En l’àmbit professional, la nostra societat acostuma a dividir-se en empresaris i assalariats. Personalment, però, crec que no és una bona classificació perquè, en el fons, tots som empresaris. Tant si treballes pel teu compte, com si ho fas contractat en una empresa aliena, tu tens un negoci: tu mateix.
Com a responsable d’aquest negoci, fas totes les tasques necessàries per tirar-lo endavant:
– Oferir uns determinats serveis a canvi de diners.
– Buscar clients (tirar currículums és buscar clients, per exemple).
– Portar la teva comptabilitat.
– Estar atent a noves oportunitats.
– Relacionar-te amb altres professionals del teu sector
– Etc.
Tots, empresaris i assalariats, fem aquestes funcions. L’única diferència és que els assalariats tenen un únic client fix que els paga cada mes més o menys el mateix. La resta, en essència, és pràcticament igual.
Així que, independentment de si estàs donat d’alta com a autònom, o de si tens un contracte laboral, tu ets un empresari. Fins i tot si no tens feina ets un empresari, el que passa és que no tens clients.
Tu controles el teu negoci
Prendre consciència d’aquest fet pot suposar un canvi important en la manera de plantejar-te la vida. Generalment, tendim a associar els empresaris amb la llibertat, i els assalariats amb la submissió, però la diferència entre llibertat la submissió és simplement una qüestió d’actitud. Tu ets l’empresari que controla el teu negoci, i ets lliure de fer amb ell el que vulguis. Tu decideixes a qui ofereixes els teus serveis, com ho fas i quines ofertes acceptes.
Si vols, fins i tot pots llençar les teves velles targetes, i fer-ne unes de noves on sota del teu nom hi posi: “empresari lliure”. No diries pas cap mentida.
