Què en Sabem de la Reencarnació?

La reencarnació és un dels molts misteris d’aquesta vida. A occident ens sembla una cosa molt estranya i difícil de creure, però en altres parts del món està acceptada com a certa. De fet, més de la meitat de la humanitat creu en la reencarnació.

En part per aquesta raó, els occidentals ens estem obrint cada vegada més a aquesta creença. Cada vegada més persones pensem que en el fons la reencarnació no és una cosa tan rara: en realitat té tota la lògica del món.

Però encara hi ha molts dubtes al respecte, i en part és normal. Per aquesta raó, avui m’agradaria parlar tranquil·lament de la reencarnació, per veure que és un fenomen molt més natural del que sembla a primera vista.

La Reencarnació i la Ciència

La majoria de la gent dóna per fet que ciència i reencarnació són dos conceptes totalment oposats. Que no es pot creure en la reencarnació i en la ciència al mateix temps.

Res més lluny de la realitat. La veritat és que hi ha evidències científiques molt clares que apunten a l’existència de la reencarnació. I són evidències ben conegudes per tothom. Segur que ho has sentit moltes vegades: “tot és energia” i “l’energia no es crea ni es destrueix, només es transforma.”

I què ens diu la ciència amb aquestes dues afirmacions? Doncs que som eterns. Si tot és energia, vol dir que nosaltres també ho som. I si l’energia no es crea ni es destrueix, nosaltres tampoc. Nosaltres no tenim inici ni final, només ens transformem. Allò que anomenem naixement i mort no és el principi ni el final de la nostra existència, només són dues transformacions. Ens sona estrany perquè no forma part de la nostra cultura, però és un fet científic. No és una creença espiritual, és ciència.

Així doncs, està científicament provat que existim des d’abans del nostre naixement. El que no està provat és que en algun moment d’aquesta existència passada haguem vingut a la Terra. Però no és una ximpleria pensar que potser sí. Si hem vingut un cop, bé que podem haver vingut més vegades.

Amb aquests fets a la ma, es possible que et preguntis: si la ciència ja ha demostrat que som eterns, com pot ser que encara hi hagi científics que es neguen a acceptar la reencarnació com un fenomen força probable? Doncs no m’ho explico gaire, la veritat. M’imagino que hi ha prejudicis que tenen molta força.

Els Records de Vides Passades

A part de les evidències científiques que ens indiquen que som eterns, també hi ha una altra font d’informació que apunta a l’existència de la reencarnació: els records de vides passades que tenen moltes persones.

Hi ha molta gent que té records d’existències anteriors. Bé perquè ho han recordat de forma espontània, o bé perquè han fet algun tipus de teràpia per recordar-ho. Alguns d’aquests casos fins i tot han estat estudiats científicament, com per exemple els que mostren els treballs dels doctors Brian Weiss o Ian Stevenson.

Si tenim tot això en consideració, resulta difícil obviar que la reencarnació és un fet bastant probable.

Tot i així, és normal que encara tinguem dubtes. Per un costat, la majoria de nosaltres no recordem res de les nostres vides passades. I també hem de tenir en compte que hem crescut en un entorn on creure en la reencarnació és motiu de burla i desprestigi. Però encara que no ho vegem del tot clar, com a mínim hauríem de deixar de veure la reencarnació com un fenomen sense fonaments.

Tenim evidències de sobres per prendre’ns-la molt seriosament.