingui directament de la ment. Però si ens hi fixem bé, veurem que darrere sempre hi ha un sentiment. És la por la que fa que apareguin idees “negatives” dins del nostre cap. L’única cosa que fa la ment és donar forma a aquesta por i expressar-la en paraules.

Així doncs, no es tracta de distingir si una resposta ve de la ment o dels sentiments, sinó de si ve dels sentiments positius o dels negatius. Hem de distingir si la resposta ve de l’amor o de la por.

Com Comunicar-nos Correctament amb els Nostres Sentiments

El procediment que mostra la figura anterior és el més habitual. Normalment, els sentiments positius responen primer i els negatius ho fan després.

Això fa que hi hagi dues dificultats principals a l’hora de conèixer la resposta positiva. Per un costat, com que la resposta negativa normalment arriba l’última, té més possibilitats de quedar-se a com a resposta definitiva si no vigilem una mica. I per un altre, si la resposta negativa és molt ràpida, pot ser que ni tan sols arribem a veure la resposta positiva.

Una petit mètode que pots fer servir per intentar evitar aquests dos problemes és fer el següent. En primer lloc, fes un parell de respiracions profundes per relaxar-te, i després centra’t en com et sents. Recorda que els sentiments es manifesten al cos, així que pren tanta consciència com puguis del teu cos.

Un cop fet això, posa la teva atenció en la part positiva dels teus sentiments. Fixa’t en les teves ganes de viure i de ser feliç, i centra’t en elles. La idea és que et preparis per rebre una resposta de la part positiva dels teus sentiments, i no de la negativa. Si vols, fins i tot ho pots verbalitzar d’alguna manera. Per exemple: “vull connectar amb el meu amor i la meva alegria, i rebre clarament la seva resposta.”

Quan et sentis preparat, formula la teva pregunta. Aquí hi entra en joc la ment, però només per crear la frase que expressa la teva pregunta. No li posis més atenció de la que necessita.

Un cop la pregunta estigui feta, torna a centrar-te en com et sents. Si ets capaç d’entendre la resposta sense necessitat de paraules, millor que millor. Si no, fixa’t també en la ment per veure quina resposta apareix.

Aquí és important estar molt atent per veure clarament la primera resposta que aparegui en la teva ment. Si és una resposta plena de pau i amor, és la resposta dels teus sentiments positius. Apunta-la ràpidament i no la deixis marxar.

Si, per contra, és una resposta marcada per la por, vol dir que els sentiments negatius han estat molt ràpids i no han donat temps perquè aparegui la resposta positiva. En aquest cas, es tracta simplement de tenir una mica de paciència i anar practicant. Com tot, al principi costa una mica, però amb el temps es va millorant.

No Tinguis Por d’Escoltar els Teus Sentiments

Un punt important en la comunicació amb els sentiments és tenir clar que no és obligatori seguir els sentiments positius. Tu ets completament lliure, i pots fer el que vulguis.

Ho dic perquè de vegades tenim por de consultar-los per si de cas el que diuen implica un canvi molt gran en la nostra vida; i no té perquè així. Pot ser, per exemple, que els sentiments positius et diguin que posis en marxa un determinat projecte, i que a tu se’t faci una muntanya. Doncs, si no vols, no ho fas, i ja està.

El que sí que és important és com a mínim conèixer la resposta dels sentiments positius. Un cop la saps, pots decidir si ho fas o no, però si no la saps no pots triar. A més a més, a vegades les coses necessiten un procés de maduració, i potser ara no et veus amb cor de fer-ho, però potser d’aquí un temps sí.

I tampoc s’ha d’oblidar que els sentiments positius estan plens d’amor, pau i alegria. I això, encara que de vegades pugui espantar una mica, en el fons no et pot fer cap mal. De fet, és la falta d’amor el que fa mal.

Així que no tinguis por d’escoltar els teus sentiments, encara que sigui a poc a poc. No t’obliguen a fer res, simplement t’estan indicant el camí de la felicitat per quan tinguis ganes de posar-te a caminar.